Sidoni Apol·linar

De Viquipèdia

Sidoni Apol·linar (Caius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius, Lió c. 430 – Clarmont d'Alvèrnia 481) fou un escriptor, senador i bisbe romà.

Era fill i net de prefectes del pretori i es va casar el 452 amb una filla d'Avit (de nom Papianil·la), que poc després (456) fou proclamat emperador pel rei visigot Teodoric I. Sidoni va anar a Roma per reunir-se amb el seu sogre i va ocupar la prefectura de Roma (praefectus urbi) i un lloc al senat (458) i va ostentar el càrrec de comes.

Després de la mort d'Avit es va retirar a Lugdunum on va romandre fins que la ciutat fou ocupada per Egidi i llavors va demanar el perdó a Majorià que li va concedir. Mes tard (amb l'emperador Antemi que governà del 467 al 472) va tornar a Roma (467) com ambaixador dels arverns davant Antemi al que va dedicar un panegíric; Antemi el va fer patrici i li va tornar el seu ofici de prefecte de la ciutat i a la mort del bisbe Eparqui de Clarmont d'Alvèrnia (472) el va convidar a acceptar la seu vacant, que va haver d'agafar per força, tot i que era laic i estava casat, i per això es va separar de la seva dona i va renunciar a tots els seus càrrec civils; com a bisbe va organitzar la resistència al visigot Euric.

Va complir perfectament el seus deures i va resistir als progressos dels arrians; quan els gots es van fer amos de Clarmont es va haver de retirar uns mesos però més tard fou restaurat i va continuar al càrrec excepte per un temps de suspensió sota una acusació suposadament calumniosa.

Va morir el 21 d'agost del 481 o poc després (altres situen la seva mort el 484 o fins i tot més tard)

Les seves obres són:

• I. Carmina, 24 peces entre les quals:
  • 1. Panegyricus Avilo Augusto socero dietus
  • 2. Panegyricus Julio Valerio Maioriano Augusto dictus
  • 3. Panegyricus dictuts Authentic Augusto bis consuli
• II. Epistoloarum Libri IX (147 cartes)

L'obra conservada està formada per panegírics de diversos emperadors (en què es basa en Eustaci, Ausoni i Claudià) i un conjunt de 24 poemes i 147 cartes, que són una de les poques fonts per la història del període, tot i que de valor literari reduït. Una carta de Sidoni a Riothamus, «rei dels britons» (c. 460) és especialment interessant, ja que proporciona evidències d'un rei o cap militar associat a les illes britàniques, posterior a la retirada romana i en l'època aproximada en què molts especialistes situen l'origen de les llegendes artúriques.

[edita] Bibliografia

• Jill Harries, Sidonius Apollinaris and the Fall of Rome AD 407-485, Oxford, 1994.
• Sidoni Apol·linar, Lletres, Introducció, text revisat i traducció de Joan Bellès, vol. 1-2-3, Barcelona, 1997-1999.

[edita] Enllaços externs

• Sidonius Apollinaris: text integral de la correspondència, bibliografia detallada i enllaços. (anglès) (neerlandès)