Hefest
De Viquip??dia
En la mitologia grega, Hefest ??s fill de Zeus i d'Hera. ??s el d??u equivalent a Vulc?? en la mitologia romana.
Encara que algunes not??cies sostenen que era fill de nom??s Hera que l'hauria engendrat ella sola en venjan??a perqu?? Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena. Algunes llegendes sostenen que la seva mare Hera el va explusar de l'Olimp degut al fet que era coix i deformat, unes altres, que va ser el seu pare Zeus qui el va llan??ar a causa d'una conspiraci?? d'Hera i Hefest per a enderrocar-lo. Sigui d'una manera o d'una altra, el seu cos va caure al mar on dues nereides, Tetis i Eur??nome, el van recollir i el van cuidar a l'illa de Lemnos fins que va cr??ixer.
Prenent com a base argila, Hefest va crear a la primera dona, que va rebre per nom Pandora.
Hefest va anar creixent i es va fer un h??bil artes?? en l'elaboraci?? del ferro i altres metalls. Es creia que el taller d'Hefest estava situat sota l'Etna. Hefest, utilitzant els seus coneixements, elaborava per a les seves mares adoptives belles joies. Va succeir que Tetis, la seva mare adoptiva, va acudir a una festa a l'Olimp lluint una preciosa joia que havia estat confeccionada per Hefest; l'adorn va despertar l'enveja de les deesses, especialment d'Hera, qui va obtenir de Tetis el nom de l'orfebre. Hera li va demanar a l'Hefest que retorn??s a l'Olimp, desig que no va obtenir, a pesar dels precs que Tetis i els d??us van fer a Hefest; fins que va intervenir el d??u Dion??s, qui mitjan??ant una poci?? va aconseguir la promesa d'Hefest d'acudir a la convocat??ria d'Hera, no obstant el d??u de la farga va quedar contrariat per la paraula donada en contra de les seves voluntats, per aix?? va enviar a Hera un tron d'or del que una vegada que s'hi va haver assegut, la seva mare no va poder aixecar-se; aix?? que Hefest, amo de la situaci??, va imposar severes condicions per a retornar a la llar dels d??us, una de les quals era contraure matrimoni amb Afrodita, deessa de l'amor. Uns altres sostenen que la deessa de la bellesa va estar disposada a ser esposa de l'Hefest a canvi de que fabriqu??s per a ella un collaret semblant al de la nereida Tetis.
No obstant aix??, Afrodita li va ser infidel pels seus amors amb Ares, el d??u de la guerra; quan Hefest va tenir not??cia d'aquestes relacions, va preparar un parany: va teixir una xarxa de plata gaireb?? invisible i la va col??locar sobre el llit on anaven a jeure Ares i Afrodita. Quan la xarxa va atrapar als amants i aquests van comen??ar a cridar, Hefest es va presentar de seguida cridant a tots els d??us per a denunciar l'adulteri. *Hesiodor conta que el succ??s va ser motiu de gran algaravia a l'Olimp.
Hefest ??s representat com un home lleig, suat, amb la barba nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar 'd??u del foc i de la tekne', la intel??lig??ncia manual. Va elaborar el collaret que va regalar a Hermione, el cetre d'Agam??mnon i els aut??mates que treballaven a la seva farga.
Els fills d'Hefest van ser *Crecops, Erictoni, que va crear els carros per a ocultar la deformitat de les seves cames, i el bandit Cacus.
va tenir relacions amb la nimfa Cabiro.
Hefest tenia un temple a Atenes, al costat de l'??gora, el *Teseion, i un altar propi en el *Erecteion.
|
