Rep??blica Dominicana

De Viquip??dia

Rep??blica Dominicana

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Dios, Patria y Libertad (D??u, P??tria i Llibertat)
Idiomes oficials	Castell??
Capital	Santo Domingo 18?? 30' N, 69?? 59' O
Ciutat m??s gran	Santo Domingo
Govern President	Rep??blica Leonel Fern??ndez
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	48.730 km?? (131) 1,6
Poblaci??  - Estimaci?? 2007  - Cens  - Densitat	9 760 000 (82) 201 hab/km?? (-)
Moneda	Peso Oro Dominican?? (DOP)
Fus horari  - Estiu (DST)	UTC (UTC+4) no aplica (UTCno aplica)
independ??ncia {{{events_establir_sobirania}}}	27 de febrer de 1844
Himne nacional	Quisqueyanos valientes
Domini internet	..do
Codi telef??nic	+1 (809), 1 (829)
Gentilici	dominic??/ana
nota1 = Jos?? N????ez de C??ceres declara la Independ??ncia Ef??mera de la col??nia espanyola el 1821, per?? l'enderroca el dominaci?? haiti??.

La Rep??blica Dominicana ??s un estat de la Regi?? del Carib que ocupa les dues terceres parts de l'illa de la Hispaniola, essent la segona illa m??s gran del arxip??lag de les Antilles. Limita a l'oest amb Hait?? i est?? separat, a l'est, de l'illa de Puerto Rico pel pas de la Mona. T?? una superf??cie territorial de 48.442 km?? i una poblaci?? de m??s de 9 milions d'habitants. La seu del govern i capital del pa??s ??s Santo Domingo de Guzm??n.

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Hist??ria 3 Pol??tica 4 Subdivisi?? administrativa 5 Geografia 6 Demografia 7 Economia 8 Enlla??os externs

[edita] Etimologia

Des de temps immemorials, els ta??ns anomenaven l'illa Hait??, ??s a dir, "terra alta i muntanyosa", malgrat que d'altres gosaven dir-li Quisqueya, que vol dir "mare de totes les terres". Aquest ??ltim nom va ser recuperat en el segle XIX pels nacionalistes rom??ntics que lideraren la gesta independentista i que compongueren, amb ell, l'Himne Nacional.

El 5 de desembre de 1492, Crist??for Colom va descobrir l'illa de Quisqueya, la qual batej?? amb el nom de Hispaniola, que en llat?? vulgar significa "la petita Espanya" o "l'Espanyola". El 1697, mitjan??ant el Tractar de Ryswick, Espanya va donar a Fran??a la part occidental de l'Illa -l'actual Rep??blica d'Hait??-, tot conservant-ne l'oriental, anomenada m??s tard "Santo Domingo Espanyol" o "Santo Domingo Oriental".

El 27 de febrer de 1844, amb l'independ??ncia del Pa??s del seu ve??, els Trinitaris el designaren Rep??blica Dominicana, fent a??x?? honor al Orde dels Predicadors, coneguts popularment com a "dominics". Aquest ordre mendicant va ser un dels primers en establir-se a l'Illa, tot caracteritzant-se per la seva defensa dels drets dels indis ta??ns.

[edita] Hist??ria

Societat ta??na

L'illa de Quisqueya estava ocupada, abans de la Conquesta espanyola, per diversos pobles ind??genes. Aquests procedien del nord de l'Am??rica del Sud, pr??piament de les conques dels rius Orinoc, Xing?? i Tapajos, situats en Vene??uela i les dues Guyanes.

???Un dels grups procedents d'Am??rica del Sud, que van arribar a l'illa de [[Santo Domingo], eren els ciguays, mestissos de les races carib i arawak, que es varen establir al nord-est de l'illa. Aquests no van tenir un gran desenvolupament, igual que els macoritxos, ja que no coneixien l'agricultura.

???Un altre grup eren els ciboneys, que es dedicaven a la ca??a, la pesca i la collita de fruites. Utilitzant instruments confeccionats amb petxines i ossos d'animals, van arribar a polir la pedra per fabricar objectes i estris.

Els inger??s va ser un altre grup procedent de Vene??uela. Aquests eren agricultors i van treballar la cer??mica, decorada amb pintura. Representen el grup m??s nombr??s dels immigrants d'Am??rica del Sud. Van arribar a Puerto Rico i des d'all?? van passar al sud-oest de l'illa de Santo Domingo.

