Lacònia
De Viquipèdia
Lacònia (grec Λακωνική), anomenada inicialment Lacedemònia (Λακεδαίμων) nom que va seguir essent usant, era la part sud-est del Peloponès.
Taula de continguts |
[edita] Població
Els seus habitants es deien laconis (de vegades lacons) o lacedemonis. El nom s'atribueix al heroi mític Lacon o Lacedèmon però els erudits pensen que derivava del grec λάκος o λάκκο (llac o llacuna) perquè la regió era com un llac entre muntanyes.
[edita] Configuració del territori
Al nord tenia les muntanyes d'Arcàdia, i des d'elles corrien al sud les de Taygetos (Taygetus) i Parnon, les darreres formant el límit entre Lacònia i Messènia, i acabant al promontori de Taenarion (Taenarum) el cap Matapan que es l'extrem sud de Grècia i de l'Europa continental; al est la costa acabava amb el promontori Malea. El riu Eurotas (amb el seu tributari l'Oenos o Oenus, probablement el mateix riu que el Cnacion, Κνακίων) regava el país. Altres rius del país eren el Tiasa (Τίασα, modern Pandeleímona), el Phellia (Φέλλια) , el Smenus (Smenos), i el Scyras. El riu Eurotas es creuat per un antic pont anomenat el Xerókampo.
[edita] Ciutats principals de Lacònia
Les principals ciutats eren Esparta, Amicles i Faris totes properes una de l'altra i properes al riu Eurotas. Amicles (Amyclae) fou la principal ciutat abans de la invasió dòrica i era a uns 4 km d'Esparta; al sud, a pocs km, era Faris (Pharis) que també fou una ciutat dels aqueus que ja existia abans dels doris. Un altre ciutat era Theraphne, depenent d'Esparta.
[edita] Altres ciutats:
- A les muntanyes Taygetos
- Messapees (llatí Messapeae)
- Brysees (llatí Bryseae)
- Lapithaion (llatí Lapithaeum)
- Derrhion (llatí Derrhium)
- Harpleia
- A la vall de l'Eurotas
- A la vall de l'Oenos
- Sud de Lacònia
- Crocees (Croceae)
- Aegies (Aegiae)
- Cranes (a una illa enfront de Githyon)
- Gythion (Gythium), el principal port del país
- A l'est de Gythion
- Trinasos (Trinasus) a la punta nord-est del promontori Taenarum
- Helos
- Acries (Acriae), al sud d'Helos
- Biandina (????????) després Biadinúpolis
- Leuce
- Pleies (Pleiae)
- Asopos (Asopus, abans Cyparissia)
- Hyperteleatum prop del promontori o península de Onugnathos (Onugnathus)
- Boees (Boeae) amb la badia Boeaticus sinus
- Etis
- Aphrodisias
- Side
- Nymphaeum
- Malea, al promontori Malea (?????) avui Maliá, el segon mes al sud de Grècia després de Taenarum, amb una estàtua d'Apol·lo al promontori.
- Citera (Cythera) illa al sud de Malea
- Side
- Epidelion (Epidelium)
- Epidauros Limea (Epidaurus Limera)
- Zarax
- Cifanta (Cyphanta)
- Prasies (Prasiae) o Brasies (Brasiae)
- Gerontres (Geronthrae)
- Marios (Marius)
- [[Glyppia o Glympia
- Selinos (Selinus)
- A l'oest de Gythion
- Las, i no lluny el riu Smenos (??????, llatí Smenus), i a tocar el temple de Artemisa Dictynna al promontori anomenat Agheranos on era suposadament enterrat Las, fundador de la ciutat, i al sud el rierol avui anomenat Dhíkova
- Hypsi
- Scyras (??????) amb un altar dedicat a Zeus i al sud la península de Siutári, probablement el Sinus Aegilodes esmentat per Plini el Vell
- Aegila
- Pyrrhikhos (Pyrrhichus)
- Teuthrone
- Kikonia
- Psamathos (Psmathus)
- Akhileios limen (Achileius Portus) a la península de Taenarum o Cap Matapan
- Taenarion (Taenarum) mes tard Caenèpolis
- Hippola al promontori Thyrides
- Messa, al mateix promontori
- Oetylos (Oetylus)
- Talames (Thalamae)
- Pefnos (Pephnos, llatí Pephnus) prop del riu Pamisos (avui Miléa), antic límit de Messènia.
