Alfabet grec
De Viquip??dia
L'alfabet grec ??s l'alfabet propi de la llengua grega. Es va crear al voltant del segle IX aC i s'ha seguit utilitzant fins els nostres dies, tant per a escriure el grec modern com per a designar unitats de diversos tipus (en matem??tiques, astronomia, etc.). ??s l'avantpassat de l'alfabet llat?? i del cir??l??lic.
Abans de la creaci?? d'aquest alfabet, el grec s'havia escrit mitjan??ant l'anomenada escriptura lineal B, un sil??labari utilitzat a Creta i zones de la Gr??cia continental (com ara Micenes o Pilos) entre el segle XVI i el XII aC. El Grec que transcriu, conegut habitualment com a Mic??nic, sembla una versi?? primitiva dels dialectes arcadoxipriota i j??nic-??tic, dels quals probablement sigui avantpassat.
[edita] Origen
Es creu que l'alfabet grec deriva d'una variant del sem??tic, introdu??t a Gr??cia a trav??s dels mercaders fenicis. Si es considera el proc??s de creaci?? de l'alfabet grec com a resultat d'un proc??s din??mic basat en l'adopci?? de diversos alfabets sem??tics, trobant fins i tot influ??ncies de l'escriptura lineal B, a trav??s del temps, es podria donar una explicaci?? m??s satisfact??ria al seu origen que les teories que postulen una adaptaci?? ??nica d'un alfabet determinat en un moment donat.
At??s que l'alfabet sem??tic no anotava les vocals, per a la llengua grega i altres de la fam??lia indoeuropea, com el llat?? i en conseq????ncia el catal??, occit??, castell??, etc., els grecs van haver d'adaptar alguns signes fenicis sense valor fon??tic en grec per representar les vocals. Aquesta aportaci?? pot considerar-se fonamental i va fer possible la transcripci?? fon??tica satisfact??ria de les lleng??es europees. Tant si se situa l'origen de l'alfabet grec en una antiga variant sem??tica nord com en el fenici o el proto-cananeu, la innovaci?? essencial de l'alfabet grec ??s la introducci?? de les vocals.
[edita] Hist??ria
Les lletres gregues alfa, ??psilon, eta, iota, i ??micron, que corresponen a vocals gregues (o tamb?? a una semiconsonant en el cas de iota), tenen correspond??ncia directa amb les lletres de l'alfabet sem??tic en les mateixes posicions de l'alfabet. Els grecs van adaptar per a les seves vocals les lletres sem??tiques per a sons que no calien en grec (com les glotals i faringals etc). En concret:
- alfa <= ??alef (oclusiva glotal)
- digamma <= waw (semiconsonant labial)
- ??psilon <= he (fricativa glotal sorda)
- eta <= het (fricativa faringal sorda)
- iota <= iod (semiconsonant palatal)
- ??micron <= `ayn (fricativa faringal sonora)
En canvi ??psilon i omega s??n afegits posteriors dels mateixos grecs. Per altra banda, la digamma (corresponent a la semiconsonant labial) va caure en des??s en l'alfabet grec j??nic cl??ssic.
Les lletres Digamma, San i Qoppa van desapar??ixer aviat de l'alfabet, abans del denominat per??ode cl??ssic. At??s que l'aparici?? de les lletres min??scules ??s bastant posterior, no existeixen min??scules d'aquestes lletres.
Origin??riament van existir variants de l'alfabet grec, sent les m??s importants l'occidental (Calc??dica) i l'oriental (J??nica). La variant occidental arcaica ??s l'avantpassat de l'alfabet etrusc, origen de l'alfabet rom?? (que conserva la "F" al lloc on era la digamma o waw, i la "Q" al lloc on era la Qoppa).
Com que Atenes va adoptar l'any 403 aC la variant oriental, poc despr??s van desapar??ixer les altres formes existents de l'alfabet. En aquesta ??poca, el grec ja s'escrivia sempre d'esquerra a dreta, mentre que al principi l'escriptura era bustrof??dica, ??s a dir, alternativament d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra, de manera que es comen??ava pel costat on s'havia concl??s la l??nia anterior, invertint tots els car??cters en aquest proc??s: talment com un bou quan llaura els camps, d'aqu?? el nom.