???El grup principal, trobar pels espanyols a l'illa, eren els tains, que practicaven una agricultura de frega i monticle. Per conrear la terra van usar el sistema dels munts, que consistia en acumular la terra en forma circular i sobre aquests munts sembrar iuca, batata, blat de moro i altres fruits que consumien. Utilitzaven la coa, com a instrument per fer clots sobre els munts i sembrar les llavors o les estaques. Tamb?? es van destacar en les tasques artesanals, per la seva dedicada decoraci?? en objectes religiosos com a vasos de cer??miques d'??s ritual, d??ho o seient del cacic; teixien hamaques amb fibres vegetals com el cot?? i enfilaven collars, amb els quals s'adornaven.

???Els ta??ns eren de mitjana estatura, pell de coure, cabells llisos i caminaven seminus. Vivien en cabanyes constru??des amb troncs, yagues, fulles de cana i altres materials. Aquestes cabanyes eren constru??des de dues formes: circular; anomenada caney, on vivien les grans fam??lies i la rectangular, anomenada boh??o, on vivia el cacic.

Les tribus eren dirigides per un cacic, que s'encarregava de l'organitzaci?? i defensa de la tribu i de presidir les cerim??nies religioses. Els principals cacics, a l'arribada dels espanyols eren: Guacanagarix, Bohech??o, Caonab??, Cayacoa i Guarionex. El cacic estava acompanyat d'un ajudant que era el nita?? i dels behics, tots considerats homes savis i consellers dels cacics.

???Els ta??ns creien en diferents d??us que anomenaven cemius. fets de fusta o pedra. El seu d??u principal era Yucahu o d??u de la iuca, el seu principal aliment. Tamb?? tenien altres d??us com Atubey, mare de Yucahu, Guabanex, deessa que es relacionava amb la pluja, el vent i els huracans. En honor als d??us celebraven el ritu de la cohoba i feien festes anomenades are??ts, amb les quals commemoraven fets importants.

Descobriment i conquesta

El 5 de desembre de 1492, Crist??for Colom va arribar a l'illa de Quisqueya. M??s tard, el 14 de setembre del 1494, durant el seu segon viatge, descobreix una altra illa coneguda pels ta??ns com a Adamanay, tot creient que es tractava de la mateixa illa de l'Espayola. El savon??s Miguel Cunneo va advertir que es tractava d'una illa independent de l'Espanyola; llavors Colom la va batejar "Bella Savonesa", en honor del seu compatriota. En l'actualitat es diu illa Saona i es part del territori nacional dominic??.

Quan els europeus arriben definitivament a la illa, els ind??genes els atribu??xen poders sobrenaturals i els tracten amb honors i veneraci??. Aquesta era una societat totalment diferent a la societat europea. Guacanagarix, el cacic que va allotjar a Crist??for Colom i als seus homes, els va tractar molt cortesament i els va concedir tots els desitjos que van voler.

Amb aquest descobriment, dues cultures totalment alienes es varen trobar i, amb aquest fet, es va produir la fundaci?? de la primera esgl??sia, la primera missa cat??lica, la primera batalla amb europeus, la primera Capitania General, el primer tribunal, la primera casa de pedra constru??da pels espanyols a Am??rica, el primer virregnat, la primera Universitat, el primer hospital, el primer enginy sucrer, la primera catedral, la primera fortalesa, el primer convent, l'escriptura del primer llibre per un europeu a Am??rica, la primera rebel??li?? d'indis i d'afro-americans, entre altres. Els dominicans s??n ben conscients de que tenen la primacia hist??rica i cultural de tot el Continent Americ?? ja que foren l'assentament colonial m??s antic.

All?? mateix, es troba la famosa Cova de Cotubanam??, anomenada aix?? en el segle XVI en mem??ria d'un cacic ta??, el qual, mentre fugia de les matances de Nicol??s d'Ovando, va decidir sense molt ??xit buscar refugi a l'illa, essent capturat i executat. Durant el segle XVI l'Espanyola va gaudir de bona posici?? econ??mica i social, per?? des de finals d'aquell segle i a partir de la conquesta de Terra Ferma (les grans masses territorials d'Am??rica del Nord i Am??rica del Sud), l'illa va anar quedant relegada a un segon pla, enfonsant-se cada vegada m??s en la pobresa. Tamb?? va influir en la seva situaci?? els atacs de corsaris anglesos, Francis Drake entre ells, que van destruir gran part de les ciutats i poblacions establertes en aquell moment.

