Visigot
De Viquip??dia
Visigots |
|---|
_01.jpg/150px-F??bula_aquiliforme_(M.A.N._Madrid)_01.jpg) |
| Visigots federats (376-476) |
| Regne de Tolosa (475-507) |
| Regne de Toledo (507-725) |
| Els visigots a Catalunya |
| Reis gots |
Els visigots s??n una branca dels pobles germ??nics. El seu nom significa "gots de l'oest".
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria del poble visigot
El poble germ??nic dels gots va ser anomenat ja per T??cit, que els esmenta com Gotones. Llavors habitaven el nord de Germania, en terres que abans van poblar els bois, getes i escites. Van ampliar els seus territoris i van incorporar a altres grups ve??ns (d'origen germ??nic i s??rmata) i van dominar del Tisza al Don i des de la regi?? del Pont Polemoniac a la mar B??ltica.
Van integrar la naci?? dels gots pobles diversos: h??ruls , rugis , lemovis, escirs, helvecons, sidenis, turcilinges, g??pids, v??ndals i altres, alguns dels quals van acabar desapareixent en el conjunt, mentre altres van formar els seus propis grups.
Els gots pr??piament dits es dividien en theruingi (tervings) i greuthungi (greutungs). Els primers van poblar el territori entre els Carpats i el Dnieper i els segons les estepes ucra??neses a l'aquest del Dnieper. Aix?? aquest riu servia de limiti entre els dos grups i els theruingi van ser anomentas west gohts (visigots) per situar-se a occident (West en germ??nic), i els greuthungi van ser anomenats ost gohts (ostrogodos) per situar-se a l'est (Ost en germ??nic). Una altra versi?? atribueix la denominaci?? visigots a la paraula germ??nica wisgohts, tradu??da per "homes forts".
Durant el segle III els dos grups van efectuar incursions contra l'Imperi, destacant les del 251 (contra M??sia i Tr??cia), la del 258- 259 (contra la costa de la Mar Negre, Prop??ntida, les illes de l'Egeu, Efes, Atenes i altres punts) i la del 269 (contra Creta, Xipre, Tessal??nica i altres punts). El 270 Aureli?? va haver d'abandonar el marge esquerre del Danubi a la (D??cia) cessant llavors les seves incursions, ocupant els gots aquesta prov??ncia.
Un segle despr??s, cap al 370, ja havien estat cristianitzats havent optat per l'arrianisme (que a mitjans del segle IV va comptar amb el favor imperial al orient), i estaven governats per un rei anomenat Hermanric o Ermrich, el primer rei hist??ric de la dinastia dels amals , qui va haver d'enfrontar-se als huns dirigits per Balamir el 375. Hermanric, ja anci??, va ser greument ferit en un atemptat i es va su??cidar abans d'una imminent derrota, succeint-lo Witimir o Winithar, l'intent del qual de resistir als huns no va tenir ??xit i ell mateix va resultar mort.
Els magnats ostrogots van elegir un nou rei per al seu poble (la dinastia legitima ostrogoda dels Amals preconitzava el manteniment de la unitat de tots els grups gots, sota la seva direcci??) i es van sotmetre a l'huns. Per?? els visigots, que eren uns dos-cents mil, es van reunir a la riba nord del Danubi i van demanar a l'Imperi, contra el que havien combatut uns anys abans, que els acceptessin en els seus territoris i se'ls atorguessin terres on assentar-se. Una part dels ostrogots, al front dels qual figurava el rei nen Videric, de la dinastia legitima dels Amals, va marxar amb els visigots, i un dels seus descendents va enlla??ar anys despr??s amb la dinastia ostrogoda (en temps de Teodoric el gran).
[edita] El visigots com a federats a l'Imperi (376-475)
- Vegeu: Visigots federats
[edita] El Regne de Tolosa (476-507)
- Vegeu: Regne de Tolosa
[edita] El Regne de Toledo (507-725)
- Vegeu: Regne de Toledo
[edita] Societat
Les primeres tribus visig??tiques seguien els costums generals dels pobles germ??nics, d'arrel al Neol??tic. Com a poble medieval, van distingir-se pel seu poder militar i la toler??ncia religiosa. Van instaurar un ritus a la missa propi, una escriptura que va competir amb la carol??ngia imperant i una tend??ncia art??stica que barrejava els trets del rom??nic amb influ??ncies ??rabs. En el camp del dret, van compilar les lleis tradicionals hisp??niques al fam??s Liber Iudicorum.
[edita] Curiositats
Durant molt segles, a Espanya els gots (i concretament els visigots) eren garantia d'una "sang neta", ??s a dir, cristiana. Les evid??ncies contradiuen aquest prestigi: la barreja ??tnica i religiosa va ser una constant a la Pen??nsula Ib??rica i durant molts anys el ritus practicat pels nobles visigots ratllava l'heretgia segons el catolicisme per la seva proximitat a l'arrianisme. Es deia que tenir els quatre cognoms acabats amb un sufix com -ez o -oz (que significava "fill de") i no tenir cap cognom entre els vuit primers que design??s un ofici, era prova de descendre dels visigots.
A la dictadura de Francisco Franco, a les classes d'hist??ria es va fer ??mfasi en el per??ode visig??tic d'Espanya precisament per aquest lligam de suposada puresa. Per aix?? s'aprenien la llista dels reis gots com a exercici de mem??ria.
