Ovidi
De Viquipèdia
Publius Ovidius Naso (Sulmona al país dels pelignes, el 20 de maig del 43 aC - Tomis, actual Constanta, l'any 17), poeta romà conegut en el món catalanoparlant com Ovidi, va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Se'l compta, junt amb Virgili i Horaci, com un dels tres poetes per excel·lència de la literatura llatina. Ovidi va ser àmpliament considerat el més gran mestre del dístic elegíac. La seva poesia, molt imitada durant el final de l'Edat Antiga i l'Edat Medieval, va tenir una influència decisiva en l'art i literatura d'Europa durant molts segles.
Ovidi escrivia en dístics elegíacs amb només dues excepcions: la seva Medea perduda, els dos fragments de la qual que es conserven estan en trimetres iàmbics i en anapests, respectivament, i les seves grans Metamorfosis, que va escriure en hexàmetres dactílics, el metre de l'Eneida de Virgili i l'èpica d'Homer. Ovidi ofereix una èpica diferent a la dels seus predecessors, una història cronològica del cosmos des de la creació fins al seu propi dia, incorporant-hi molts mites i llegendes sobre transformacions supernaturals pròpies de les tradicions grega i romana.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Era descendent d'una família d'equites però amb una riquesa moderada. Igual que el seu germà Luci, que era un any més gran, fou destinat a l'advocacia i va rebre acurada educació. Va estudiar retòrica amb Aureli Fusc i Porci Latró i aviat va mostrar el seu geni per l'oratòria.
El seu para va decidir no obstant que no continués els estudis ja que el necessitava per obtenir més ingressos per a la família, però la mort del seu germà als 20 anys, va apaivagar aquesta oposició ja que el patrimoni era suficient per a un únic fill.
Va estudiar a Atenes on va aprendre el grec i va tornar a Roma on fou advocat però sense massa perseverança.
Fou llavors triumviri capitales, com a cap de presons i jutge de causes menors entre esclaus i persones de rang inferior. Després va passar al tribunal dels centumviri de causes testamentaris i algunes criminals; més tard fou decemviri, president de les corts dels centumviri.
El pare li va buscar una esposa però la unió fou de curta durada i se'n va divorciar; una segona esposa també escollida pel pare, va seguir el mateix camí; va tenir una amant, molt probablement de la família imperial, de la que segurament parle a les poesies i que s'ha dit que podria ser Júlia (filla d'August) cosa bastant improbable ja que aquesta estava desterrada des de l'any 2 aC i l'afer es devia destapar cap a l'any 8; després del seu afer es va casar amb una tercera dona, aquesta vegada elegida per ell mateix, de la família Fàbia; havia tingut una filla, i un altre filla, Peril·la va néixer del seu tercer matrimoni (Peril·la es va casar dos vegades i va tenir un fill de cada marit).
August va exiliar Ovidi l'any 8 a Tomis, a la costa del Mar Negre, per raons que ens són desconegudes. Ovidi mateix va escriure que va ser a causa d'un error i un carmen. L'error en sí és incert. Ovidi podria haver tingut un afer amb una dona de la família d'August, o podria haver ocultat informació d'un afer tal. El carmen, tanmateix, és molt probablement l'Ars Amatoria, un poema didàctic que oferia consells amorosos als homes i dones romans, i que portava uns quants anys en circulació.
Va ser durant aquest exili que Ovidi va escriure dues col·leccions més de poemes, les Tristia i les Epistulae ex Ponto, que il·lustren la tristesa i desolació lluny de Roma. Tot i que era amistós amb els nadius de Tomis, encara frisava per Roma i per la seva estimada tercera esposa. Molts dels poemes estan dirigits a ella, però també a August, a qui anomena Cèsar i a vegades Déu, a vegades a ell mateix, i a vegades feia cartes als poemes mateixos, cosa que expressa la seva profunda solitud. Els famosos dos primers versos de les Tristia demostren la misèria del poeta des del començament:
- Parve -- nec invideo -- sine me, liber, ibis in urbem:
- ei mihi, quod domino non licet ire tuo!
- Petit llibre -- i no et retindré -- aniràs a la ciutat sense mi:
- Ai las per mi, perquè al teu mestre no li és permès anar-hi!
Ovidi va morir a Tomis després de quasi deu anys d'exili.
[edita] Treballs
[edita] Existents i considerats generalment autèntics, amb les dates aproximades de publicació
- (10 aC) Amores ('Els Amors'), 5 llibres, sobre "Corinna", anti-matrimoni (revisat en 3 llibres al voltant de l'any 1)
- (5 aC) Heroides ('Les Heròides'), o Epistulae Heroidum ('Cartes de les Heroïnes'), 21 cartes (les cartes de la 16 a la 21 van ser composades entre l'any 4 i el 8)
- (5 aC) Remedium Amoris ('El remei de l'amor'), 1 llibre
- (5 ac) Medicamina Faciei Femineae ('Els cosmètics facials femenins' o 'L'art de la bellesa'), en queden 100 versos
- (2 aC) Ars Amatoria ('L'art d'estimar'), 3 llibres (el tercer dels quals escrit una mica més tard)
- (8) Les Metamorfosis o Metamorphoseon Libri XV, en 15 llibres
- (9) Ibis, un únic poema
- (10) Tristia o Tristieum libri V, 5 llibres
- (10) Epistolarum ex Ponto Libri IV ('Cartes des del Pont'), 4 llibres
- (12) Fasti ('Festes'), 6 llibres que tracten els sis primers mesos de l'any i ofereixen informació única sobre el calendari romà
[edita] Perduts o considerats falsos
- Medea, una tragèdia perduda sobre Medea.
- un poema en gètic, la llengua de la Dàcia on n'Ovidi estava exiliat, que no es parla en l'actualitat (i possiblement fictícia)
- Nux ('El Noguer')
- Consolatio ad Liviam Augustam ('Consolació a Lívia Augusta')
- Haleutica o Haleuticon ('Sobre la pesca') - es sospita que fos fals, un poema que alguns han identificat amb l'altrament perdut últim poema del mateix nom escrit per n'Ovidi.
[edita] Influències
Especialment amb l'episodi d'Apol·lo i Dafne de Les Metamorfosis, però també amb moltes parts de la seva obra, Ovidi ha influït molts artistes posteriors, com per exemple en Sandro Botticelli o en Gian Lorenzo Bernini (vegeu Apol·lo i Dafne).
[edita] Enllaços externs
- Un passatge de "Les Metamorfosis" en català
- Latin Library: Ovidi Amores, Ars Amatoria, Epistulae ex Ponto, Fasti, Heroides, Ibis, Metamorphoses, Remedia Amoris, Tristia.
- Un bust d'Ovidi
[edita] Pàgines relacionades
