Sirena

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre a l'ésser mitològic. Per a altres significats, vegeu «Sirena (instrument acústic)».

Quadre Ulisses i les sirenes de John William Waterhouse.

L'origen de les sirenes no és clar. Eren filles de Forcis, o d'un déu fluvial, el riu Aqueloos, segons uns mites la seva mare era la musa Melpòmene, segons altres Terpsícore o Cal·líope. Les sirenes de la mitologia grega eren nàiades (nimfes marines), meitat dones i meitat aus, no molt diferents de les Harpies. A partir de la Edat Mitjana es va considerar que tenien el cos de dona i coa de peix. Els noms de les sirenes, companyes de la deessa Persèfone, sembla ser, que depenen del seu nombre: si són tres són Leucòsia (blanca), Ligeia (cridanera), i Partènope (veu de donzella). Quan eren dues: Himeropa (dolça veu) i Telxiepea (parla encantadora). Si són quatre: Telxiepea, Aglafoe (bella veu), Pisínoe (persuasiva), i Molpe (cançó). La sirena Partènope està lligada a l'origen de Nàpols.

Ulisses i les Sirenes, vas epònim 480 aC-470 aC (Museu Britànic)

Vivien a la illa Antemessa (florida) on la terra era blanca degut als ossos blanquejats dels navegants morts. Segons una altra versió les seves victimes naufragaven als esculls. Segons altres versions vivien a l'estret entre Escil·la i Caribdis, a la costa occidental de la Itàlia Meridional. Foren representades sovint en vasos pintats, ceràmiques, mosaics, sarcòfags amb cos d'ocell amb cua i ales amples tocant un instrument com la cítara o voltant la nau d'Ulisses.

Segons un oracle quan un vaixell passàs davant la seva illa sense morir els mariners saltarien al mar i s'ofegarien. Aquesta situació es donà en dues ocasions.

Segons el mite dels argonautes, Orfeu tapà amb la seva veu el cant de les sirenes, i així evitaren xocar contra les roques del Sirenum Scopuli, on habitaven les nimfes. Butes va sentir el cant de les nimfes i es va llançar per la borda, però Afrodita el va salvar. Segons la llegenda les sirenes, abatudes, es transformaren en pedra, mentre segons altres versions moriren ofegades a la mar.

La Sirena, pintura de John William Waterhouse (1900)

Segons l' Odissea, d'Homer, Ulisses, aconsellat per Circe, va poder evitar el perill del seu cant tapant les orelles dels seus companys amb cera, mentre ell, que volia escoltar el seu encisador cant, es va fermar al pal del vaixell, ordenant als seus companys que quan demanàs que el deslliguassin l'havien de fermar més fort.

Segons Ovidi (cant V de les Metamorfosis) Persèfone fou raptada per Plutó (anomenat també Hades) i les sirenes la van buscar per la terra sense trobar-la, per la qual cosa imploraren als déus unes ales per poder cercar-la també per la mar.

[edita] Sirenes

Baldemora

[edita] Bibliografia

P. Ovidi Nasó, Les Metamorfosis traducció de Adela Mª Trepat i Anna Mª de Saavedra. Fundació Bernat Metge. Barcelona, 1929.
Michael Grant i John Hazel, traducció de Marcel Farran. Diccionari de Mitologia Clàssica. Enciclopedia Catalana. Barcelona, 1997. ISBN 978-84-412-2789-7 ISBN 84-412-2789-6