Ícar
De Viquipèdia
En la mitologia grega, Ícar (en grec, Ίκαρος) era fill de Dèdal. Va ser empresonat amb el seu pare al laberint que aquest últim havia construït per ordre de Minos, rei de Creta.
Per poder escapar del laberint, el seu pare va fabricar unes ales per tots dos amb plomes i subjectades amb cera. Abans de fugir el seu pare li va dir:"Ícar, fill meu, mantén-te a una altura mitjana. Si voles molt baix, la humitat obstuirà les teues ales, i si ho fas molt alt, la calor fondrà la cera. No et separes de mi i no et passarà res."
De sobte el fill va començar a volar cap amunt per arribar fins el cel i la proximitat als rajos del Sol va començar a fondre la cera que mantenia les plomes unides i va fer que Ícar caiguera a l'aiguaMentre cridava el seu pare, Ícar s'enfonsava a la mar. Finalment el seu pare va trobar les restes de les ales i va maleir els seus invents.
Va soterrar el cos del seu fill i va anomenar aquella terra Icària (i al mar on caigué mar d'Icària) en la seva memòria. Dèdal va arribar fins Sicília, va crear un temple per Apol·lo i va oferir les seues ales al déu com una ofrena.
Vegeu també Eora
