Prov??ncia de San Juan
De Viquip??dia
|
Provincia de San Juan |
|
|---|---|
| Mapa | Escut |
.png/175px-Provincia_de_San_Juan_(Argentina).png) |
|
 |
|
| (En detall) | |
| Bandera | |
 |
|
| (En detall) | |
| Capital | San Juan |
| Superficie: | |
| - Total | 89.651 km?? |
| - Departamentos | 19 |
| Poblaci??: | |
| - Total | 620.023 (2001) |
| - Densitat | 6,9 hab./km?? |
| - Analfabetisme | 4,5% (1995) |
| Gentilici | Sanjuanino/a |
| Fus horari | GMT-3 |
| Governador | Jos?? Luis Gioja (PJ) |
| P??gina web | sanjuan.gov.ar |
San Juan ??s una prov??ncia d???Argentina situada a l???oest del pa??s. Limita al nord i est amb La Rioja, al sud-est amb la de San Luis, al sud amb Mendoza i a l???oest (separada per la Serralada dels Andes) amb Xile.
Des de finals del segle XIX, hi resideix una nombrosa comunitat valenciana, majorit??riament de la Marina Alta, que va dedicar-se majorit??riament al treball de la terra i que avui en dia encara conserven la llengua i les tradicions.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
Primers habitants
Abans de l'arribada dels espanyols, aquest territori va estar habitat per diverses nacions ind??genes: els huarpes (al sud), els olongastas (al nord-oest), els capayanes (en les valls de Vinchina, Guandacol i J??chal). * Els huarpes van habitar gran part del que avui es coneix com el vall del Tul??m. La seva zona d'influ??ncia es va estendre a les serres de Zonda, Ullum, Villicum i Peu de Pal, i els turons de Valdivia. Altres zones d'arrelament van ser, la d'influ??ncia del riu Bermejo i de les Llacunes de Guanacache (o Huanacache) i ambdues marges de el ric Desaguadero. Es dedicaven a l'agricultura i la ramaderia. Els grups se situaven en terres regades per xarxes de canals i s??quies que ells mateixos constru??en per a garantien el reg de el blat de moro, la quinoa, el poroto i la carabassa. El blat de moro va ser llavors fonamental en la seva dieta; ho menjaven rostit o bullit i tamb?? ho assecaven al sol per a obtenir chuchoca que consumien m??lta. Criaven flames i guanacos per a alimentaci?? i transport. Ca??aven guanacos, ??and????s i altres animals petits, conservaven la carn charqueada (assecada pel sol), per llarg temps. Tamb?? recol??lectaven ous de ??and?? i fruits de cha??ar i algarrobo. * Els capayanes, emparentats amb els diaguitas del Nord-oest argent??, vivien en la zona dels actuals departaments de J??chal i Esgl??sia, al nord de les poblacions huarpes. Practicaven l'agricultura amb suport del reg artificial i conreaven el blat de moro que guardaven en graners semisubterr??neos. Vivien en poblats, en cases de atov?? amb sostres de pals i pastura. El poblo Capay??n es va destacar en la cer??mica: fabricaven atuells de boca ampla amb dibuixos geom??trics. * Els yacampis van habitar en la Vall del Riu Bermejo i en Vall F??rtil. La documentaci?? hist??rica esmenta que aquests grups eren molt nombrosos i vivien fonamentalment de la ramaderia de la flama. Tamb?? recol??lectaven i practicaven l'agricultura. Tamb?? eren cuidadores i criadores de bestiar en les estades espanyoles. Utilitzaven la pedra en puntes de fletxes, destrals, ganivets, raspadores, comptes per a collarets i pipes.
La fundaci??
