Helena
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre Helena de Troia. Per a altres significats, vegeu «Helena (desambiguació)». |
Segons la mitologia grega, Helena, més coneguda com Helena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa. El seu rapte per Paris provocà la Guerra de Troia.
Taula de continguts |
[edita] Naixement
Zeus es disfressà de cigne i seduí Leda, que aquella mateixa nit tingué relacions amb el seu marit Tindar d'Esparta. Poc després Leda va pondre dos ous: d'un nasqueren Càstor i Pòl·lux i de l'altre, Helena i Clitemnestra. Pòl·lux i Helena eren fills de Zeus, mentre que Càstor i Clitemnestra ho eren de Tíndar.
Una altra versió diu, segons una antiga llegenda, que Zeus anava per l'Olimp quan es va topar amb la deessa de l'enveja, Nèmesi, es va transformar en cigne i la va seduir. La deessa va pondre un ou però l'abandonà en un bosc prop d'Esparta. Un pastor el va trobar i el va portar a la reina Leda, que el va cuidar i en va adoptar el nadó que en va sortir: Helena. En veure la bellesa de la nou-nata, Zeus va crear la constel·lació del Cigne al firmament.
[edita] Infància
Ja de ben petita es féu coneguda per ser una nena molt formosa. Un dia estava al temple d'Esparta dedicat a Àrtemis, quan van entrar Teseu i Pirítoo i la van segrestar. Se la van jugar a sorts i va tocar a Teseu.
El jove se la va endur a Atenes, però els ciutadans no van permetre-li entrar amb la bella espartana -doncs temien una guerra- i Teseu va portar-la amb la seva mare Etra. Un dia, mentre estaven dona i nena soles, van arribar els germans d'Helena, Càstor i Pòl·lux, la van alliberar i van agafar com a esclava Etra, qui acompanyaria Helena a Esparta i també a Troia.
[edita] Helena d'Esparta
Quan va créixer, Helena tenia molts pretendents d'entre els reis i prínceps de Grècia:
- Diomedes d'Argos
- Idomeneu de Creta
- Cínires de Xipre
- Menelau de Micenes
- Patrocle de Ftia
- Palamedes d'Eubea
- Àjax de Salamina
- Teucre l'Arquer de Salamina
- Odisseu d'Ítaca
El seu padrastre Tíndar, no es volia decidir per ningú, ja que pensava que podria provocar conflictes entre les diferents ciutats gregues. Finalment, la va casar amb Menelau, príncep de Micenes que vivia exiliat a Esparta, i tots els altres guerrers van jurar protegir la nova parella. Poc després, moririen els germans mascles d'Helena, i Menelau i Helena van esdevenir reis d'Esparta.
El seu marit Menelau, va viatjar fins a Troia en visita diplomàtica. Allà, va convidar Paris, fill del rei Príam, a visitar el seu regne. Paris s'estigué uns dies a Esparta, fins que Menelau hagué de marxar a Xipre als funerals del seu pare. Aleshores el jove príncep troià segrestà (o seduí, segons les versions) Helena.
[edita] Helena de Troia
Després de la fugida dels dos joves a Troia, les negociacions de Menelau perquè la seva esposa tornés foren infructuoses, per la qual cosa va demanar ajuda a la resta de prínceps grecs que havien jurat defensar-la.
Durant la Guerra de Troia, va veure morir el seu nou espòs a les seves mans, degut a ferides de guerra. En morir Paris, Príam la féu casar-se amb el seu cunyat Deífob a contracor. Quan els grecs aconseguiren entrar a Troia, Helena estava al palau del seu espòs. Aquest va sortir a defensar-se, topant-se amb Menelau. Quan Deífob estava a punt de matar el rei d'Esparta, Helena va assassinar Deífob per l'esquena, guanyant-se el perdó de Menelau.
[edita] Reina d'Esparta
En finir la Guerra de Troia, passaren divuit anys viatjant pel mediterrani i Egipte fins que els déus els permeteren tornar a Esparta. Menelau i Helena tingueren una filla: Hermione a qui Helena abandonà quan tenia nou anys.
Segons L'Odissea d'Homer, van rebre a la cort d'Esparta la visita de Telèmac, que cercava notícies sobre el seu pare Odisseu, que estava desaparegut des del final de la guerra de Troia.
Pausàdies afirmava que, després de la mort de Menelau, el seu fill il·legítim Megapentes ocupà el tron i Helena fou deportada a Rodes. Allà, la reina Polixo, gelosa, la féu penjar a la forca.
