Caribdis
De Viquipèdia
Caribdis (en grec antic Χάρυϐδις Khárubdis, "xuclador", llatí Charibdis) fou una nimfa, filla de Posidó i Gea, que cada dia bebia gran quantitat d'aigua i la retornava (tres vegades cada dia) provocant remolins que xuclaven als vaixells i tot el que es trobava al seu abast.
Vivia prop d'Escil·la, un altre monstre marí, a l'estret de Sicília o de Messina.
En la mitologia grega és un horrible monstre marí, que empassava enormes quantitats d'aigua tres vegades al dia i les retornava altres tantes vegades, adoptant així la forma d'un remolí que devorava tot el que es posava al seu abast. Els dos costats de l'estret estaven a l'abast d'una fletxa, tan propers que els mariners que intentaven evitar a Caribdis passaven massa prop de Escil·la i viceversa. L'expressió «entre Escil·la i Caribdis» ha arribat a significar estar entre dos perills de manera que allunyar-se d'un fa que caigui en l'altre.
Tradicionalment, la ubicació de Caribdis a l'estret de Messina fa que se la associï amb el remolí que formen els corrents que es troben a la zona, però rares vegades és perillós. Investigacions recents han reexaminat la ubicació i suggereixen que aquesta associació és errònia, i que un origen més probable de la història podria trobar-se prop del cap Skila, al nord-oest de Grècia.
Caribdis fou originalment una nimfa marina que va inundar la terra per a ampliar el regne submarí del seu pare, fins que Zeus la va transformar en un monstre.