Entre el 1605 i 1606 es va dur a terme un proc??s de despoblament de la part oest de l'illa, fen??men conegut com a les ??devastacions d'Osorio?? (degut a Antonio Osorio, llavors governador espanyol de l'Illa), el qual va donar inici a un proc??s de repoblament del territori, deixant entrar bucaners i filibusters francesos. Aquests ??ltims, amb l'ajut de Fran??a, constituiran una col??nia que despr??s seria el Saint Domingue franc??s, i m??s tard la Rep??blica d'Hait??, quedant dividida l'illa actualment en dos estats independents.

Alliberament d'Hait??

Despr??s de la declaraci?? d'independ??ncia d'Hait?? el 1804, diversos governants haitians van tractar d'unificar l'illa, la qual cosa van assolir l'any 1822, tan sols setmanes despr??s que la part oriental de l'illa adquir??s la independ??ncia d'Espanya. A aquest breu per??ode d'autonomia se'l va anomenar Independ??ncia Ef??mera.

L'any 1844 s'inicia la gesta independentista, preconitzada per Juan Pablo Duarte, un jove de posici?? acomodada que havia estudiat a Fran??a i amb ideals nacionalistes; i dirigida per Francisco del Rosario S??nchez i Ram??n Mat??as Mella. La independ??ncia es va assolir el 27 de febrer del 1844.

A partir d'aquest moment, i sense un lideratge s??lid dels seus dirigents, s'inicia una era dominada per hisendats que tenien poder econ??mic, alternant-se els governs durant breus per??odes. Durant aquest temps, grups interns no se sentien contents amb l'autonomia i van buscar annexar-se novament a Espanya, fet que van assolir el 1861.

El 1865 es recupera la independ??ncia, passant novament a una etapa de falta de lideratge i canvis continus de governant. Aquesta situaci?? va durar fins que Ulisses Heureaux (Lil??s) va instal??lar la seva dictadura durant 12 anys (1887-1899) quan va ser assassinat.

A comen??ament del segle XX, la inestabilitat pol??tica i econ??mica i l'endarreriment en els pagaments dels empr??stits realitzats durant el segle XIX, van donar motiu al que es va denominar la Primera Invasi?? Nord-americana, que es va estendre des del 1916 fins al 1924. Durant el per??ode 1924-1930, l'economia dominicana va viure un per??ode que es va denominar la Danza de los Millones, motivat principalment per l'augment en els preus internacionals de la canya de sucre.

Des del 1930 fins al 1961 el pa??s va estar sota la dictadura de Rafael Le??nidas Trujillo. El per??ode en el qual aquest dictador va estar en el poder, va ser l'??poca mes fosca de la hist??ria dominicana. Malgrat tot, el pa??s va seguir vivint certa bonan??a econ??mica gr??cies a l'exportaci?? de sucre, principalment als Estats Units. Despr??s de l'eliminaci?? del Moviment 14 de Junio (1959) i l'assassinat de les Hermanas Mirabal, el r??gim va comen??ar a decaure r??pidament fins que Trujillo va ser assassinat el 1961.

Despr??s de la seva mort, el pa??s va passar per diverses adreces pol??tiques entre les quals es troben la del Prof. Juan Bosch que va ser enderrocat als 7 mesos, un Triumvirat i una intervenci?? armada nord-americana 1965. En 1966 Joaqu??n Balaguer va ascendir al poder i es va mantenir en ell durant un per??ode de 12 anys, en un govern *semi-*dictatorial en el qual va fer ??s de fraus electorals i repressions sobre els seus opositors pol??tics.

Durant les eleccions de l'any 1978, resulta electe Antonio Guzm??n Fern??ndez, de l'opositor Partit Revolucionari Dominic?? (PRD). Va ser el primer govern triat pel vot popular des del 1924. El seu mandat es va caracteritzar per ser un dels m??s liberals que havia tingut la Rep??blica Dominicana en d??cades. Acaba quan Guzm??n se su??cida el 1982. Va ser succe??t pel vicepresident de torn, Jacobo Majluta, qui va governar per 43 dies.

