Pilos (Grècia)

De Viquipèdia

Pilos o Pylos és una ciutat de Grècia al Peloponès, capital de la prefectura de Messènia amb 5000 habitants.

El seu nom català antic fou Port Jonc.

[edita] Habitants

Pilos (llatí Pylus, grec Pylos) fou una ciutat de Messènia al Cap Coryphasium, que forma la part nord de la badia de Navaríno.

Fou una de les darreres ciutats a caure en mans dels espartans a la segona guerra messènica i al final els habitants van emigrar a Sicília.

Torna a aparèixer a la història el 424 aC durant la guerra del Peloponès quant el comandant atenenc Demòstenes hi va erigir una fortalesa al promontori (anomenada Coryphasium en grec Koruphasion pels espartans, però Pilos pels atenencs), que va acabar amb la batalla de l'illa Sphacteria (a la vora del cap) contra els espartans; la fortalesa va restar en mans dels atenencs segons el tractat del 421 aC, i la van conservar 15 anys (fins al final de la guerra).

El 371 aC Epaminondes va restaurar Messènia i la ciutat fou disputada per messenis i aqueus.

La ciutat fou membre de la Lliga Aquea segons es sap per una moneda però es desconeix en quines dades.

L'antic nom medieval d'Avarino fou donat probablement perquè si van establir els avars al segle VI. El castell fou construït per Guillem de la Roche que fou també qui va construir la nova ciutat (Neokastron en grec) a la part sud de la badia, que fou coneguda per Navarino pels llatins, Zonklon pels venecians, i Anavarins pels otomans.

Navarino que era veneciana fou ocupada pels turcs el 1500 junt amb Korone, i recuperada pels venecians el 1685; fou retornada el 1715.

El 20 d'octubre de 1827 es va lliurar una gran batalla en els turcs i les flotes de França, Anglaterra i Rússia en aquesta badia.

Vegeu: Batalla de Navarino