- Leuctra o Leuctrum
- Cardamyle
- Gerènia (Gerenia)
- Alagònia (Alagonia)
[edita] Història
[edita] Temps llegendaris
La llegenda fa als lelegis o leleges els primitius habitants del Peloponès. El seu rei Lelex fou succeït pel seu fill Myles, i aquest pel seu fill Eurotas, que va donar nom al riu. No va deixar descendència masculina i el va succeir Lacedemon o Lacon, fill de Zeus i de Taÿgeta, que es va casar amb Esparta, filla del darrer rei, que va donar el seu nom al poble i el de la seva dona a la ciutat que va fundar. El seu fill Amicles, va fundar la ciutat de Amyclae. Després d'això Lacedemònia fou regida per prínceps aqueus; Esparta fou la residencia de Menelau, germà d'Agamemnó. A Menelau el va succeir Orestes, que es va casar amb la filla de Menelau, Hermione; a Orestes el va succeir el seu fill Tisamenos, que regnava quant van arribar els doris sota la direcció dels heracleiades (descendents d'Hèracles o Hèrcules). Lacedemònia va ser adjudicada en el repartiment a Eurístenes i Procles, fills bessons d'Aristodem.
La llegenda fa als doris amos immediats de tot el Peloponès però en realitat primer van ocupar la Lacònia i finalment la plana d'Esparta. El doris van dividir els territoris en sis districtes: Esparta, reservada per ells; Amyclae a uns 4 km d'Esparta, que va quedar pels aqueus (i per ells fou anomenada Filonomos o Philonomus) i Las, Pharis, Aegys i una sisena ciutat el nom de la qual no s'ha conservat, que serien governades per virreis i podrien rebre nous ciutadans.
Amyclae fou conquerida poc abans de la primera guerra messènia pel rei espartà Teleclos que també va conquerir Pharis i Geronthrae, també ciutats dels aqueus; el seu fill Alcàmenes, va conquerir la ciutat d'Helos, a la costa, prop de la desembocadura de l'Eurotas. Encara hi havia altres ciutats aquees que foren sotmeses per aquesta època però de les que no s'ha conservat la noticia.
A la meitat del segle VIII els doris d'Esparta ja dominaven tota Lacònia central; la part oriental era domini d'Argos que posseïen fins el Cap Malea i l'illa Citera; aquesta part fou conquerida pels espartans a una època no coneguda però segurament entre la meitat del segle VIII i la primera guerra messènia (743 aC a 724 aC).
[edita] Guerres messènies, Cinúria, Arcàdia
L'expansió subsegüent fou cap a la part oriental, cap a Messènia, on el doris que hi governaven posseïen terres fèrtils. A la primera guerra va seguir la segona (685 aC a 668 aC) amb la que tota Messènia fou conquerida i els habitants foren convertits en ilotes o helotes. El nom de Messènia va desaparèixer i la denominació de Lacònia o Lacedemònia es va estendre a tot al sud del Peloponès, de costa a costa.
Les parts altes de les valls del Eurotas i Oenus, i els districtes de Sciritis, Beleminatis, Maleatis, i Cariatis, que pertanyien als arcadis, foren conquerits pels espartans i annexionats abans del 600 aC. Quant van intentar passar les muntanyes del nord i sotmetre Tegea es van trobar amb una forta resistència i tot i que els tegeans es van declarar tributaris d'Esparta, l'expansió ja s'havia gairebé acabat i els espartans es van retirar amb només aquesta declaració que era força nominal.
El 547 aC els espartans es van apoderar del districte oriental de Cinúria. En aquest districte hi havia la ciutat de Anthana. A la frontera de Messènia amb Elis els espartans apareixen dominant Aulon.
