Trinitat i Tobago
De Viquip??dia
|
|||||
Lema nacional: Together we aspire, together we achieve | |||||
Idiomes oficials | Angl??s[1] | ||||
Capital | Port-of-Spain - |
||||
Ciutat m??s gran | Chaguanas | ||||
Govern
President
Primer Ministre |
Rep??blica parlament??ria George Maxwell Richards Patrick Manning |
||||
Superf??cie - Total - Aigua (%) |
5.128 km?? (163??) Negligible |
||||
Poblaci?? - Estimaci?? 2002 - Cens ??? - Densitat |
1.104.209 (151??) ??? 215 hab/km?? (54??) |
||||
Moneda | D??lar de Trinitat i Tobago (TTD ) |
||||
Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC-4) (UTC) |
||||
Independ??ncia |
del Regne Unit el 31 d'agost de 1962 |
||||
Himne nacional | Forged From The Love of Liberty | ||||
Domini internet | .tt | ||||
Codi telef??nic | +1-868 |
||||
Gentilici | de Trinitat i Tobago | ||||
La Rep??blica de Trinitat i Tobago ??s una naci?? situada al sud del Mar Carib, en la costa oriental de Vene??uela. Consisteix en dues illes principals, illa Trinitat i Tobago, a m??s de 21 illes m??s menudes. La major i m??s poblada ??s Trinitat, mentre que l'illa de Tobago ??s molt menor en grand??ria i poblaci??.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
L'illa va estar inicialment poblada per Caribs i Arawaks. Crist??fol Colom descobrix l'illa Trinitat el 31 de juliol de 1498, i despr??s l'illa de Tobago, en el seu tercer viatge. Durant el segle XVI i el segle XVIII l'Illa de Trinitat era part de la Prov??ncia de Guayana adscrita a la Capitania General de Vene??uela o Capitania de Caracas dins del Virreinat Espanyol de Nova Granada, en l'illa es trobava la capital de la prov??ncia, la ciutat de San Jos?? de Oru??a. Per la seua banda l'illa de Tobago va ser de domini franc??s des de 1650. En 1814 Tobago va passar a poder brit??nic mentre que en el curs dels conflictes napole??nics Espanya perdia Trinitat en favor d'Anglaterra en 1802 a causa del Tractat d'Amiens.Tobago va formar part de les Illes de Sobrevent, per?? en 1889 va quedar associada a Trinitat.
En 1958 les illes van formar, juntament amb altres col??nies brit??niques en el Carib, la Federaci?? de les ??ndies Occidentals. Amb la formaci?? del "Moviment Nacional del Poble" (MNP), encap??alat per Eric Eustace Williams, es va iniciar el moviment independentista, que va culminar el 31 d'agost de 1962. El moviment de Williams va triomfar en les eleccions de 1966. En 1970 va plantar cara a una rebel??li?? dirigida per una organitzaci?? anomenada "Poder Negre", que va causar una aguda crisi econ??mica i social, ocasionant la declaraci?? de estat d'emerg??ncia.
Cap a 1973, malgrat l'augment de les exportacions de petroli, l'economia no va millorar, ocasionant inflaci?? i atur. En 1976 es va proclamar la rep??blica (com algunes ex-colonies brit??niques Trinitat i Tobago havia mantingut al monarca brit??nic com cap d'Estat) per?? es va mantenir com membre de la Commonwealth. Williams va morir en 1981 i li va succeir George Chambers.
En les eleccions de 1986 va v??ncer una coalici?? opositora al MNP, La "Alian??a Nacional per a la Reconstrucci??" (ANR) liderat per Arthur Robinson, va accedir al c??rrec de primer ministre. El 27 de juliol de 1990, 114 membres de l'organitzaci?? Jamaat al Muslimeen, liderats per Yasin Abu Bakr i Bilaal Abdullah van protagonitzar un intent de cop d'estat. Alguns van entrar en el parlament i van segrestar al primer ministre, Arthur Robinson i a la majoria del seu govern durant sis dies. En 1991 torna el MNP al poder amb Patrick Manning. El "Congr??s Nacional Unit" (CNU) 1995 Nomena a Basdeo Panday com primer ministre, que renov?? el seu mandat en el 2000 al guanyar les eleccions; per?? l'oposici?? de Robinson, en aquell temps president del pa??s, va nomenar a Manning com primer ministre. Al mar?? del 2003 George Maxwell Richards assumeix la presid??ncia.
[edita] Pol??tica
El Cap d'Estat de Trinitat i Tobago ??s el president, actualment el professor em??rit George Maxwell Richards. El president ??s triat per un col??legi electoral integrat per tots els membres d'ambdues c??meres del Parlament. El parlament consisteix en dos c??meres, el Senat (31 seients) i la C??mera de Representants (36 seients). Els membres del Senat s??n nomenats pel president. Els 16 senadors del govern s??n nomenats sobre el consell del Primer Ministre, els 6 senadors de l'oposici?? s??n nomenats sobre el consell del l??der de l'Oposici?? i els 9 senadors independents s??n nomenats pel president per a representar als altres sectors de la societat civil. Els 36 membres de la C??mera de Representants s??n triats pel poble per un m??xim de 5 anys.
