Esparta

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Esparta (mitologia)».

Territori d'Esparta.

Esparta (el llatí Sparta, en grec Σπαρτη, Sparte), o Lacedemònia (en grec Λακεδαιμων, Lakedaimon) era una ciutat-estat de l'antiga Grècia situada en la península del Peloponès a la vora del riu Eurotes. Va ser la capital de Lacònia i una de les polis gregues més importants juntament amb Atenes i Tebes. Ocasionalment fou anomenada Lacedemònia (Lacedaemon, Λακεδαίμων) que fou el nom original del país. Era al centre de la vall de l'Eurotes, a la dreta del riu. Fou una de les poques ciutat sense muralles, les quals no es van construir fins a la segona meitat del segle III aC i es van reforçar en temps del tirà Nabis vers el 195 aC. Quan foren construïdes eren més grans que les de Megalòpolis.

[edita] Història

Territori de l'antiga Esparta.'

Esparta tenia el millor exèrcit de l'antiga Grècia i era l'Estat més poderós abans de l'ascens d'Atenes com a potència naval. Després de les Guerres Mèdiques durant les quals la defensa feta pels espartans durant la batalla de les Termòpiles va ser llegendària, el prestigi d'Esparta era molt important. L'aliança entre espartans i atenencs es va transformar en rivalitat un cop acabada la guerra. Aquesta rivalitat va portar a la Guerra del Peloponès, que va acabar amb la liquidació de l'imperi atenenc. Els atenencs van intentar de substituir a Esparta en el seu rol de "guardià de l'helenisme". A la batalla de Leucte al 371 aC va ser el primer cop que un exèrcit d'hoplites espartans era derrotat.

El primer que la va ocupar fou Epaminondes el 362 aC que va arribar fins el mercat però es va haver de retirar. Antígon III Dosó després de la batalla de Sel·làsia, i Filip V de Macedònia el 218 aC van arribar a la ciutat. Fou atacada per Demetri Poliorcetes el 296 aC, per Pirros el 272 aC, pel cònsol roma Quinctius Flaminius (per fer respectar els acords al tirà Nabis) el 195 aC (Nabis va incendiar els edificis propers a la ciutadella i els romans es van haver de retirar, però Nabis va córrer després a implorar la pau), i per Filopemen el 192 aC. Aquest darrer la va ocupar i va destruir les muralles però els romans les van fer reconstruir quant van agafar Esparta sota la seva protecci i encara existien quan Pausànies va visitar Esparta al segle II.

Ja no estava fortificada quan Alaric I va ocupar la ciutat el 396, però encara era habitada i ho va restar fins el segle XIII. Guillem de Villehardouin va construir la fortalesa de Mistrá (Mistràs) a la rodalia (3 km a l'oest) on es van refugiar els habitants d'Esparta que llavors portava el nom de Lacedemònia.

Al segle XIX el govern grec va decidir construir una nova Esparta, poblada amb la gent dels llogarets veïns de Magúla i Psychikó, i altres habitants d'altres llocs de Grècia.

[edita] Constitució

Se sap ben poc de l'evolució interna d'Esparta. Molts grecs pensen que no hi va haver, degut a l'estabilitat de la constiució espartana, que va romandre sense canvis des dels temps de Licurg. Els espartans no tenien literatura històrica ni lleis escrites degut a una ordenança de Licurg que ho prohibia expressament. L'Estat estava governat per dos reis, que pertanyien a dues famílies diferents, amb igual autoritat per tal que un no pogués actuar contra el veto de l'altre.

Les obligacions dels reis eren religioses, judicials i militars. Eren el cap de tots els sacerdots de l'estat, realitzaven determinats sacrificis i mantenien el contacte amb el santuari de Delfos, que havia mantingut gran autoritat sobre els polítics espartans. En temps d'Heròdot, les seves funcions judicials s'havien limitat a qüestions d'herències, adopcions i carreteres públiques. El poder dual era exercit sobre tot en l'esfera militar.

[edita] Societat

Esparta era sobre tot un Estat militar, i emfatitzava la preparació militar gairebé des del moment de néixer. En el moment de néixer la mare banyava el nen en vi per veure si era prou fort. El pare, si el nen sobrevivia, el portava al consell dels ancians per què decidissin si el mantenien amb vida o, en cas de ser feble o no ben format, el mataven, deixant-lo en una cova, llençant-lo daltabaix de la muntanya. D'aquesta manera es volien assegurar que tots els ciutadans tinguessin unes condicions físiques òptimes.