[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Orestes (mitologia) - Viquipèdia

Orestes (mitologia)

De Viquipèdia

Orestes perseguit per les Erínies de William-Adolphe Bouguereau.
Orestes perseguit per les Erínies de William-Adolphe Bouguereau.

Orestes fou un heroi, fill d'Agamèmnon i de Clitemnestra.

Després de l'assassinat de son pare dut a terme per Egist i Clitemnestra, la seua germana Electra l'envià a la cort d'Estrofi, a la Fòcida, per evitar que tingués la mateixa fi.

Quan fou adult, la mateixa Electra l'incità a complir la venjança. Volgué consultar a l'oracle de Delfos si havia de seguir el dictat de la seua germana, i aquest li aconsellà que complís el seu deure.

Llavors envià un herald a Micenes a donar la notícia que havia mort, mentre s'introduïa en secret al palau acompanyat del seu amic Pílades, fill d'Estrofi, per venjar el seu pare amb la mort d'Egist i de Clitemnestra. Consumat això, Orestes fou assetjat per les Erínies, que el feien parar boig. Finalment, per consell de l'oracle de Delfos, es presentà davant el tribunal de l'Areòpag d'Atenes, que el va absoldre, i les Erínies es van retirar.

També per consell de l'oracle anà a Tàurida acompanyat de Pílades per sostreure l'estàtua d'Àrtemis. Però van ser capturats pel rei Toant i destinats al sacrifici a l'altar de la deessa. Resultà que la sacerdotessa d'Àrtemis, que havia de celebrar el sacrifici, era la seua germana Ifigenia, que el va reconèixer, i gràcies a un estratagema d'aquesta van fugir tots tres emportant-se l'estàtua. A la tornada es casà amb Hermíone, filla de Menelau, després de matar el seu rival Neoptòlem i esdevingué rei d'Argos i d'Esparta.

[edita] Referències

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 162-163.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Orestes