República Dominicana

De Viquipèdia

República Dominicana

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Dios, Patria y Libertad (Déu, Pàtria i Llibertat)
Idiomes oficials	Castellà
Capital	Santo Domingo 18º 30' N, 69º 59' O
Ciutat més gran	Santo Domingo
Govern President	República Leonel Fernández
Superfície  - Total  - Aigua (%)	48.730 km² (131) 1,6
Població  - Estimació 2007  - Cens  - Densitat	9 760 000 (82) 201 hab/km² (-)
Moneda	Peso Oro Dominicanà (DOP)
Fus horari  - Estiu (DST)	UTC (UTC+4) no aplica (UTCno aplica)
independéncia {{{events_establir_sobirania}}}	27 de febrer de 1844
Himne nacional	Quisqueyanos valientes
Domini internet	..do
Codi telefònic	+1 (809), 1 (829)
Gentilici	dominicà/ana
nota1 = José Núñez de Cáceres declara la Independència Efímera de la colènia espanyola el 1821, però l'enderroca el dominació haitià.

La República Dominicana és un estat de la Regió del Carib que ocupa les dues terceres parts de l'illa de la Hispaniola, essent la segona illa més gran del arxipèlag de les Antilles. Limita a l'oest amb Haití i està separat, a l'est, de l'illa de Puerto Rico pel pas de la Mona. Té una superfície territorial de 48.442 km² i una població de més de 9 milions d'habitants. La seu del govern i capital del país és Santo Domingo de Guzmán.

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Història 3 Política 4 Subdivisió administrativa 5 Geografia 6 Demografia 7 Economia 8 Enllaços externs

[edita] Etimologia

Des de temps immemorials, els taïns anomenaven l'illa Haití, és a dir, "terra alta i muntanyosa", malgrat que d'altres gosaven dir-li Quisqueya, que vol dir "mare de totes les terres". Aquest últim nom va ser recuperat en el segle XIX pels nacionalistes romàntics que lideraren la gesta independentista i que compongueren, amb ell, l'Himne Nacional.

El 5 de desembre de 1492, Cristòfor Colom va descobrir l'illa de Quisqueya, la qual batejà amb el nom de Hispaniola, que en llatí vulgar significa "la petita Espanya" o "l'Espanyola". El 1697, mitjançant el Tractar de Ryswick, Espanya va donar a França la part occidental de l'Illa -l'actual República d'Haití-, tot conservant-ne l'oriental, anomenada més tard "Santo Domingo Espanyol" o "Santo Domingo Oriental".

El 27 de febrer de 1844, amb l'independència del País del seu veí, els Trinitaris el designaren República Dominicana, fent aíxí honor al Orde dels Predicadors, coneguts popularment com a "dominics". Aquest ordre mendicant va ser un dels primers en establir-se a l'Illa, tot caracteritzant-se per la seva defensa dels drets dels indis taïns.

[edita] Història

Societat taïna

L'illa de Quisqueya estava ocupada, abans de la Conquesta espanyola, per diversos pobles indígenes. Aquests procedien del nord de l'Amèrica del Sud, pròpiament de les conques dels rius Orinoc, Xingú i Tapajos, situats en Veneçuela i les dues Guyanes.

Un dels grups procedents d'Amèrica del Sud, que van arribar a l'illa de [[Santo Domingo], eren els ciguays, mestissos de les races carib i arawak, que es varen establir al nord-est de l'illa. Aquests no van tenir un gran desenvolupament, igual que els macoritxos, ja que no coneixien l'agricultura.

Un altre grup eren els ciboneys, que es dedicaven a la caça, la pesca i la collita de fruites. Utilitzant instruments confeccionats amb petxines i ossos d'animals, van arribar a polir la pedra per fabricar objectes i estris.

Els ingerís va ser un altre grup procedent de Veneçuela. Aquests eren agricultors i van treballar la ceràmica, decorada amb pintura. Representen el grup més nombrós dels immigrants d'Amèrica del Sud. Van arribar a Puerto Rico i des d'allà van passar al sud-oest de l'illa de Santo Domingo.

