Hispaniola
De Viquipèdia
La Hispaniola (forma llatinitzada de l'espanyol La Española) és la segona illa més gran de les Antilles, situada a l'est de Cuba.
Cristòfor Colom hi va arribar el 1492, i el 1493 hi va fundar la primera colònia espanyola d'Amèrica. El 10 de març del 1496, Colom va deixar l'illa per tornar a Espanya, amb la qual cosa acabava la seva sisena visita a l'hemisferi occidental.
Haití ocupa el terç occidental de l'illa; els dos terços orientals formen la República Dominicana.
Els taínos anomenaven l'illa Quisqueya (o Kiskeya), nom encara utilitzat a tots dos països. Poèticament fa referència a la República Dominicana en l'himne nacional d'aquest estat, Quisqueyanos valientes. Els espanyols van cristianitzar el nom de l'illa com a Santo Domingo, i els francesos en van adoptar el terme equivalent Saint-Domingue. Un altre nom indígena, Ayiti (o variants semblants), fou reintroduït el 1804 per anomenar l'Haití independent. El nom d'Haití originalment es referia a l'illa sencera, no només a la part occidental, i de fet l'actual República Dominicana fou coneguda breument com a Haití Espanyol. Un tercer nom indígena de l'illa és Bohio.
| estat | població (01-07-2002 est.) |
superfície (km²) |
densitat (per km²) |
|---|---|---|---|
| Haití | 7.063.722 | 27.750 | 255 |
| República Dominicana | 8.721.594 | 48.730 | 179 |
| 15.785.316 | 76.480 | 206 |
Un cop els francesos van prendre el control de la part occidental de la Hispaniola a través del Tractat de Rijswijk, aquesta part de l'illa de seguida va sobrepassar l'oriental en importància i població. De fet, la població de la República Dominicana no va ser superior a la d'Haití fins pels volts de 1970. Els haitians van conquerir la part oriental de l'illa en diverses ocasions: a la dècada del 1790 sota el guiatge de Toussaint Louverture, i de 1821 a 1822 amb Jean-Pierre Boyer.
