D??cia
De Viquip??dia
 Article que forma part de la |
|
|---|---|
| D??cia | |
| Els principats romanesos medievals | |
| Romania al llarg de l'edat moderna | |
| Renaixement nacional de Romania | |
| Regne de Romania | |
| El per??ode comunista roman??s | |
| Romania del 1989 fins a l???actualitat | |
D??cia fou una regi?? i prov??ncia romana, la darrera conquesta dels romans.
Taula de continguts |
[edita] Poblaci??
Estava poblada pels getes o dacis i les tribus Tyras i Teuriscs, suposadament d'??tnia tr??cia. Tuc??dides diu que ja hi vivien a mitjans del segle VI aC durant l'expedici?? de Darios I de P??rsia, i mes tard van seguir a Sitalces com a cap de la confederaci?? tribal tr??cia dels Odrisis.
[edita] Per??ode macedoni
Durant l'expedici?? de Filip II de Maced??nia a Tr??cia, els tribalis ocupaven les regions entre el Danubi i els Balcans (havien estat despla??ats darrerament pels Kelts que probablement eren un poble celta) i a la seva vegada van expulsar al getes cap al altra costat de riu. Alexandre el Gran el 335 aC va trobar als getes al altre costat del Ister, amb uns deu mil guerrers i quatre mil cavallers; Alexandre va creuar el riu de nit i per sorpresa i va derrotar als getes i va conquerir la seva capital.
[edita] Lis??mac de Tr??cia
El 292 aC Lis??mac de Tr??cia en una guerra agressiva contra els getes va entrar fins el cor del pa??s per?? a les planes de Besar??bia se li va tallar la retirada i es va haver de rendir; per?? Lis??mac fou deixat lliure per la generositat del rei Drom??ketes; el rei va obtenir un bot?? important del saqueig del camp grec i del rescat dels presoners (es van trobar dip??sits de monedes el 1545 i 1566 a Thorda).
[edita] Celtes
Durant la invasi?? dels gals (celtes) els getes van estar en guerra amb ells per?? foren derrotats i milers de getes foren venuts com esclaus a Atenes (en aquesta ??poca apareixen molts esclaus que es diuen Geta o Dacus o Davus). Despr??s sembla que els getes desapareixen i sorgeixen els dacis.
[edita] Regnat de Burebista
No es clar perqu?? van passar de dir-se getes a dir-se dacis. Estrab?? diu que eren dos pobles diferents i que els getes vivien a la vora del Eux?? i els dacis a la part occidental a les fonts del Ister. Al segle I aC els romans deien a la regi?? D??cia i tot fa pensar en un sol poble en que la tribu de dacis havia assolit l'hegemonia i la tribu dels getes l'havia perdut. Per?? el pr??ncep nadiu Burebista, contemporani de Juli C??sar, es nomenat rei dels getes; aquest rei va creuar l'Ister, va atacar als bois i tauriscis i els va exterminar i els getes van causar espant als romans. El 10 aC August va enviar contra ells a Lentul; estaven llavors dirigits per Cotis o Cotiso. Els romans sembla que van avan??ar per la vall del Maros, per?? l'expedici?? no va tenir resultats.
[edita] Religi??
La religi?? dels dacis rebia una certa influ??ncia de la religi?? hel??l??nica. Aix?? constava amb tot un pante?? de D??us on s???identificava a cada divinitat amb algun element del medi on vivien. Zamolxys era el D??u suprem i de tota la Terra, era a m??s la divinitat dels vius i els morts, del m??n subterrani i de la vida despr??s de la mort. Gebeleizis era el D??u del foc, de la guerra i de la pluja, es creu que es el hom??leg del D??u n??rdic Thor, Derzis era el D??u de la salut, Bendis era la Deessa del camp, vinculada a la m??gia, a l???amor i a la maternitat, finalment trobem la Deessa Kotys que era la reina mare de la mitologia d??cia.
[edita] Getes, dacis i romans
En aquest per??ode els dacis es van enfrontar sovint amb els romans sense resultat decisius per cap de les dues parts fins que els dacis, sota el rei Decebal, van derrotar a Domici?? i el van obligar a negociar la pau en condicions desfavorables; la pau va incloure el pagament d'un tribut anyal a D??cia (vegeu Decebal). Els romans van preparar venjan??a que va portar a terme Traj??: el 101 va sortir de Roma, va passar per Pan??nia, va creuar el Theiss, i va seguir el riu Maros fins a Transsilv??nia. La primera gran batalla amb els dacis es va lliurar prop de Thorda en un lloc que encara ara es diu Prat de Traj?? (Pratum Trajani). Decebal va poder renegociar les condicions de la pau el 104 per?? va esdevenir tributari de Roma, i una guarnici?? romana es va establir a la capital Sarmizegetusa, dirigida per Longinus. Traj?? va rebre el t??tol de D??cic.