El grup principal, trobar pels espanyols a l'illa, eren els tains, que practicaven una agricultura de frega i monticle. Per conrear la terra van usar el sistema dels munts, que consistia en acumular la terra en forma circular i sobre aquests munts sembrar iuca, batata, blat de moro i altres fruits que consumien. Utilitzaven la coa, com a instrument per fer clots sobre els munts i sembrar les llavors o les estaques. També es van destacar en les tasques artesanals, per la seva dedicada decoració en objectes religiosos com a vasos de ceràmiques d'ús ritual, dúho o seient del cacic; teixien hamaques amb fibres vegetals com el cotó i enfilaven collars, amb els quals s'adornaven.

Els taïns eren de mitjana estatura, pell de coure, cabells llisos i caminaven seminus. Vivien en cabanyes construïdes amb troncs, yagues, fulles de cana i altres materials. Aquestes cabanyes eren construïdes de dues formes: circular; anomenada caney, on vivien les grans famílies i la rectangular, anomenada bohío, on vivia el cacic.

Les tribus eren dirigides per un cacic, que s'encarregava de l'organització i defensa de la tribu i de presidir les cerimònies religioses. Els principals cacics, a l'arribada dels espanyols eren: Guacanagarix, Bohechío, Caonabó, Cayacoa i Guarionex. El cacic estava acompanyat d'un ajudant que era el nitaí i dels behics, tots considerats homes savis i consellers dels cacics.

Els taïns creien en diferents déus que anomenaven cemius. fets de fusta o pedra. El seu déu principal era Yucahu o déu de la iuca, el seu principal aliment. També tenien altres déus com Atubey, mare de Yucahu, Guabanex, deessa que es relacionava amb la pluja, el vent i els huracans. En honor als déus celebraven el ritu de la cohoba i feien festes anomenades areïts, amb les quals commemoraven fets importants.

Descobriment i conquesta

El 5 de desembre de 1492, Cristòfor Colom va arribar a l'illa de Quisqueya. Més tard, el 14 de setembre del 1494, durant el seu segon viatge, descobreix una altra illa coneguda pels taïns com a Adamanay, tot creient que es tractava de la mateixa illa de l'Espayola. El savonés Miguel Cunneo va advertir que es tractava d'una illa independent de l'Espanyola; llavors Colom la va batejar "Bella Savonesa", en honor del seu compatriota. En l'actualitat es diu illa Saona i es part del territori nacional dominicà.

Quan els europeus arriben definitivament a la illa, els indígenes els atribuïxen poders sobrenaturals i els tracten amb honors i veneració. Aquesta era una societat totalment diferent a la societat europea. Guacanagarix, el cacic que va allotjar a Cristòfor Colom i als seus homes, els va tractar molt cortesament i els va concedir tots els desitjos que van voler.

Amb aquest descobriment, dues cultures totalment alienes es varen trobar i, amb aquest fet, es va produir la fundació de la primera església, la primera missa catòlica, la primera batalla amb europeus, la primera Capitania General, el primer tribunal, la primera casa de pedra construïda pels espanyols a Amèrica, el primer virregnat, la primera Universitat, el primer hospital, el primer enginy sucrer, la primera catedral, la primera fortalesa, el primer convent, l'escriptura del primer llibre per un europeu a Amèrica, la primera rebel·lió d'indis i d'afro-americans, entre altres. Els dominicans són ben conscients de que tenen la primacia històrica i cultural de tot el Continent Americà ja que foren l'assentament colonial més antic.

Allà mateix, es troba la famosa Cova de Cotubanamá, anomenada així en el segle XVI en memòria d'un cacic taí, el qual, mentre fugia de les matances de Nicolás d'Ovando, va decidir sense molt èxit buscar refugi a l'illa, essent capturat i executat. Durant el segle XVI l'Espanyola va gaudir de bona posició econòmica i social, però des de finals d'aquell segle i a partir de la conquesta de Terra Ferma (les grans masses territorials d'Amèrica del Nord i Amèrica del Sud), l'illa va anar quedant relegada a un segon pla, enfonsant-se cada vegada més en la pobresa. També va influir en la seva situació els atacs de corsaris anglesos, Francis Drake entre ells, que van destruir gran part de les ciutats i poblacions establertes en aquell moment.

