Tractat de Rijswijk
De Viquipèdia
El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 en la ciutat de Rijswijk) a les Províncies Unides (avui Països Baixos).
Amb el tractat es va obrir la Pau de Rijswijk, finalitzant amb la guerra de la Gran Aliança, que enfrontava a França contra la Gran Aliança conformada per Anglaterra, Espanya, el Sacre Imperi Romà Germànic i les Províncies Unides. Una de les conseqüències més importants d'aquesta pau va ser la possibilitat de França d'accedir al tron de la Corona espanyola després de la mort de Carles II.
Les negociacions van començar al maig de 1697. Els representants francesos tenien les seves prefectures en L'Haia i els aliats en Delft. La conferència ocorre a meitat camí entre ambdues ciutats, en el Huis Ter Nieuwburg en Ryswick. En les primeres setmanes no es va arribar cap resultat, pel que al juny els dos protagonistes en la lluita, Guillem III d'Anglaterra i Lluís XIV de França van designar un representant per a reunir-se en privat. Els dos escollits foren William Bentinck, Comte de Portland, i el Mariscal Boufflers. Aviat van elaborar els termes d'un acord, al qual, no obstant això, no consentirien l'Emperador Leopold I i Carles II de Castella.
Més tard Espanya va cedir, i el 20 de setembre el tractat de pau va ser signat entre França i les tres potències, Anglaterra, Espanya i les Províncies Unides. Guillem III llavors va persuadir a Leopold I a fer les paus, i un segon tractat entre França i el Sacre Imperi Romà Germànic va ser signat el 30 d'octubre següent.
La base de la pau era que totes les ciutats i districtes capturats des de la pau de Nimega (1678) havien de ser restaurats. Llavors França va lliurar Friburg, Breisach i Philippsburg al Sacre Imperi Romà Germànic, encara que va conservar Estrasburg. Per altra banda, França va obtenir la part occidental de l'illa de Santo Domingo (que després es convertiria en Haití), Pondicherry (després de pagar a les Províncies Unides 16.000 pagodes) i Nova Escòcia, mentre que Espanya va recuperar Catalunya i les fortaleses de Mons, Luxemburg i de Kortrijk.
El ducat de Lorena, que per molts anys havia estat en mans de França, va ser restaurat a Leopold Josep, fill de Carles IV, Duc de Lorena. Les Províncies Unides conservarien algunes de les principals fortaleses en els Països Baixos espanyols (Bèlgica), incloent Namur i Ieper. Lluís XIV va acceptar reconèixer a Guillem III com rei de Anglaterra, i va prometre no donar cap altra ajuda a Jacob II, resignant alhora la seva ingerència en el electorat de Colònia i també el reclam sobre part de Renània-Palatinat.
