Segona guerra messènica

De Viquipèdia

La segona guerra messènica va enfrontar al regne de Messènia i al regne d'Esparta. El inici fou a causa del sacrifici fet pel messeni Aristodemos de la seva filla, per apaivagar als deus; la noia tenia un amant espartà i per salvar-se va al·legar estar embarassada, però quan el pare va descobrir l'engany la va matar; els espartans ho van agafar de pretext per envair el país que volien dominar.

Els messenis foren derrotats a la plana, i es van refugiar a la fortalesa de muntanya d'Eira on van resistir un grapat d'anys fins que finalment el país va quedar en mans dels espartans i milers de messenis van fugir i es van establir a altres llocs de Grècia o a les colònies. Un gran nombre, dirigits per Aristòmenes, es van establir a Rhegio, a Itàlia i després es van establir també a Zancle, situada enfront que va portar el nom de Messene, després deformat a Messana (moderna Messina). Els que es van quedar van ser convertits el ilotes (esclaus).