En l'any 1551, el capit?? Francisco de Villagra va rec??rrer la zona del que avui s??n les prov??ncies de San Juan i Mendoza. Des d'aquest moment, varis van ser els grups que van explorar el territori sanjuanino, enviats per les autoritats de la Capitania General de Xile, que era una divisi?? territorial menor, que depenia de el Virreinato del Per??. Aquestes expedicions pr??vies van prendre contacte amb els indis huarpes, que van rebre pac??ficament als espanyols. Precisament l'exist??ncia de gran quantitat d'ind??genes que podien ser duts a Xile per a treballar en el camp o les mines va ser un dels motius pels quals els espanyols van decidir prendre possessi?? efectiva d'aquests territoris.
El 13 de juny de 1562 Juan Jufr?? de Loayza i Montese, va fundar San Juan de la Frontera, en la vall de Tucuna, per ordre de Francisco de Villagra, capit?? general de Xile. La cerim??nia va tenir pocs testimonis: el redu??t grup d'espanyols que acompanyaven a Jufr?? i alguns ind??genes. Es va llegir un acta, que va ser signada per alguns dels expedicionarios presents. L'acta de fundaci?? de la ciutat la va batejar San Juan de la Frontera en honor del sant patr?? San Juan Bautista i per arribar el seu territori fins a la frontera amb el Tucum??n. El mateix dia Jufr?? va instituir el primer Cabildo, va nomenar tinent corregidor i va repartir entre la seva gent els solars de la ciutat i al voltant de 1.500 ind??genes en encomanas . Imagen: A fins de 1593 una creixent del riu San Juan va arrasar la prec??ria ciutat. Luis Jufr?? i Meneses, cinqu?? fill del fundador, la va traslladar 25 quadres al sud del seu antic empla??ament. Va tra??ar la Pla??a Major en un quadrat nu i al seu al voltant va comen??ar a cr??ixer novament San Juan, que va haver de suportar noves inundacions, pestes i terratr??mols. San Juan formava part de el corregimiento de Que el seu amb cap??alera en la ciutat de Mendoza integrant la Capitania General de Xile dependent de el virreinato del Per??. Amb la formaci?? de el virreinato del Riu de la Plata en 1777 el Corregimiento de Que el seu va ser separat de la jurisdicci?? xilena.
[edita] Aspectes geogr??fics
La prov??ncia de San Juan es troba a l'oest de la Rep??blica Argentina, centrada en la intersecci?? del paral??lel de 31 graus de latitud sud i el meridi?? de 69 graus de longitud oest, integra la regi?? geogr??fica de Que el seu. Per l'oest discorre la Serralada dels Andes, que compr??n tres seccions: * La Serralada Principal o Occidental, divis??ria d'aig??es i limiti amb Xile, presenta neus eternes a partir dels 5.500 msnm i passos cordilleranos sol transitables a l'estiu. El bec m??s alt ??s el tur?? Mercedario de 6.770 msnm. * La Serralada Frontal o Oriental, menys elevada que la 1??, est?? composta per nombrosos cordons independents com el de San Guillermo, el de Colang??il i el de Ansilta. * La Precordillera, separada de la Serralada Frontal pels Valls Altes (Plans de San Guillermo, Vall d'Esgl??sia, Pampa dels Estru??os, Vall de Calingasta i Pampa del Leoncito), constitu??x una barrera que solament els rius J??chal i San Juan assoleixen travessar. Compr??n diversos cordons discontinus amb altures majors als 4.000 metres d'altura entre els quals es destaquen les serres de la Punilla, del Volc??, Negra, de la Hivernada i la del Tontal. La zona de la precordillera ??s un dels llocs del pa??s amb major freq????ncia de moviments s??smics. Cap a l'aquest de la Precordillera es encuentan els Valls Baixes (J??chal, Ullum, Zonda i Tul??m, tots convertits en grans oasis irrigats per rius permanents d'esc??s cabal, causa pel qual deven ser embassats per a la construcci?? de canals en forma artificial), separats de les Travessies Cuyanas per cordons serrans a??llats com les serres Chica de Zonda, de Marquesat, de Villicum i de Mogna, entre unes altres. L'aquest de la prov??ncia es troben les denominades Travessies Cuyanas, vasts plans gaireb?? sense aigua superficial i amb arenals solament interromputs per vegetaci?? xer??fila. S??n depressions geol??giques emplenades amb els sediments provinents dels Andes , travessades pels rius Bermejo, J??chal i San Juan i en els quals emergeixen cordons serrans a??llats pertencientes al sistema de les Serres Pampeanas: les serres de la Vall F??rtil, de l'Horta i dempeus de Pal.
