Les Metamorfosis

De Viquip??dia

Edici?? de 1632.

Les Metamorfosis (en llat?? original Metamorphoseon), del poeta rom?? Ovidi, ??s un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hex??metres que descriu la creaci?? i la hist??ria del m??n, fent servir com a fonts les tradicions mitol??giques de Gr??cia i Roma. Probablement escrit entre els anys 2 i 8 aC, roman encara una de les obres de mitologia m??s populars, havent estat l'obra cl??ssica millor coneguda a l'Edat Mitjana i la m??s influent en la tradici?? liter??ria occidental, comen??ant per la poesia medieval.

[edita] Contingut

Seguint la tradici?? iniciada per autors hel??l??nics com ara Nicandre de Colof?? o Parteni de Nicea, Ovidi se centra en els relats mitol??gics de transformacions o metamorfosis, uns 250, en els quals un hum?? o una de??tat menor es veu transformat en animal o planta. El poema comen??a amb les transformacions de la creaci??, el diluvi, i el d??u Prometeu creant l'home amb la terra, i finalitza amb la transformaci?? de l'esperit de Juli C??sar en un estel. El poeta va passant d'un mite de metamorfosi a un altre, tot sovint de forma aparentment arbitr??ria, saltant d'una hist??ria a l'altra i a vegades donant la seva pr??pia versi?? de mites centrals de la tradici?? grega, a vegades perdent-se en la narraci?? per?? sempre fent servir enginyosos recursos de pas d'un a l'altre, el m??s freq??ent dels quals ??s la concatenaci?? de personatges. L'??nic element que d??na un veritable sentit d'unitat a l'obra ??s la tem??tica.

L'obra ??s sovint anomenada una falsa ??pica. Escrita en hex??metres dactilis, la forma en que es feien els poemes ??pics heroics i nacionalistes tan vigent a la tradici?? m??s antiga, l'hom??rica (Il??ada, Odissea) com a la pr??pia era d'Ovidi (l'Eneida de Virgili). Comen??a doncs amb l'acostumada "invocaci?? de la musa", i segueix fent servir ep??tets i circumloquis provinents de la tradici?? ??pica, per?? en lloc de seguir exaltant les gestes d'un heroi hum??, va passant de relat en relat sense gaire necessitat de cohesi?? ni que segueixin una seq????ncia l??gica, donant certa atenci?? als temes ??pics dels grans fets heroics, la gl??ria nacional i el respecte als costums religiosos, per?? que malgrat la seva inclusi?? no hi s??n m??s que per pura convenci??. Tampoc posseeix un ??nic protagonista a qui exaltar.

En el seu lloc, el tema motor de les Metamorfosis, com ho ??s a la major part de les seves obres, ??s el de l'amor: b?? l'amor personal o b?? Amor, aspecte de Cupid, la personificaci?? d'aquest sentiment. Tots els altres d??us hi apareixen estupefactes, humiliats i ridiculitzats per Amor, un d??u normalment considerat d'entre els menors del pante?? que pot ser considerat el m??s proper a l'heroi d'aquesta falsa ??pica. Apol??lo es posa particularment en rid??cul quan Ovidi mostra com l'amor irracional pot confondre fins i tot el d??u de la ra?? pura. Tot i que poques hist??ries individuals s??n veritablement sacr??legues, la totalitat de l'obra inverteix l'ordre acceptat, elevant els homes i les seves passions mentre que pren els d??us, els seus desigs i triomfs com a blanc de la seva cr??tica no mancada d'humor.

[edita] Relats principals

La D??nae de Tici??.

Llibre I: Cosmogonia, Edats de l'Home, Gegants, Dafne, I??;
Llibre II: Faet??, Cal??listo, J??piter i Europa;
Llibre III: Cadmus, Acte??, Eco i Penteu;
Llibre IV: P??ram i Tisbe, Perseu i Andr??meda.
Llibre V: Fineu, el rapte de Pros??rpina;
Llibre VI: Aracne, N??obe, Filomela i Procne;
Llibre VII: Medea, C??fal i Procris;
Llibre VIII: Nisos i Escil??la, ??car i D??dal, Filem?? i Baucis;
Llibre IX: H??racles, Biblis;
Llibre X: Eur??dice, Jacint, Pigmali??, Adonis, Atalanta, Cipar??s;
Llibre XI: Orfeu, Mides, Alc??one and Ceix;
Llibre XII: Ifig??nia, centaures, Aquil??les;
Llibre XIII: El Saqueig de Troia, Enees;
Llibre XIV: Escil??la, Enees, R??mul;
Llibre XV: Pit??gores, Hip??lit, Asclepi, C??sar.

[edita] Adaptacions i obres inspirades

La traducci?? a l'angl??s d'Arthur Golding de 1567 va ser sens dubte una de les grans influ??ncies del dramaturg William Shakespeare, com testimonien els paral??lels entre les hist??ries de Romeu i Julieta i P??ram i Tisbe (llibre IV), o l'obra Somni d'una nit d'estiu, en la qual un grup d'actors es reuneix per interpretar precisament la hist??ria de P??ram i Tisbe. L'escena del rapte de Lav??nia a seva sanguin??ria obra Titus Andr??nic est?? inspirada en el rapte de Filomela per part de Tereu, i el text mateix de les Metamorfosis apareix dins de l'obra per permetre a Titus d'interpretar la hist??ria de la seva filla.
Ro??s de Corella, al segle XV, influ??t per aquesta obra en la redacci?? de les seves faules mitol??giques.