Entre el 1605 i 1606 es va dur a terme un procés de despoblament de la part oest de l'illa, fenòmen conegut com a les «devastacions d'Osorio» (degut a Antonio Osorio, llavors governador espanyol de l'Illa), el qual va donar inici a un procés de repoblament del territori, deixant entrar bucaners i filibusters francesos. Aquests últims, amb l'ajut de França, constituiran una colònia que després seria el Saint Domingue francès, i més tard la República d'Haití, quedant dividida l'illa actualment en dos estats independents.

Alliberament d'Haití

Després de la declaració d'independència d'Haití el 1804, diversos governants haitians van tractar d'unificar l'illa, la qual cosa van assolir l'any 1822, tan sols setmanes després que la part oriental de l'illa adquirís la independència d'Espanya. A aquest breu període d'autonomia se'l va anomenar Independència Efímera.

L'any 1844 s'inicia la gesta independentista, preconitzada per Juan Pablo Duarte, un jove de posició acomodada que havia estudiat a França i amb ideals nacionalistes; i dirigida per Francisco del Rosario Sánchez i Ramón Matías Mella. La independència es va assolir el 27 de febrer del 1844.

A partir d'aquest moment, i sense un lideratge sòlid dels seus dirigents, s'inicia una era dominada per hisendats que tenien poder econòmic, alternant-se els governs durant breus períodes. Durant aquest temps, grups interns no se sentien contents amb l'autonomia i van buscar annexar-se novament a Espanya, fet que van assolir el 1861.

El 1865 es recupera la independència, passant novament a una etapa de falta de lideratge i canvis continus de governant. Aquesta situació va durar fins que Ulisses Heureaux (Lilís) va instal·lar la seva dictadura durant 12 anys (1887-1899) quan va ser assassinat.

A començament del segle XX, la inestabilitat política i econòmica i l'endarreriment en els pagaments dels emprèstits realitzats durant el segle XIX, van donar motiu al que es va denominar la Primera Invasió Nord-americana, que es va estendre des del 1916 fins al 1924. Durant el període 1924-1930, l'economia dominicana va viure un període que es va denominar la Danza de los Millones, motivat principalment per l'augment en els preus internacionals de la canya de sucre.

Des del 1930 fins al 1961 el país va estar sota la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo. El període en el qual aquest dictador va estar en el poder, va ser l'època mes fosca de la història dominicana. Malgrat tot, el país va seguir vivint certa bonança econòmica gràcies a l'exportació de sucre, principalment als Estats Units. Després de l'eliminació del Moviment 14 de Junio (1959) i l'assassinat de les Hermanas Mirabal, el règim va començar a decaure ràpidament fins que Trujillo va ser assassinat el 1961.

Després de la seva mort, el país va passar per diverses adreces polítiques entre les quals es troben la del Prof. Juan Bosch que va ser enderrocat als 7 mesos, un Triumvirat i una intervenció armada nord-americana 1965. En 1966 Joaquín Balaguer va ascendir al poder i es va mantenir en ell durant un període de 12 anys, en un govern *semi-*dictatorial en el qual va fer ús de fraus electorals i repressions sobre els seus opositors polítics.

Durant les eleccions de l'any 1978, resulta electe Antonio Guzmán Fernández, de l'opositor Partit Revolucionari Dominicà (PRD). Va ser el primer govern triat pel vot popular des del 1924. El seu mandat es va caracteritzar per ser un dels més liberals que havia tingut la República Dominicana en dècades. Acaba quan Guzmán se suïcida el 1982. Va ser succeït pel vicepresident de torn, Jacobo Majluta, qui va governar per 43 dies.

