Mitologia grega

De Viquip??dia

Patrocle envena la ferida d'Aquil??les

La mitologia grega ??s un conjunt de llegendes que provenen de la religi?? d'aquesta antiga civilitzaci?? de la Mediterr??nia oriental. Els grecs, encara que no practiquessin la religi?? de la manera que avui es coneix oficialment, coneixien aquestes hist??ries, les quals feien part del seu patrimoni cultural.

La mitologia grega ??s radicalment complexa, farcida de d??us, herois o semid??us i monstres que passen infinitat d'aventures de tota mena. Malgrat tot, hi ha una certa jerarquia en les divinitats gregues; aix??, per exemple, Zeus ??s el d??u suprem (poques vegades q??estionat de forma directa), els dotze d??us ol??mpics presidits per Zeus, les vuit divinitats selectes, les divinitats siderals i de la natura, i el gran nombre de divinitats al.leg??riques; aix?? com les divinitats primordials (que rarament eren objecte de culte). Aix?? doncs, malgrat que "l'arbre div??" mai no fou definit plenament pels escriptors i poetes que assajaren de "donar-li forma", s'hi preveu un d??u suprem, mantes divinitats rellevants, i un conjunt d'??ssers divins menors que representen la natura i la humanitat en general.

Taula de continguts

1 D??us
- 1.1 D??us de l'Olimp
- 1.2 De??tats menors
2 Semid??us i mortals
3 Animals i monstres
4 El m??n mitol??gic
5 P??gines que s'hi relacionen
6 Enlla??os externs

[edita] D??us

Els d??us del Pante?? grec adoptaven figures humanes i personificaven les forces de l'Univers; igual que els homes, els d??us hel??l??nics eren impredictibles, per aix?? unes vegades tenien un estricte sentit de la just??cia i unes altres eren cruels i venjatius. S'arribava a obtenir llur favor per mitj?? de sacrificis i de pietat, per?? aquests procediments no eren pas sempre efectius, ja que els d??us eren molt volubles.

Her??dot afirma que Homer i Hes??ode van donar nom als d??us i van assignar a cada un la seua tasca o comesa, alhora que els donaven la forma i els atributs. Si b?? reconeixent la import??ncia de la font, no podem oblidar que Homer recull en els seus escrits una tradici?? oral que remunta a diverses generacions, que aquests autors es limiten a fixar entre els anys 850 a 750 aC.

Els citats autors van descriure als d??us com a arquetips de la Humanitat. L'escultura grega i, en general el seu art, s'encarregarien de retratar els d??us Ol??mpics amb una perfecci?? i bellesa que ha arribat als nostres dies com a models art??stics; ara b??, aquells d??us tamb?? eren arquetips de la realitat humana en totes les seves accepcions i, doncs, tamb?? la realitat religiosa del poble.

[edita] D??us de l'Olimp

Els d??us ol??mpics eren els d??us principals de la mitologia grega. A m??s de Zeus, que era el m??s important de tots, hi havia Afrodita (amb Eros), Apol??lo, Ares, ??rtemis, Atena, Dem??ter (i Pers??fone), Dion??s, Hades, Hefest, Hera, Hermes, Hestia i Posid??.

Per?? aquests d??us no sempre havien dominat els altres, sin?? que es van imposar per la for??a sobre uns d??us m??s antics, els Titans, que eren sota el control de Cronos. Entre aquests d??us hi havia: Ceo, Cl??mene, Crio, Eur??bia, Febe, Hiperi??, J??pet, Mnem??sine, Oce??, Rea, Tetis i Tia.

Al seu torn, els Titans havien ocupat el poder despla??ant els primers d??us, que encap??alava Ur??. Aquests d??us representaven les forces m??s fonamentals de la natura: el cel (Ur??), la terra (Gea), la mort (T??natos), etc.