Menelau
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre el rei d'Esparta del temps de la guerra de Troia. Per a altres significats, vegeu «Menelau (desambiguació)». |
Menelau rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes. Estant casat amb la bella Helena, esclatà la Guerra de Troia després que el fill del rei Príam, Paris, la segrestà.
Taula de continguts |
[edita] Exili
El seu pare Atreu fou assassinat pel seu nebot Egist, que ocupà el tron. Aleshores, els prínceps Agamèmnon i Menelau fugiren a l'exili. Foren acollits per Tíndar, rei d'Esparta. Amb el temps, els dos prínceps es casaren amb les dues filles del rei; Agamèmnon amb Clitemnestra i Menelau amb Helena.
El matrimoni dels dos últims fou una dura decisió per a Tíndar, ja que Helena tenia nombrosos pretendents i el rei, tenia por que, arribat el moment d'escollir l'espòs, els altres pretendents s'enutjarien i començaria una guerra civil a Grècia. Finalment, però, l'escollit fou Menelau i la resta de pretendents juraren fidelitat al nou espòs.
[edita] Rei d'Esparta i la Guerra de Troia
Els germans barons d'Helena es moriren (fets immortals i ascendits a l'Olimp) i ella fou nomenada hereva. En morir Tíndar, Helena i Menelau foren titulats reis d'Esparta.
Després d'un breu estada comercial a Troia, Menelau convidà al príncep troià Paris, fill de Príam, al seu regne. El jove seduí (o segrestà, segons les versions) la reina Helena i se l'endugé a Troia.
Menelau reclamà l'ajuda dels altres reis de Grècia per alliberar Helena i saquejar Troia. El seu germà Agamèmnon es posà al capdavant d'una nombrosa expedició grega que partí cap a Troia. En arribar, aconseguiren desembarcar i van construir un campament prop de la ciutat, on començaren un setge que durà deu anys. Menelau es distingí per la seva valentia en la batalla, fins i tot, recuperà el cos de Patrocle (mort per Hèctor) per entregar-lo a Aquil·les.
Al desè any, després de lliurar multitud de batalles, els grecs aconseguiren entrar a Troia (mitjançant l'estratagema del Cavall de Troia). Mentre les forces invasores mataven, cremaven i saquejaven la ciutat, Menelau anà directament a buscar la seva dona al palau del nou espòs Deífob (germà de Paris i casat amb Helena després de la mort d'aquest). A les portes del palau, Menelau i Deífob s'enfrontaren i, quan l'espartà estava a punt de caure sota l'espasa del troià, Helena apunyala per l'esquena a Deífob i el mata. Menelau, després de refer-se, desenvaina l'espasa per matar la dona però, en veure-la de nou, queda fascinat per la bellesa de la jove i la perdona.
Perdonats mútuament, marxaren de Troia en direcció Esparta però hagueren de passar vuit anys fins que hi arribessin, ja que els déus no els permetien tornar al seu país, per la vanidositat de Menelau. Per fi, Menelau i Helena van retornar a Esparta, on Menelau va prosperar i van tenir una filla junts anomenada Hermione.
Segons Homer, van rebre a la cort d'Esparta la visita del fill d'Odisseu, Telèmac, que cercava notícies sobre el seu pare, desaparegut des del final de la guerra de Troia.
Fou succeït pel seu fil il·legítim Megapentes, que segons Pausàdies, obligà Helena a exiliar-se a Rodes.