.jpg/200px-Ruta_Provincial_N??_12_Prov.de_San_Juan_Argentina_(EagLau--2008).jpg)
Clima
Una particularitat de la prov??ncia ??s la pres??ncia d'un vent local, el Zonda. Un vent molt c??lid i sec que bufa des de l'Oest, ??s c??lid i sec a causa del efecte "F??hn" extremat -per adiabasis- que sofreix al travessar les elevades serralades dels Andes (aqu?? es troben alguns dels becs m??s elevats de l'Hemisferi Occidental). Les zones de la precordillera, les "travessies" i Serres Pampeanas a San Juan, tenen en general (en el segle XX) un clima ??rid de serres i camps, amb oasis de reg.El clima presenta una gran amplitud t??rmica, at??s que a l'hivern s'arriben a temperatures que poden arribar a els cinc graus sota zero i a l'estiu les temperatures m??ximes superen els quaranta graus.
Recursos h??driccs
La precordillera sanjuanina est?? travessada d'oest a aquest per rius pertanyents al sistema de el ric Desaguadero destacant-se els rius J??chal i San Juan, els quals formen valls o oasis centrals fluvials de gran import??ncia econ??mica i els hi embassa amb el sentit d'abastir a la poblaci?? o per a la generaci?? d'electricitat. Tamb?? es destaca el Riu dels ??necs, pel seu considerable cabal a l'estiu. En l'extrem sud-est, estan la llacunes de Guanacache (o de Huanacache), on desemboca el riu San Juan, un dels recursos h??driccs m??s importants de la regi?? geogr??fica de Que el seu per la seva riquesa en flora i fauna. D'altra banda el ric Huaco, en el departament J??chal i el riu Vall F??rtil, en el departament que duu el mateix nom, s??n tamb?? de gran import??ncia per als sanjuaninos. La prov??ncia conta a m??s amb diversos rierols que s??n cursos de muntanya de forta pendent. Entre els m??s importants poden nomenar-se el rierol d'Aigua Negra, el d'Aigua Blanca, el rierol Esgl??sia, el d'Ulls d'Aigua, Les Hornillas i el rierol Els Taps, entre uns altres.
[edita] Divisi?? administrativa
La prov??ncia est?? dividida en 19 departaments. La Constituci?? que regeix la prov??ncia va ser sancionada en 1986. En San Juan departaments i municipis corresponen a la mateixa entitat.
| Departament | Ciutat cap??alera |
|---|---|
| Albard??n | General San Mart??n |
| Angaco | El Salvador |
| Calingasta | Tamber??as |
| Capital | San Juan |
| Caucete | Caucete |
| Chimbas | Villa Paula Albarrac??n de Sarmiento |
| Iglesia | Rodeo |
| J??chal | San Jos?? de J??chal |
| 9 de Julio | 9 de Julio |
| Pocito | Aberastain |
| Rawson | Villa Krause |
| Rivadavia | Rivadavia |
| San Mart??n | San Isidro |
| Santa Luc??a | Santa Luc??a |
| Sarmiento | Media Agua |
| Ullum | Villa Ib????ez |
| Valle F??rtil | San Agust??n |
| 25 de Mayo | Santa Rosa |
| Zonda | Villa Basilio Nievas |
[edita] Poblaci??
