[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Jacint Verdaguer i Santaló - Viquipèdia

Jacint Verdaguer i Santaló

De Viquipèdia

Retrat del jove Jacint Verdaguer
Retrat del jove Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845Vallvidrera, 10 de juny de 1902) és un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes. El bisbe Torras i Bages el va qualificar de Príncep dels poetes catalans. També es coneix Jacint Verdaguer com a mossèn Cinto Verdaguer, per la seva carrera d'eclesiàstic.

Va ser el tercer fill de vuit, dels quals només en sobrevisqueren tres. Als 11 anys ingressa al Seminari de Vic. Mentre segueix estudiant, i fent de mestre i de pagès, l'any 1865 participa als Jocs Florals de Barcelona i guanya quatre premis. L'any següent torna a guanyar dos premis en els mateixos Jocs Florals.

El 24 de setembre de 1870 és ordenat sacerdot a Vic i l'octubre d'aquell mateix any, canta la seva primera missa a l'ermita de Sant Jordi. Als 28 anys entra de capellà a la Companyia Transatlàntica perquè li havien recomanat per a la seva salut el clima marítim i l'any següent embarca a Cadis rumb a l'Havana. Finalment s'estableix a Barcelona, com a capellà de la família del marquès de Comillas. Als 32 anys, el jurat dels Jocs Florals li concedeix el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel poema L'Atlàntida. És la consagració de Verdaguer com a poeta.

L'any 1880, per haver guanyat tres premis als Jocs Florals, és proclamat Mestre en Gai Saber. Aquest mateix any publica el llibre Montserrat. Als 39 anys viatja a París, Suïssa, Alemanya i Rússia. El 21 de març de 1886, als 41 anys, el bisbe Morgades el corona com a Poeta de Catalunya al Monestir de Ripoll. Publica el gran poema Canigó al 1885 i realitza un viatge de peregrinació a Terra Santa.

És després d'aquest viatge que atura la seva producció literària i es dedica a altres activitats poc ortodoxes, una de les quals és la pràctica d'exorcismes. A causa d'aquest i altres escàndols, el marquès de Comillas trenca les relacions amb ell i fins i tot l'any 1895 li prohibeixen exercir de sacerdot. Ell es defensa amb una sèrie d'articles als diaris titulats En defensa pròpia.

El 1898 torna a exercir de sacerdot, però viurà amb un sou miserable i enfrontat a alguns sectors de la societat fins la seva mort.

El dia 17 de maig de 1902, als 57 anys, es trasllada del número 235 del carrer Aragó de Barcelona on vivia, a la finca coneguda com a Vil·la Joana, de Vallvidrera (Barcelona), on espera fer una convalescència de tuberculosi. El 10 de juny mor a Vil·la Joana. Actualment, la finca, convertida en Museu, es pot visitar.

L'enterrament de Jacint Verdaguer fou un dels més multitudinaris que es recordava a Barcelona fins al moment. A més, el seu llegat es manifesta en alguns dels poemes i cançons més populars de la cultura catalana, com ara L'emigrant o el Virolai de Montserrat. Una altra mostra de la seva popularitat és el fet que és una de les personalitats històriques que dóna nom a més carrers arreu de Catalunya.

Entre les seves obres cal destacar: L'Atlàntida (1876), que va ser traduïda a moltes llengües, entre les quals el francès (pel seu amic rossellonès Justí Pepratx), Idil·lis i cants místics (1879), Montserrat (1889), Oda a Barcelona (1883), Canigó (1886).


[edita] Fites cronològiques de la vida de mossèn Cinto Verdaguer

Els pares de mossèn Jacint Verdaguer van ser: Josep Verdaguer i Ordeix (Tavèrnoles, 1817-Folgueroles, 1876) i Josepa Santaló i Planes (Folgueroles, 1819-1871). Jacint fou el tercer fill dels vuit que tingué el matrimoni, dels quals només en van sobreviure tres.

  • 1856 (11 anys): Ingressa al Seminari de Vic. Fins a ingressar al Seminari fa la vida dels altres nois del poble. Les anècdotes que s’expliquen demostren que es destaca dels altres nens per la seva intel·ligència, sagacitat i valentia, ajudat per la seva complexió atlètica. Mostra un sentiment piadós normalment equilibrat, sense que, però, es veiés una inclinació marcadament religiosa.
  • 1863 (18 anys): Entra a can Tona, mentre segueix estudiant, per a fer de mestre i de pagès. Can Tona pertany al terme de Sant Martí de Riudeperes, avui Calldetenes.
  • 1865 (20 anys): Pren part als Jocs Florals de Barcelona, i guanya quatre premis.
  • 1866 (21 anys): Guanya dos premis als mateixos Jocs Florals.
  • 1870 (25 anys): És ordenat sacerdot pel bisbe Lluís Jordà el 24 de setembre a Vic. :L’octubre, canta la seva primera Missa a l'ermita de Sant Jordi.
El dia següent celebra la segona Missa a l'ermita de Sant Francesc, molt propera a Vic.
El dia 1 de setembre és nomenat coadjutor de Vinyoles d'Orís i tres dies després en pren possessió.
  • 1873 (28 anys): Publica la Passió de Nostre Senyor Jesucrist.
Deixa Vinyoles d'Orís per qüestions de salut i va a Vic. Fa una excursió al Rosselló i contempla el Canigó, sembla que per primera vegada.
Entra de capellà a la Companyia Transatlàntica el mes de desembre.
  • 1876 (31 anys): El 8 de setembre mor el seu pare, als 65 anys. Al vaixell "Ciudad Condal", de retorn de Cuba, acaba el poema de L’Atlàntida. El mes de novembre entra de capellà almoiner a casa del marquès de Comillas.
  • 1877 (32 anys): El jurat del Jocs Florals li concedeix el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel poema L’Atlàntida. És la consagració de Verdaguer.
  • 1878 (33 anys): Viatge a Roma. El Sant Pare Lleó XIII el rep i li parla del seu poema L’Atlàntida.
  • 1880 (35 anys): Per haver guanyat els tres premis exigits pel Consistori dels Jocs Florals, és proclamat Mestre en Gai Saber. Aquest mateix any publica el llibre Montserrat.
  • 1883 (38 anys): Oda a Barcelona. L’Ajuntament d'aquesta ciutat en fa un tiratge de cent mil exemplars.
  • 1886 (41 anys): El 21 de març, el bisbe Morgades el corona com a Poeta de Catalunya, al Monestir de Ripoll. Es publica el gran poema de la reconquesta Canigó. Realitza un viatge de peregrinació a Terra Santa.
  • 1893 (48 anys): Deixa el càrrec d'almoiner del palau del marquès de Comillas. S’acaba la publicació de la trilogia Jesús Infant. S’instal·la al santuari de la Gleva.
  • 1894 (49 anys): Apareixen els llibres Roser de tot l'any i Veus del bon pastor. El 31 de març deixa el santuari de la Gleva.
  • 1902 (57 anys): El 17 de maig es trasllada del carrer Aragó, de Barcelona, on vivia, a la Vil·la Joana, la finca de Vallvidrera, on espera fer una convalescència. Aquest dia compleix 57 anys. Allí mor el dia 10 de juny a les 17,50h.

[edita] Articles relacionats

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Jacint Verdaguer i Santaló

[edita] Enllaços externs

Vegeu fonts documentals en català sobre Jacint Verdaguer i Santaló a Viquitexts.