| Lletra | Nom | So | Valor num??ric | Alfabet Sem??tic | Alfabet llat?? | HTML |
|---|---|---|---|---|---|---|
| ?? ?? | Alfa | /a/ /a:/ (a llarga o breu) | 1 |  Aleph (') /?/ |
A | α |
| ?? ?? | Beta | /b/ | 2 |  Beth /b/ |
B | β |
| ?? ?? | Gamma | /g/->/G/ /j/(ga,gue,gui,go,gu); /ŋ/ davant de velar | 3 |  Gimel /g/ |
C, a m??s en ??poca cl??ssica es va afegir G | γ |
| ?? ?? | Delta | /d/->/D/ | 4 |  Daleth /d/ |
D | δ |
| ?? ?? | ??psilon | /e/ (e sempre breu) | 5 |  He (h) /h/ |
E | ε |
| F | Digamma | /w/->-(la grafia s??n dues Gammes) | 6 |  Wau /w/ |
F | |
| ?? ?? | Zeta | /dz/->/z/ | 7 |  Zain /dz/ |
en ??poca cl??ssica es va afegir Z al final | ζ |
| ?? ?? | Eta | /E:/->/i/ (e sempre llarga) | 8 |  Heth (h*) |
H | η |
| ?? ?? | Theta | /t_h/->/T/ (com za,ce,ci,zo,zu en castell??) | 9 |  Thet (t*) |
- | θ |
| ?? ?? | Iota | /i/ -> /i/ /j/ | 10 |  Yodh (y) /j/ |
I | ι |
| ?? ?? | Kappa | /k/ | 20 |  Kaph /k/ |
K | κ |
| ?? ?? | Lambda | /l/ | 30 |  Lamed /l/ |
L | λ |
| ?? ?? | Mi | /m/ | 40 |  Mem /m/ |
M | μ |
| ?? ?? | Ni | /n/ | 50 |  Nun /n/ |
N | ν |
| ?? ?? | Xi | /ks/ | 60 |  Samekh (s) |
- | ξ |
| ?? ?? | ??micron | /o/ (o sempre breu) | 70 |  Ain () |
O | |
| ?? ?? | Pi | /p/ | 80 |  Pe /p/ |
P | π |
| M | San | /ts/ | 900 |  Sade (s*) /ts/ |
- | |
| Q | Qoppa | /k/ | 90 |  Qoph /q/ |
Q | |
| ?? ?? | Rho | /r/ | 100 |  Resh /r/ |
R | ρ |
| ?? ??,?? | Sigma | /s/ | 200 |  Shin (sh) /S/ |
S | σ |
| ?? ?? | Tau | /t/ | 300 |  Taw /t/ |
T | τ |
| ?? ?? | ??psilon | /u/->/y/->/i/(u francesa o ?? alemanya) | 400 | De Wau |
U, a m??s en ??poca cl??ssica es va afegir Y al final | υ |
| ?? ?? | Fi | /p_h/->/f/ | 500 | origen incert | - | &phi |
| ?? ?? | Khi | /k_h/->/x/ (com la j castellana) | 600 | origen incert | X | χ |
| ?? ?? | Psi | /ps/ | 700 | origen incert | - | ψ |
| ?? ?? | Omega | /O:/->/o/(o sempre llarga) | 800 | origen incert | - | ω |
En grec modern hi ha tot de fen??mens d'assimilaci?? i palatalitzaci?? que modifiquen for??a la pron??ncia d'algunes lletres. Resumint i simplificant bastant:
- Sonen [i] les lletres iota, eta, i ??psilon, i les combinacions ??micron + iota, ??psilon + iota
- Sonen [e] la lletra ??psilon i la combinaci?? alfa+iota
- Sona [u] la combinaci?? ??micron + ??psilon
- Sona [ev] la combinaci?? ??psilon + ??psilon
- Sona [av] la combinaci?? alfa + ??psilon
- Beta sona [v], rere mu sona [b]; la combinaci?? mu + pi sona [b] o [mb] al mig d'una paraula entre vocals
- Delta sona [D] (fricativa), rere nu sona [d]; la combinaci?? nu + tau sona [d] o [nd] al mig d'una paraula entre vocals
- Gamma sona [G] (fricativa) davant [a,o,u], [j] davant [e,i]; rere gamma sona [g]; la combinaci?? gamma+kappa sona [g] o [Ng] al mig d'una paraula entre vocals
- Diverses consonants pateixen diferents graus de palatalitzaci?? quan van seguides d'una vocal palatal, o d'una iota i una altra vocal, segons els dialectes del grec modern:
- lambda + vocal palatal, o seguida d'una iota i una altra vocal, sona lateral palatal, ella
- nu + vocal palatal, o seguida d'una iota i una altra vocal, sona nasal palatal, com el d??graf catal?? "ny".
- mu + vocal palatal, o seguida d'una iota i una altra vocal, sona [m] + nasal palatal
- delta, zeta + vocal palatal, o seguida d'una iota i una altra vocal, insereixen una fricativa palato-velar sonora entre mig
- ksi, sigma, tau + vocal palatal, o seguida d'una iota i una altra vocal, insereixen una fricativa palato-velar sorda entre mig
- Gamma + vocal palatal, o seguida d'una iota i una altra vocal, sona fricativa palato-velar sonora
- Chi + vocal palatal, o seguida d'una iota i una altra vocal, sona fricativa palato-velar sorda (com la consonant de la paraula alemanya Ich)