Segons estimacions de el INDEC per a juny de 2007 la poblaci?? era de 685.883 habitants ocupant el 13?? lloc entre les altres prov??ncies. *Segons el Cens 2001 contava amb Plantilla:Indec sent majorit??ria la poblaci?? urbana ambPlantilla:Indec, poblaci?? rural:Plantilla:Indec. *Per al Cens 1991 aquesta prov??ncia posse??a Plantilla:Indec habitants (poblaci?? urbana:Plantilla:Indec), (poblaci?? rural:Plantilla:Indec). La poblaci?? es concentra en els oasis o valls centrals, (Vall del Tul??m i Vall de J??chal), sent el primer el qual cont?? a m??s del 80% del total de la poblaci??, al nord a la vora de el riu San Juan, en l'aglomerat de el Gran San Juan, altra concentraci?? important ??s Caucete.
[edita] Economia
.jpg/250px-Graffigna_Wines_(Vi??edos_en_San_Juan).jpg)
Tradicionalment, l'economia es basa en la agricultura, destacant-se el cultiu de la vinya. Sent la segona productora de Vi argent??, destacant-se San Juan en la varietat de Syrah La vinya arriba A San Juan entre els anys 1569 i 1589 de la m?? de conquistadors espanyols. Afavorida per ??ptimes condicions clim??tiques i de s??l, la vitivinicultura va manifestar un ampli i accelerat desenvolupament, en aquesta prov??ncia. AI comen??ament es produ??a en volum redu??t, limitat a satisfer les necessitats de les petites comunitats de la col??nia. S'hagueren d'afrontar diverses dificultats, d'una banda la aridez del clima va obligar a construir dics i sistemes de reg artificial (canals) i d'altra banda la compet??ncia de productes provinents d'Europa de major qualitat.
La major producci?? es destaca en la zona dels oasis agr??coles de Tul??m, Ull??m i Zonda on representa el 56% de l'??rea sembrada. En l'actualitat aquesta prov??ncia ??s la segona productora nacional de vinya i vins, despr??s de Mendoza. Apartir dels ??ltims anys s'ha comen??at l'exportaci?? de vins cap a diferents llocs del m??n..%San Juan millora dia a dia els seus vins/ Tamb?? sobresurt el cultiu de el olivera, per a la producci?? de l'oli, nombrosos fruiteres (pr??ssec, codony, poma, ra??m, mel??, s??ndria, etc.) i hortalisses (ceba, esp??rrec, papa, etc.) Despr??s dels anys 1980, va haver una expansi?? industrial que ara abasta, a m??s dels cellers, plantes elaboradoras d'aliments (conserves de fruites i hortalisses, i algunes begudes sense alcohol) i f??briques qu??miques, de pl??stics, de ferroaleaciones, de autopartes i de productes t??xtils. A principis dels anys 2000 la prov??ncia va entrar en el desenvolupament de la mineria, sent el projecto Veladero el m??s important, del com en menys de 1 any s'han extret m??s de 11.000 unces d'or. Per?? es destaquen m??s projectes entre ells aquesta el de PasquaPasqua Llepi, amb la particularitat que l'hi conpartira amb el ve?? pa??s de Xile. Tamb?? a partir de l'any 2006, es va iniciar la recerca de petroli, m??s precisament al nord de la prov??ncia en el riu Bermejo en el departament J??chal.
