B??lgar
De Viquip??dia
|
'??????????????????' |
|
|---|---|
| Pronunciaci??: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Bulg??ria, i minorit??riament a pa??sos fronterers |
| Regi??: | Balcans |
| Parlants: | 9 a 12 milions (incloent-hi parlants com a 2a llengua) |
| R??nquing: | 88 |
| Classificaci?? gen??tica: | Llengua indoeuropea Eslava |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Bulg??ria |
| Regulat per: | Institut per la Llengua B??lgara |
|
|
|
| ISO 639-1 | bg |
| ISO 639-2 | bul |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | bul |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu tamb??: llengua | |
El b??lgar ??s una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les lleng??es eslaves, de la seva branca meridional juntament amb l'eslov??, el serbocroat i el maced??nic, llengua que, d'altra banda molts consideren un dialecte del b??lgar. Tamb?? fou la primera llengua eslava en la qual es va produir literatura, i encara una forma del primer estadi d'aquest idioma ??s fet servir com a llengua eclesi??stica per l'Esgl??sia Ortodoxa.
Des de l'etapa que s'est??n des del b??lgar antic (tamb?? anomenat antic eslau eclesi??stic fins al b??lgar modern, aquest idioma va passar de ser una llengua altament sint??tica a una llengua anal??tica.
Una de les peculiaritats d'aquesta llengua ??s la desaparici?? de la declinaci?? present a les altres lleng??es eslaves modernes. Encara se'n poden trobar rastres en la formaci?? alguns substantius i adjectius, per?? els casos gramaticals han desaparegut completament. Si m??s no, aquesta llengua va conservar tota la complexitat del sistema verbal que caracteritzava el b??lgar antic. Una altra caracter??stica curiosa i b??sicament aliena a la resta d'esfera eslava, ??s la incorporaci?? dels articles encl??tics, que probablement provenen de la llengua original (de la branca t??rquica) que es parlava en aquesta zona. Aquests articles es situen al final de la paraula: com passa en roman??s o les lleng??es escandinaves de la branca germ??nica. Per exemple ?????? ??s "home", i ?????????? ??s "l'home"
[edita] L'alfabet
L'any 886 de l'era cristiana els b??lgars varen adoptar l'alfabet glagol??tic, emprat pels missioners bizantins St. Ciril i St. Metodi. Els segles posteriors va ser gradualment substitu??t per l'alfabet cir??l??lic, que va ser desenvolupat per l'Escola Liter??ria de Preslav, establerta per Boris I de Bulg??ria a la capital de l'??poca, Pliska i despr??s traslladada a la nova capital, Preslav. La majoria de lletres d'aquest nou alfabet s'havien extret de l'alfabet grec i per aquelles que representaven sons desconeguts per a la llengua grega senzillament es van adaptar lletres simplificades de l'alfabet glagol??tic.
Sota la influ??ncia de la literatura impresa de R??ssia, l'???escriptura??? civil de Pere I de R??ssia es va aplicar tamb?? a la llengua dels b??lgars, substituint l'anterior versi?? pertanyent a l'eslau eclesi??stic a finals del segle XVIII. Existien diferents tipus d'alfabets cir??l??lics al comen??ament del segle XIX: alguns tenien 28 lletres i d'altres arribaven a les 44. Finalment, el b??lgar es va codificar per inspiraci?? de Marin Drinov en 32 car??cters. Aquesta escriptura es va fer servir fins el 1945, any en el qual dues de les lletres (?? yat o doble e, i ??, yus) varen ser eliminades de l'alfabet. La versi?? actual de l'alfabet consta de 30 lletres per al b??lgar.
| ?? ?? /a/ |
?? ?? /b/ |
?? ?? /v/ |
?? ?? /g/ |
?? ?? /d/ |
?? ?? /??/ |
?? ?? /??/ |
?? ?? /z/ |
?? ?? /i/ |
?? ?? /j/ |
| ?? ?? /k/ |
?? ?? /l/ |
?? ?? /m/ |
?? ?? /n/ |
?? ?? /??/ |
?? ?? /p/ |
?? ?? /r/ |
?? ?? /s/ |
?? ?? /t/ |
?? ?? /u/ |
| ?? ?? /f/ |
?? ?? /x/ |
?? ?? /??/ |
?? ?? /t??/ |
?? ?? /??/ |
?? ?? /??t/ |
?? ?? /??/ |
?? ??1 /??/ |
?? ?? /ju/ |
?? ?? /ja/ |
1 suavitza les consonants abans de la lletra 'o'
[edita] L??xic
Al voltant de 2000 mots del l??xic actual amb un origen eslau han sobreviscut en la parla actual, a trav??s de la mediaci?? del b??lgar antic i mitj?? fins arribar a la llengua b??lgara actual. La quantitat de l??xic purament b??lgar, pre-eslau ??s insignificant (prop de 20 paraules), mentre que la quantitat d'importacions del llat??, del grec i en menor mesura del rus i el franc??s definitivament es pot notar. Les nombroses paraules d'origen turc, que varen arribar al b??lgar durant la dominaci?? otomana han anat tendint a desapar??ixer durant aquest per??ode, essent substitu??des per paraules pr??piament eslaves, i avui en dia la seva quantitat segueix sent significativa, per?? menor que la de les altres lleng??es esmentades.
