Cuba

De Viquipèdia

República de Cuba

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Patria y Libertad (Pàtria i Llibertat)
Idiomes oficials	Castellà
Capital	L'Havana 23º 8' N 82º 23' O
Ciutat més gran	L'Havana
Govern President del Consell d'Estat Vicepresident	Estat socialista Raúl Castro José R. Machado Ventura
Superfície  - Total  - Aigua (%)	110.860 km² (104è) 0%
Població  - Estimació 2005  - Cens 2002  - Densitat	11.346.670 (70è) 11.177.743 102 hab/km² (73è)
Moneda	Peso cubà (CUP) Peso convertible cubà1 (CUC)
Fus horari  - Estiu (DST)	(UTC-5) (UTC-4)
Independència  - Declarada  - Reconeguda	Guerra hispano-americana 10 de desembre del 1898 20 de maig del 1902
Himne nacional	La Bayamesa
Domini internet	.cu
Codi telefònic	+53
Gentilici	Cubà, cubana
1 Del 1993 al 2004 es va utilitzar el dòlar com a moneda d'intercanvi.

La República de Cuba és un estat del Carib que comprèn un arxipèlag format per l'illa homònima (que representa el 95% de la superfície total de la república) i altres de menors, la principal de les quals és l'illa de la Juventud.

Cuba està banyada pel mar Carib al sud, el golf de Mèxic a l'oest i al nord, i l'oceà Atlàntic a l'est.

Al nord, Cuba està separada dels Estats Units i les Bahames pel canal de Florida i el canal Vell de les Bahames respectivament; a l'oest, està separada de Mèxic pel canal de Yucatán; al sud hi té les illes Caiman i Jamaica, i al sud-est Haití, del qual està separada pel pas del Vent.

La capital és l'Havana, amb més de dos milions d'habitants, i catorze ciutats passen dels cent mil habitants, entre les quals destaquen Santiago de Cuba, amb més de mig milió d'habitants, i Camagüey i Holguín, amb més de 300.000.

[edita] Història

Antiga colònia espanyola des del segle XVI, la lluita per la independència va començar el 1868 i va continuar durant el segle XIX fins a la Guerra de Cuba de 1898 entre Espanya i els Estats Units. El desencadenant de la guerra va ser l'explosió del cuirassat USS Maine dels Estats Units, atracat al port de l'Havana, el 15 de febrer de 1898. La premsa nord-americana va fer una forta pressió per a culpar a Espanya de l'explosió de la nau, creant el pretext que necesitaven els intervencionistes per a declarar la guerra a Espanya. El president William McKinley va exigir l'immediata retirada espanyola de Cuba, enviant tropes americanes a l'illa.

Després de l'ocupació nord-americana de l'illa, es va concedir la independència el 1902, tot i que els Estats Units continuaven gaudint-hi de certs privilegis. La revolta guerrillera (Revolució Cubana) contra la dictadura de Fulgencio Batista va comportar l'establiment del règim revolucionari castrista a partir de 1959.

Diversos grups de terratinents exiliats a Miami, armats i entrenats pel govern dels Estats Units i amb el suport de la CIA, inicien una invasió militar sobre l'illa el 17 d'abril de 1961 a la zona de Playa Girón, sent fulgurantment derrotats en escasses hores. Aquest fet va provocar que el govern, inicialment nacionalista, de Fidel Castro declarés el caràcter socialista de la Revolució Cubana, i que s'intensifiqués l'acostament de Cuba cap a la URSS, que va quedar palès amb l'anomenada Crisi dels míssils de Cuba, el 1962.

Aquests fets van desencadenar una situació pre-bèl·lica entre els governs de Cuba i els Estats Units, que s'ha mantingut fins a l'actualitat, i un bloqueig econòmic, d'aliments i medicaments dels segons cap a la primera; bloqueig que ha estat reiteradament denunciat per l'Organització de les Nacions Unides i que, tanmateix, s'ha vist intensificat des de 1996 amb l'aprovació de la Llei Helms-Burton per part dels Estats Units.

Així mateix hi ha bastants indicis que apunten a què el govern nord-americà ha intentat en diverses ocasions assassinar el president cubà, Fidel Castro.

Aquest bloqueig, acompanyat de la caiguda de la Unió Soviètica a començaments dels anys noranta del segle XX, va causar una important crisi econòmica a l'illa propiciant, a mitjans dels noranta, un moviment migratori cap a les costes de Florida protagonitzat pels "Balseros".

Recentment, l'increment dels ingressos turístics i els convenis de col·laboració amb el govern de Veneçuela (desplaçament de metges cubans voluntaris a Veneçuela en canvi de preus preferencials en el petroli veneçolà per a Cuba) han contribuït a una certa recuperació de l'economia cubana.

[edita] Aportació catalana

L'aportació catalana a la independència de Cuba ha estat força important, i hom pot destacar personatges com Ramón Pintó i Lliràs o Josep Miró i Argenter. També es va fundar a Cuba el primer partit separatista, el Grop Nacionalista Radical, nombrosos diaris com Fora Grillons! i d'altres que van donar un important suport Francesc Macià i Estat Català.

[edita] Subdivisió administrativa

Cuba se subdivideix en 14 províncies i 169 municipis.

Les províncies cubanes
Isla de la Juventud Província de Pinar del Río Província de La Habana Província de Ciudad de La Habana Província de Matanzas Província de Cienfuegos Província de Villa Clara Província de Sancti Spíritus	Província de Ciego de Ávila Província de Camagüey Província de Las Tunas Província de Granma Província de Holguín Província de Santiago de Cuba Província de Guantánamo

[edita] Economia

Article Principal: Economia de Cuba.

[edita] Planes relacionades

• El son cubano.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cuba

• Govern de Cuba (castellà) (anglès)
• Cuba Pictures (anglès)

Països de l'Amèrica Central
Belize | Costa Rica | El Salvador | Guatemala | Hondures | Nicaragua | Panamà
Països del Carib
Antigua i Barbuda | Bahames | Barbados | Cuba | Dominica | Grenada | Haití Jamaica | República Dominicana | Saint Kitts i Nevis | Saint Lucia | Saint Vincent i les Grenadines |Trinitat i Tobago
Dependències: Anguilla | Antilles Neerlandeses | Aruba | Illes Caiman | Illes Turks i Caicos Illes Verges Britàniques| Illes Verges Nord-americanes | Guadeloupe | Illa Navassa | Martinica | Montserrat | Puerto Rico