[edita] Turisme
La Prov??ncia de San Juan posse??x nombrosos atractius, destacant-se el Parc Provincial Ischigualasto, com el principal atractiu, tamb?? la zona nord-oest, departament Iglesia, en la localitat Marrada: on ??s possible apreciar les seves verdes muntanyes amb incre??bles rierols del desgla?? de la serralada o l'Embassament Costa del Vent, on ??s possible la pr??ctica de departeixes aqu??tics. Calingasta, amb les seves imponents muntanyes i rius, ??s tamb?? una de les zones m??s visitades: destacant-se *Complex Astron??mic El Leoncito, que allotja el m??s gran telescopi reflector del pa??s, amb un di??metre de 2.215 cm, utilitzat per tota la comunitat cient??fica internacional en ell es pot contemplar el cel sanjuanino, el Parc Nacional El Leoncito per a la pr??ctica de carrovelismo o el % *[%[Cerro Mercedario]], ??s triat com destinaci?? tur??stica per persones dels m??s diversos or??gens del m??n per al andinismo i tamb?? es pot veure fer la Ruta sanmartiniana per el Pas dels ??necs. . J??chal, situat al nord oferix una alternativa distinta amb un turisme m??s tem??tic vasado en la tradici?? i la hist??ria amb museus en la localitat de San Jos?? de J??chal i als voltants uns antigues molins harineros, que reflecteixen i mostren l'activitat econ??mica de zona que ou amediados de 1700, tamb?? es pot realitzar esports d'aventures com andinismo sobre les seves regions muntanyenques o raftin en el ric J??chal. Vall F??rtil, caracteritzat pels seus imponents paisatges de verdes regions muntanyenques amb la pres??ncia de rius i rierols, i per ser pas obligat per a turistes que desitgen visitar la Vall de la Lluna, es converteix en la zona m??s visitada de la prov??ncia, posse??x atractius com l'Embassament San Agust??n, el la localitat de San Agust??n de la Vall F??rtil amb la pres??ncia d'hotels, cabanyes i diversos camping o tamb?? el Riu Les Tumana, convertit en un dels balnearis m??s importants de la zona.
El Vall del Tul??m, posse??x atractius com el Dic Ullum, per a la pr??ctica de diversos esports aqu??tics, la Trencada de Zonda, amb la pres??ncia de balnearis, camping i el Aut??dromo el Zonda Eduardo Copello conegut a nivell nacional, La Laja, aqu?? corren aig??es d'aplicacions terap??utiques, classificades en el grup de les hipotermales, sulfurosas, clorosulfatadas, acidulades, que sorgeixen a 700 msnm, s??n recomanades per al reumatismo, malalties de la pell i vies respirat??ries. i s'incorporat un turisme tem??tic vasado en la producci?? vitivinicultura i oliv??cola amb creaci?? de les denominades Rutes del Vi i Rutes de l'Olivera. La Ciutat de San Juan, est?? caracteritzada per ser una de les ciutats m??s modernes del pa??s, i la hi denomina com la ciutat oasi per per la seva frondosa vegetaci?? sobre carrers, places i parcs, a m??s conta amb nombrosos museus destacant-se el de la Casa Natal de Domingo Faustino Sarment. Compte tamb?? amb una important pres??ncia de capacitat hotelera de tot tipus i es troben una gran quantitat de discoteques bailables per a tots els gustos i edats.
Per altra banda es desenvolupen diverses festes c??viques que reten homenatge a les diferents activitats econ??miques i alguns atractius naturals amb reconeguts int??rprets musicals locals, nacionals i internacionals, menjars t??pics i vendes de productes regionals, destacant-se com la principal la Festa Nacional del Sol, est?? festa ??s la mes popular de la prov??ncia ja que tota la prov??ncia es reuneix en elles, comen??a en un predio ferial de la capital on predominen espectacles art??stics i una fira gastron??mica despr??s tamb?? es fa el passeig de les reines en carrusel pels carrers principals de la ciutat de San Juan i es conclou amb amb un espectacle art??stic de ballarins escenografia i focs d'artifici, all?? es realitza l'elecci?? de la reina i virreina del Sol lliurant els premis respectius. La Festa Nacional de Saint Lucia, la Provincial de la Tradici?? en J??chal, de la Llavor i la Poma en Esgl??sia, la de la Mineria en Els Cr??ixens, la del Mel?? i la S??ndria en Sarment, la del Ra??m moscatel en Albard??n, la del Carrerito en 25 de Maig, la del Camioner en la Difunta Corretja (Vallecito) etc.
[edita] Enlla??os externs
| Rep??blica Argentina |  |
|||
|---|---|---|---|---|
|
_in_Argentina.gif/20px-Flag_of_Buenos_Aires_(City)_in_Argentina.gif){kind=small}