Els espartans es van dividir en classes: els espartans propis, els periecs (perioeci) i els ilotes o helots. Els primers eren la classe dirigent; el segons tot i que homes lliures no participaven al govern; i els tercers eren esclaus sense drets sobretot pels espartans però també per alguns perioeci. Licurg va dividir el territori de Lacònia entre 9000 espartans i 30000 periecs (perioeci).
[edita] Hegemonia tebana i decadència espartana
Les fronteres de Lacedemònia van romandre inalterades durant segles fins que el 371 aC derrotats per Epaminondes de Tebes, es va restablir la independència de Messènia i es va fundar la ciutat de Megalòpolis a Arcàdia com una falca a territori espartà (a la vall de l'Eurotas).
Uns anys després el rei Filip II de Macedònia va transferir alguns districtes a Argos, Arcàdia i Messènia, i en concret a aquesta darrera els districtes al nord del riu Pephnos, que no se sap si els messenis van poder conservar per molt de temps.
Quant es va establir la Lliga Aquea, la influencia d'Esparta casi va desaparèixer; el rei Cleòmenes III va derrotar als aqueus en diverses batalles, però els aqueus van cridar en ajut a Antígon Doson, que va derrotar als espartans a la batalla de Sel·làsia (221 aC) i Esparta no va tardar a caure en mans de tirans; el darrer d'aquestos, Nabis, fou obligat per T. Quinctius Flamininus a entregar Gythium i altres ciutats de la costa que havien ajudat als romans i que foren separades de Lacònia i posades sota protecció de la Lliga Aquea (195 aC) amb el que els espartans van quedar confinats a la vall on els seus avantpassats s'havien establert i rodejats d'enemics.
[edita] Dominació romana i separació de Eleutero-Lacònia
El 188 aC Esparta fou ocupada pel estrateg de la Lliga Aquea, Philopoemen (Filopemen), i incorporada a aquesta Lliga; Roma, irritada per el increment de poder de la lliga, va donar suport al partit nacionalista espartà, però poc després Grècia fou conquerida pels romans i Esparta incorporada com la resta d'estats grecs.
No es coneix si les ciutats aliades de Roma a la costa oriental de Lacònia foren retornades a l'administració d'Esparta, però el mes probables es que formessin una entitat nova: Eleuthero-Laconia (Eleutero-Lacònia) el país dels eleutero-laconis (eleuthero-laconis) es a dir els laconis o lacedemonis lliures.
August va afavorir als espartans i va donar a Esparta la ciutat messènia de Cardamyle i després la de Pharae i l'illa de Citera. Durant l'imperi fou només el nom d'una comarcasense entitat política.
A finals del segle IV el país fou devastat pels gots sota la direcció d'Alaric I (395) que va ocupar Esparta, però el 396 en fou expulsat per Estilicó.
A partir del segle VI es van establir a la regió grups d'eslaus que al segle VII dominaven pràcticament Lacònia que jurídicament romania en mans de l' Imperi Bizantí. No fou fins al segle VIII que l'emperadriu Irene (797-802) va aconseguir recuperar de fet les planes i els que no es van voler sotmetre es van haver de refugiar a les muntanyes.
Els francs van esdevenir senyors del Peloponès al segle XIII i al lloc de l'antiga Esparta encara van trobar una ciutat anomenada Lacedaimonia que va desaparèixer després del 1248, en que Guillem de Villehardouin va construir una fortalesa a les puntes rocoses de les muntanyes Taygetus, a uns 5 km de l'antiga ciutat, on va establir la seva residència i que es va dir Mistra o Misithra, la qual podria haver estat construïda al lloc d'una antiga ciutat identificada amb l'homèrica Messe. Fin a la meitat del segle XIX l'antiga Esparta, centre de Lacònia, no fou reconstruïda al lloc on era antigament, per ordre del govern. Una comarca del Peloponès encara es diu Tzakonia (corrupció de Lacónia).
