Ípsilon
De Viquipèdia
L'Ípsilon (en majúscules Υ, en minúscules υ) és la vintena lletra de l'Alfabet grec. Representa el 400 en el sistema de numerals grec. Deriva del la lletra fenicia vav. Quatre lletres de l'alfabet llatí derivaren de l'ípsilon: V, Y i, més tard, U i W.
La pronunciació era /u/ inicialment, però en grec clàssic va canviar a /y/ (el so de la u francesa o la ü alemanya). En grec modern es pronuncia /i/. En grec antic tenia versions llargues i curtes, però aquesta distinció s'ha perdut en el grec modern. En grec clàssic aquesta lletra anava acompayada d'un so aspirat (equivalent a l'hac h aspirada).
L'ípsilon participava com a segon element en els diftongs decreixents, que han evolucionat de diverses marneres; per exemple després d'alfa o èpsilon es pronuncia /f/ o /v/.
L'emperador romà Claudi proposà introduir una nova lletra a l'alfabet llatí amb un so aproximat al de l'ípsilon, però en comptes d'això la lletra Y que fou adoptada finalment.
El nom de la lletra era simplement υ. Va canviar a "u psilon" (en grec, υ ψιλόν, "u senzilla") per a distingir-la de l'οι, que es pronunciava igual, /y/.
[edita] Ús
En física l'ípsilon majúscula Υ denota un mesó. Cal escriure-la exactament Υ per evitar confusió amb la lletra llatina Y, que denota l'hipercàrrega.