El 1982 guanya les eleccions Salvador Jorge Blanco, del llavors partit governant, el PRD. El 1986 repr??n el poder Joaqu??n Balaguer, qui en aquell temps tenia prop de 80 anys.

El 1990 resulta guanyador d'unes eleccions enterbolides per den??ncies de fraus per part de Juan Bosch, del Partit de l'Alliberament Dominic??. El 1994, Joaqu??n Balaguer resulta novament vencedor en les eleccions, per?? sota al??legats de frau i d'impediments per a votar de militants opositors, veu retallat el seu per??ode presidencial a dos anys, acordant pactar eleccions pel 1996.

El 1996 resulta electe Leonel Fern??ndez. El 2000, Hip??lito Mej??a ascendeix al Poder Executiu i el 2004, Leonel Fern??ndez novament.

[edita] Pol??tica

La Rep??blica Dominicana ??s una democr??cia representativa. Els poders es divideixen en tres: Poder Executiu, Poder Legislatiu i Poder Judicial. El president nomena al Gabinet, executa les lleis provinents del Poder Legislatiu i ??s el Comandant en Cap de les Forces Armades(Ex??rcit Nacional, For??a A??ria Dominicana i Marina de Guerra). El president i el vicepresident es postulen sota la mateixa candidatura i s??n triats per vot directe cada quatre anys.

El Poder Legislatiu est?? conformat per dues c??meres: el Senat amb 31 representants i la Cambra de Diputats amb 152.

El president ??s triat per a un per??ode de 4 anys en anys divisibles per 4. Les eleccions al Congr??s i Municipals esdevenen cada quatre anys celebrades en anys parells no divisibles per quatre.

Les eleccions s'efectuen el dia 16 de maig, i sufraguen el vot les persones (homes i dones) majors de 18 anys amb el document nacional d'identitat, o C??dula.

[edita] Subdivisi?? administrativa

La Rep??blica Dominicana es divideix en 31 prov??ncies (capital entre par??ntesis)). A m??s, la capital est?? compresa dins un Districte Nacional.

1. Azua (Azua de Compostel??la)
2. Baoruco (Neiba)
3. Barahona
4. Dajab??n
5. Duarte (San Francisco de Macor??s)
6. El??as Pi??a (Comendador)
7. El Seibo
8. Espaillat (Moca)
9. Hato Mayor
10. Independencia (Jiman??)
11. La Altagracia (Hig??ey, Punta Cana)
12. La Romana
13. La Vega
14. Mar??a Trinidad S??nchez (Nagua)
15. Monse??or Nouel (Bonao)
16. Monte Cristi
17. Monte Plata
18. Pedernales
19. Peravia (Ban??)
20. Puerto Plata
21. Salcedo
22. Saman??
23. S??nchez Ram??rez (Cotu??)
24. San Crist??bal
25. San Jos?? de Ocoa
26. San Juan
27. San Pedro de Macor??s
28. Santiago
29. Santiago Rodr??guez (Sabaneta)
30. Santo Domingo (Santo Domingo Este)
31. Valverde (Mao)

[edita] Geografia

T?? una extensi?? de 48.730 km².

[edita] Demografia

T?? una poblaci?? de 8.833.634 habitants (2004).

La capital ??s Santo Domingo, amb m??s de dos milions d'habitants, i la ciutat principal ??s Santiago de los Caballeros, amb m??s de mig mili??.

[edita] Economia

Veure l'article Economia de la Rep??blica Dominicana

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Rep??blica Dominicana

• (catal??) Interm??n Oxfam
• El portal de Web Alemany Oficial de la Rep??blica Dominicana
• (castell??) Gu??a de la Rep??blica Dominicana

Pa??sos de l'Am??rica Central
Belize | Costa Rica | El Salvador | Guatemala | Hondures | Nicaragua | Panam??
Pa??sos del Carib
Antigua i Barbuda | Bahames | Barbados | Cuba | Dominica | Grenada | Hait?? Jamaica | Rep??blica Dominicana | Saint Kitts i Nevis | Saint Lucia | Saint Vincent i les Grenadines |Trinitat i Tobago
Depend??ncies: Anguilla | Antilles Neerlandeses | Aruba | Illes Caiman | Illes Turks i Caicos Illes Verges Brit??niques| Illes Verges Nord-americanes | Guadeloupe | Illa Navassa | Martinica | Montserrat | Puerto Rico