[edita] Decebal
Decebal va utilitzar la pau per rearmar-se. Va tacar als iazigs que eren aliats romans, va rebre a desertors romans i finalment va arrestar a Longinus i va enviar el missatge que no l'alliberaria fins l'evacuaci?? romana i la compensaci?? per les despeses militars. Longinus es va enverinar. El Senat va declarar la guerra a Decebal.
En la segona campanya de Traj?? (105) aquest va creuar el Danubi darrere les portes de Ferro on es va construir el fam??s pont (iniciat vers el 103) i va encaminar una part del exercit cap Aluta mentre ell mateix amb la resta va seguir la vall del Orsova i va marxar directament contra la capital Sarmizegethusa, que els dacis no va poder defendre i van incendiar fugint a les muntanyes. Decebal i altres notables es van su??cidar per evitar caure en poder dels romans (segons altres versions fou capturat i altres encara el suposen escapant i essent atrapat i mort). Traj?? va entrar a la capital el 106.
[edita] Conquesta romana
D??cia va esdevenir prov??ncia romana l'any 107 (D??cia Trajana o simplement D??cia) amb uns l??mits definits: al oest el riu Tysia (Thissa) que separava el pa??s de Iazigs metanastes; al nord les muntanyes dels Carpats; al est el Hierasus fins a la conflu??ncia amb l'Ister; i al sud quedava separada de M??sia pel Danubi. El pont constru??t a les portes de Ferro assegurava la comunicaci?? amb les terres del sud, no obstant fou destru??t per odre d'Lluci Domici Aureli?? el 271 per prevenir incursions dels b??rbars a Tr??cia. Tamb?? es van construir carreteres, b??sicament tres, connectades a la via Trajana al sud de Danubi. El 108 es va fundar la metr??poli Ulpia Traiana Augusta Dacica Sarmizegetusa.
[edita] Ciutats de D??cia
Ciutats i fortaleses de D??cia foren:
A
- Acidava
- Acmonia
- Ad Aquas
- Ad Pannonios
- Agnavae
- Aluta
- Amutria
- Angustia
- Apula
- Arcidava
- Arcinna
- Arcobadara
- Arutela
- Azizis
- B
- Bersovia
- Blandiana
- Brucla
- Burridava
- C
- Caput Bubali
- Carsidava
- Castra Nova
- Castra Trajana
- Cedonie
- Centum Puteae
- Cersie
- Comidava
- D
- Docidava
- Drubetis
- G
- Gaganae
- Germizera
- H
- Hydata (Hudata)
- L
- Langiana
- Lizizis
- M
- Marcodava
- Maros Vasarheli
- Masclianae
- Mehadia (Ad Mediam)
- N
- Napoca
- Nentidava
- O
- Optatiana
- P
- Paloda
- Parolissum
- Patavissa
- Patridava
- Pelendova
- Petrodava
- Phrateria
- Pinum
- Pirum
- Pons Aluti
- Pons Vetus
- Praetoria Augusta
- Praetorium
- R
- Rhamidava
- Romula
- Rucconium
- Rusidava
- S
- Salinae
- Sandava
- Sarmizegethusa
- Sornum
- Stenarum
- T
- Thorda
- Tiasum
- Tierna
- Tiriscum
- Tiviscum (Temesvar)
- Triphulum
- U
- Ulpianum
- Utidava
- V
- Viminacium
- Z
- Zeugma
- Ziridava
- Zurobara
- Zusidava
[edita] Rius de D??cia
Els rius de D??cia (que desembocaven al Danubi) foren d'oest a est:
- Tisianus o Tysia, amb els seus afluents Gerasus o Grissia i Marisus
- Tibiscus
- Gifil
- Alutas
- i Hierasus (probablement el riu esmentat per Her??dot com Poras o Poretos)
[edita] Prov??ncia romana
La prov??ncia de D??cia fou poblada amb romans de moltes proced??ncies (la llegenda diu que Traj?? va matar a tots els mascles del pa??s per?? se sap que a moltes regions vivien dacis); la prov??ncia era consolar i estava administrada per llegats. Dos legions foren estacionades al pa??s . Es va dividir en dos el 129: D??cia Inferior i D??cia Superior. Marc Aureli (161-180) la va dividir en tres prov??ncies: D??cia Porolissensis (per la ciutat de Porolissum), D??cia Apulensis (per la ciutat d'Apulum) i D??cia Malvensis (per la ciutat - desconeguda- de Malva) amb una capital comuna i una assemblea comuna pero independents cadadscuna amb el seu procurador, subordinat a un governador de rang concular (proc??nsol). Entre el 180 i el 190 el governador Sabinianus va alliberar a dotze mil esclaus dacis del imperi i els va establir a terres del pa??s al que van tornar despr??s de que els seus avis o besavis hagueren sortit cent anys abans.