El 1982 guanya les eleccions Salvador Jorge Blanco, del llavors partit governant, el PRD. El 1986 reprèn el poder Joaquín Balaguer, qui en aquell temps tenia prop de 80 anys.

El 1990 resulta guanyador d'unes eleccions enterbolides per denúncies de fraus per part de Juan Bosch, del Partit de l'Alliberament Dominicà. El 1994, Joaquín Balaguer resulta novament vencedor en les eleccions, però sota al·legats de frau i d'impediments per a votar de militants opositors, veu retallat el seu període presidencial a dos anys, acordant pactar eleccions pel 1996.

El 1996 resulta electe Leonel Fernández. El 2000, Hipólito Mejía ascendeix al Poder Executiu i el 2004, Leonel Fernández novament.

[edita] Política

La República Dominicana és una democràcia representativa. Els poders es divideixen en tres: Poder Executiu, Poder Legislatiu i Poder Judicial. El president nomena al Gabinet, executa les lleis provinents del Poder Legislatiu i és el Comandant en Cap de les Forces Armades(Exèrcit Nacional, Força Aèria Dominicana i Marina de Guerra). El president i el vicepresident es postulen sota la mateixa candidatura i són triats per vot directe cada quatre anys.

El Poder Legislatiu està conformat per dues càmeres: el Senat amb 31 representants i la Cambra de Diputats amb 152.

El president és triat per a un període de 4 anys en anys divisibles per 4. Les eleccions al Congrés i Municipals esdevenen cada quatre anys celebrades en anys parells no divisibles per quatre.

Les eleccions s'efectuen el dia 16 de maig, i sufraguen el vot les persones (homes i dones) majors de 18 anys amb el document nacional d'identitat, o Cèdula.

[edita] Subdivisió administrativa

La República Dominicana es divideix en 31 províncies (capital entre parèntesis)). A més, la capital està compresa dins un Districte Nacional.

1. Azua (Azua de Compostel·la)
2. Baoruco (Neiba)
3. Barahona
4. Dajabón
5. Duarte (San Francisco de Macorís)
6. Elías Piña (Comendador)
7. El Seibo
8. Espaillat (Moca)
9. Hato Mayor
10. Independencia (Jimaní)
11. La Altagracia (Higüey, Punta Cana)
12. La Romana
13. La Vega
14. María Trinidad Sánchez (Nagua)
15. Monseñor Nouel (Bonao)
16. Monte Cristi
17. Monte Plata
18. Pedernales
19. Peravia (Baní)
20. Puerto Plata
21. Salcedo
22. Samaná
23. Sánchez Ramírez (Cotuí)
24. San Cristóbal
25. San José de Ocoa
26. San Juan
27. San Pedro de Macorís
28. Santiago
29. Santiago Rodríguez (Sabaneta)
30. Santo Domingo (Santo Domingo Este)
31. Valverde (Mao)

[edita] Geografia

Té una extensió de 48.730 km².

[edita] Demografia

Té una població de 8.833.634 habitants (2004).

La capital és Santo Domingo, amb més de dos milions d'habitants, i la ciutat principal és Santiago de los Caballeros, amb més de mig milió.

[edita] Economia

Veure l'article Economia de la República Dominicana

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República Dominicana

• (català) Intermón Oxfam
• El portal de Web Alemany Oficial de la República Dominicana
• (castellà) Guía de la República Dominicana

Països de l'Amèrica Central
Belize | Costa Rica | El Salvador | Guatemala | Hondures | Nicaragua | Panamà
Països del Carib
Antigua i Barbuda | Bahames | Barbados | Cuba | Dominica | Grenada | Haití Jamaica | República Dominicana | Saint Kitts i Nevis | Saint Lucia | Saint Vincent i les Grenadines |Trinitat i Tobago
Dependències: Anguilla | Antilles Neerlandeses | Aruba | Illes Caiman | Illes Turks i Caicos Illes Verges Britàniques| Illes Verges Nord-americanes | Guadeloupe | Illa Navassa | Martinica | Montserrat | Puerto Rico