Poema ??pic

De Viquip??dia

Poema ??pic o epopeia s??n termes que defineixen en literatura el g??nere po??tic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris. En els seus or??gens la seva transmissi?? era oral i per tant hi podia haver v??ries versions d'una mateixa hist??ria.

De poemes ??pics en trobem ja a les primitives civilitzacions, com el Gilgamesh a Mesopot??mia, les Aventures de Sinuh?? escrites cap al 2000 a. C a Egipte, el Poema ??pic de Manas de tradici?? Kirgu??s (Kirguizistan i Xina) o l'epopeia s??nscrita Mahabharata i, m??s properes a la cultura occidental, les obres d'Homer: la Il??ada i l'Odissea (VIII a. C).

Tamb?? van conrear aquest g??nere els grecs Hes??ode amb la Teogonia, Queril de Samos, Pisandre de Camiros, Cal??l??mac o Apol??loni de Rodes amb la seva famosa obra els Argonautes, on l'heroi Jas?? viatja fins la llunyana C??lquida per aconsegu?? el vell?? d'or. El primer poema ??pic en llat?? va ser una traducci?? de l'Odissea, portada a terme per l'esclau grec de Tarent Livi Andr??nic, i darrera d???aquest van sobresortir poetes com Enni (els Annals), Gneu Nevi (Bellum Punicum), i especialment Virgili amb la seva gran obra mestra l'Eneida. Altres autors posteriors que van escriure en llat?? poemes ??pics s??n Luc??, que al contrari de la resta d'autors, va fer intervenir personatges reals com Juli C??sar o Pompeu a la seva obra Fars??lia, Estaci, Claudi Claudi??, Sili It??lic, etc. D'autors cristians d'entre els segles IV i VI cal destacar Aureli Climent Prudenci, Sidoni Apol??linar o Avit, que van influenciar els autors d'una ??poca posterior.

A l'Edat Mitjana va ser la can???? de gesta la que narrava en les diverses lleng??es rom??niques les aventures dels herois del pa??s. En llengua castellana el Cantar de M??o Cid ??s el poema ??pic m??s representatiu. De m??s al nord d'Europa tamb?? ens han arribat tant les sagues escandinaves i la recopilaci?? dels Edda islandesos com l'epopeia germ??nica el Cant dels Hildebrands (s. VIII) o m??s tard el Cant dels Nibelungs (XIII).

A partir del Renaixement aquest g??nere es va continuar conreant per?? amb la voluntat principal d'exaltar un personatge real i el seu propi pa??s, rebent com a influ??ncia principal els continguts i ideals de l'obra de Virgili.

Cap al segle XVIII aquest g??nere va caure en decad??ncia, i per tant en des??s, i nom??s va tornar a florir durant el Romanticisme. En llengua catalana, com ja hem dit, es van escriure can??ons de gesta, i durant la Renaixen??a i amb la voluntat de crear grans obres com l'Eneida i cantar la gl??ria del nostre pa??s van destacar dos grans homes, Joaquim Rubi?? i Ors i Manuel Mil?? i Fontanals. A finals del segle XIX Jacint Verdaguer va representar la culminaci?? d???aquest g??nere amb obres com L'Atl??ntida i especialment Canig??, on canta mitjan??ant hist??ries cavalleresques i fabuloses procedents del folklore catal??, els or??gens de la Catalunya cristiana.