Va romandre en possessi?? de Roma fins el temps d'Lluci Domici Aureli?? (270-275) que el 271 va ordenar la retirada al altra costat del Danubi deixant D??cia als gots. Els colons romans foren instal??lats al sud del riu entre l'alta i la baixa M??sia, en un districte conegut com D??cia Aureliana, i que despr??s es va dividir en dos prov??ncies: D??cia Ripensis (al Danubi amb capital a Ratiaria) i D??cia Mediterr??nia amb capital a Serdica, que junt amb tres prov??ncies mes fou part de la di??cesi de D??cia. Les relacions comercials entre els dos costats del riu van continuar i la llengua llatina va continuar subsistint. Sota els gots la civilitzaci?? romana va desapar??ixer per?? els gots eren cristians, religi?? que es va anar desenvolupant. Sarmizegetusa, abans una ciutat romana amb totes les coses pr??pies (teatre, banys, f??rum) estava deshabitada el 279.
[edita] D??cia despr??s dels romans
El 376 la regi?? fou conquerida pels huns que la van mantenir fins a la mort d'??tila el 453, quant el poble dels g??pides dirigit per Ardaric va erigir el seu regne que va subsistir fins el 566 quant fou destru??t pels llombards, que en van sortir molt aviat i foren seguits pels avars (segona meitat del segle VI) que van dominar la regi?? fins durant uns 230 anys que el regne fou destru??t per Carlemany a finals del segle VIII (791). Al mateix temps comen??aren a arribar els eslaus que s'establien pac??ficament i foren considerats la classe baixa i servil i se'ls permetia l'assentament per produir productes agr??coles; poc a poc es van establir arreu i es van fusionar amb altres grups que hagueren quedat a la regi?? com celtes, getes o romans. Destru??t el regne avar el seu lloc fou ocupat pels hongaresos, que el segle IX van entrar a D??cia i nomes van trobar camperols eslaus organitzats per clans i sense poder central. Aquests eslaus foren els valacs o vlakhs (ells s'anomenaven rumunii) que eren una mescla d'eslaus, celtes, getes, romans i altres que havia estat vivint a les muntanyes o a llocs allunyats per?? amb predomini dels eslaus. El segle X els valacs ja estaven sotmesos a Hongria.
El 976 el pr??ncep b??lgar David fou assassinat per un vlakh o valac. Bulg??ria va caure en poder de Bizanci el 1019 i els valacs en foren aliats i van servir al seu exercit per?? les incursions dels petxenegues o patzinak (finalment establerts al nord-est de Bulg??ria) va provocar l'emigraci?? de molts valacs i sobretot dels dacoromans del sud del Danubi al segle XI. Les guerres amb Hongria i les incursions dels uzes, una tribu turca, vers el 1100, van ajudar a aquesta emigraci??; aquest emigrants es van dividir: uns cap al oest, on van originar les comunitats arumanes de Dalm??cia (Morlacs o Mavrovlakhs que vol dir valacs negres) i ??stria (Istroromans); altres cap al sud on van originar els arumans que viuen avui a Gr??cia, Bulg??ria, Maced??nia i Alb??nia, pa??sos on van originar les branques dels kutzovalacs (Gr??cia), dels walaohians i dels vlakhs (a Bulg??ria), dels txobans o farseroti (a Alb??nia), dels meglenorumans a Maced??nia. A S??rbia els arumans van originar comunitats de cultura comuna coneguts avui pels noms de tsintars (Cincars) o timok vlakh o torlacs o xopes o tribalis. Els que van emigrar al nord van originar el dacoromans (els romans actuals); els macedoromans (arumans de Romania) son probablement emigrants posteriors.
[edita] Llista de reis de D??cia
- Moskon ? segle IV aC
- Dromiketes vers 300 aC
- Rubobostes segle III aC
- Oroles ? segle III aC
- Rhemaxos ? vers 200
- Dicomes ? segle II aC
- Rholes ?segle II aC
- Dapyx ? segle II aC
- Tymarcus vers 100 aC
- Guichthlac vers 100-82 aC
- Burebista l'amanyat 82-44 aC
- Comosicus 44-28 aC
- No registrats 28 aC a 68 dC
- Duras 68-87
- Decebal el valent 87-106 aC
- Annexi?? a Roma 106 aC, prov??ncia organitzada 107 aC.
