Burebista
De Viquipèdia
Burebista fou rei de la Dacia (70 aC – 44 aC), actual Romania. Va ser un dels més destacats reis d'aquest poble d'origen traci.
Va portar a terme la unificació de les poblacions tràcies de la zona històrica de Hercinica (actual Moravia) a l'oest, Bugul a l'est, així com dels pobles dels Càrpats del nord i de la zona de Dionysopolis al sud. Va instal·lar la capital del seu regne a Argedava o Sargedava aprop de Costeşti, a les muntanyes Orăştie, les runes de les quals estan actualment declarades per la UNESCO patrimoni de la humanitat.
El seu nom de veritat es desconèix i es conegut com a Burebista pels testimonis deixats per escritors grecs contemporanis a aquest personatge històric a qui es referien com Bu-ere-bu-ist-as (aquell que no existeix).
El centre espiritual del seu regne es trobava a Strabon que es coneixia com Kagaion les muntanyes santes, que es creu localitzat a un lloc indeterminat dels monts Bucegi (Munţii Bucegi).
Al sud del Danubi, el proconsulul de la provincia romana de Macedonia, el general Varro Lucullus, en temps de la segona guerra Mithidratica (74 aC-72 aC) va ocupar algunes ciutats gregues de la costa oest del Mar Negre des de Apollonia fins el delta del Danubi. Els habitants grecs d'aquestes ciutats ocupades van demanar ajuda a Burebista. L'armada romana comandada per Antonius Hybrida va ser atacada i derrotada aprop de Histria. Les ciutats gregues de Tomis, Calatis, Dionysopolis i Apollonia van pasar sota el control de Burebista integrant-se al seu regne, a canvi de que aquest les protegis dels atacs romans.
Una vegada derrotat als romans Burebista va continuar les seves incursions a la regió del nord, conquerint Aliobrix (al sud de Bessaràbia, actualment Ucraïna), Tyras i Odessas.
L'any 48 aC., Burebista va interferir a la política interna de la República Romana en temps de les guerres civils entre Juli Cesar i Pompei, sostenint la causa del segon i esdevenint un ferm aliat d'aquest als Balcans. Així va enviar homes a lluitar al costat de les legions de Pompei, a Acornion. Tres anys més tard, quan Cesar va vencer a Pompei, el primer es va decidir a enviar les seves legions per atacar als antics aliats del seu enemic. L'assasinat de Juli Cesar al Senat de Roma el 15 de març de 44 aC no va fer possible tal fet.
Poc temps desprès, en el mateix any, Burebista va morir en estranyes circumpstàncies. Alguns historiadors romanesos sostenen que va morir assasinat. A la seva mort el seu regne es va descomposar en petits regnes tribals i fins Decèbal Dacia no va tornar a unificar-se sota un mateix cadbill.