El Primer Ministre ??s nomenat pel president. El President est?? obligat a nomenar a la persona que en la seua opini?? tinga el major suport en la C??mera de Representants per a aquest lloc; aquest ha estat generalment el l??der del partit que va guanyar els majors escons en l'elecci?? pr??via (excepte en el cas de les eleccions generals de 2001).
Des del 4 de desembre de 2001, el partit governant ha estat el Moviment Nacional Popular liderat per Patrick Manning; el partit de l'oposici?? ??s el Congr??s Nacional Unit, liderat per Basdeo Panday.
Trinitat i Tobago ??s un membre actiu de la Comunitat del Carib (CARICOM).
[edita] Organitzaci?? territorial
La divisi?? administrativa de Trinitat i Tobago consta de 8 comptats, 3 municipalitats i 1 districte: Arima, Caroni, Mayaro, Nariva, Port-of-Spain, Saint Andrew, Saint David, Saint George, Saint Patrick, San Fernando, Tobago i Vict??ria.
[edita] Geograf??a
[edita] Economia
Trinitat i Tobago ha guanyat una reputaci?? com lloc excel??lent de la inversi?? per als negocis internacionals. Un executant principal els ??ltims quatre anys ha estat el sector del gas natural que segueix creixent. El turisme ??s un sector cada vegada major, encara que no ??s tan important proporcionalment com en moltes altres illes del Carib. L'economia es beneficia de la inflaci?? baixa i d'un exc??s comercial. L'any 2002 va ser marcat per creixement s??lid en el sector d'oli, compensaci?? en part per incertesa pol??tica dom??stica.
[edita] Demografia
Els dos grups ??tnics predominants s??n els indo-trinitaris, descendents de treballadors de la ??ndia (40,3% de la poblaci??) i afro-trinitarios, qui descendixen d'esclaus Africaens (39,5%). Junts sumen al voltant del 79,8% de la poblaci??; la majoria de la resta s??n persones d'origen mixt, amb menudes minories de europeus, xinesos, siri-libanesos i caribs (descendents dels habitants ind??genes, no reconeguts com categoria diferenciada en el cens).
Hi ha moltes religions diferents presents a Trinitat i Tobago. Les dues majors s??n el catolicisme i l'hinduisme; l' Anglicanisme, Islam, el presbiterianismei el metodisme s??n minorit??ries. Dues creences sincr??tiques afrocaribenyes, els clamadors o baptistes espirituals i la fe orisha (abans anomenats shang??s) estan entre els grups religiosos de m??s r??pid creixement. Tamb?? el [[mormonisme s'ha est??s des de mitjans dels 80.
Langl??s ??s llengua oficial del pa??s, per?? alguns indo-trinitaris parlen hindi, que ??s ampliament usat en la m??sica popular. L'idioma m??s parlat, l'angl??s de Trinitat, ??s classificat com un dialecte de l'angl??s o com un crioll angl??s (crioll trinitari de l'angl??s). El principal idioma parlat en Tobago ??s el crioll de l'angl??s de Tobago. Ambdues lleng??es contenen elements africans; l'angl??s de Trinitat tamb?? est?? influ??t per el franc??s i l'hindi. Aquestes lleng??es criolles es parlen normalment en situacions informals nom??s, i no hi ha un sistema normalitzat d'escriptura.
Encara que el franc??s crioll va ser la llengua parlada m??s estesa en la illa, avui ??s rarament escoltada. A causa de la situaci?? de Trinitat en la costa de Sudam??rica, el pa??s est?? lentament desenvolupant una relaci?? amb els pobles hispanoparlants, i per tant el govern exigeix que el espanyol siga ensenyat en tots els centres de secund??ria, el que fa que aquest idioma guanye terreny dia a dia. En concret, en 2004 el govern va prendre la iniciativa d'Espanyol com Primera Llengua Estrangera.iniciada en mar?? de 2005.Les normatives del govern requereixen ara que l'espanyol s'ensenye a tots els estudiants d'ensenyament secundari, i que en un termini de cinc anys (cap a 2010) el 30% dels empleats p??blics siguen competents en aquest idioma.
[edita] Drets humans
Amnistia Internacional denuncia tortures i judicis q??estionables a Trinitat i Tobago. Hi ha diversos casos d'aplicaci?? incorrecta de la pena de mort. L'homosexualitat no ??s legal a Trinidad i Tobago i ??s penalitzada amb empresonament; article 8 (18/1) de la llei d'immigraci?? prohibeix l'entrada en el pa??s als homosexuals.
|
|
---|---|
Belize | Costa Rica | El Salvador | Guatemala | Hondures | Nicaragua | Panam?? | |
Pa??sos del Carib | |
Antigua i Barbuda | Bahames | Barbados | Cuba | Dominica | Grenada | Hait?? Jamaica | Rep??blica Dominicana | Saint Kitts i Nevis | Saint Lucia | Saint Vincent i les Grenadines |Trinitat i Tobago |
|
Depend??ncies: Anguilla | Antilles Neerlandeses | Aruba | Illes Caiman | Illes Turks i Caicos Illes Verges Brit??niques| Illes Verges Nord-americanes | Guadeloupe | Illa Navassa | Martinica | Montserrat | Puerto Rico |