Ciutat de Luxemburg
De Viquip??dia
|
|||
| Pa??s |  Luxemburg |
||
| Superf??cie | 51,73 km?? | ||
| Poblaci?? - Total (2004) - Densitat |
78.329 hab. 61.66 hab./km?? |
||
| Alcalde | Paul Helminger (DP) | ||
| Districte | Luxemburg | ||
| Cant?? | Luxemburg | ||
 |
|||
| www.luxembourg-ville.lu | |||
.png/120px-Flag_of_Luxembourg_(city).png)
La ciutat de Luxemburg (en luxemburgu??s: L??tzebuerg, en alemany: Luxemburg, en franc??s: Luxembourg) ??s la capital de el Gran Ducat de Luxemburg, del districte i del cant?? hom??nims.
Taula de continguts |
[edita] Historia
La ciutat de Luxemburg fou creada pels voltants de l'any 963 amb la construcci?? d'un castell sobre els vestigis d'un antic castillum rom?? dit Lucilinburhuc (petit castell), el nou castell, propietat de Sigifred I de Ardenne fou protegit immediatament amb un primer mur en l'any 965. En 1050 un nou mur exterior paral??lel a l'anterior fou constru??t per a protegir la petita ciutat en expansi??.
Des de 1096, el t??tol de Comtat de Luxemburg ??s utilitzat per primera vegada per Guillem I. En 1244 la duquessa Ermessenda I concedeix a la ciutat el dret a la llibertat. El 1320 comencen nous treballs per a la fortificaci?? de la ciutat sota el regne de Joan el Cec, treballs que foren acabats en 1398. En 1354 Luxemburg esdev?? ducat sota la reg??ncia de Venceslau I.
Despr??s que la ciutat fos conquierida per les tropes borgonyones dirigides per Felip el Bo, Luxemburg entra definitivament a l'esfera de les grans fortaleses europees, que li va valer el sobrenom de Gibraltar del Nord, a m??s de ser assetjada per les grans pot??ncies de l'??poca i trobar-se enclavada entre elles. En 1477, Luxemburg passa juntament amb totes les altres possessions burgundias a m?? dels Habsburgs austr??acs. En 1542, les tropes franceses sota el comandament de Francesc I s???apoderessin de la fortalesa, que ??s reconquerida per l'imperi el 1554. Despr??s del setge de 1683-1684, les tropes franceses del Marqu??s de Vaubin reconquereixen la fortalesa.
Entre 1684 i 1688, Vaubin fa construir fortificacions de defensa. Despr??s de la signatura de el tractat de Ryswick, l'administraci?? espanyola va retornar al lloc en 1698, encara que aquesta fos substitu??da per la francesa tres anys m??s tard. Despr??s del tractat d'Utrecht en 1713, els holandesos van substituir als francesos durant dos curts anys, abans que les tropes austr??aques reprenguessin el control del ducat en 1715 per a quedar-se amb ell durant vuitanta anys.
En 1795 despr??s d'onze mesos de lloc i de bloqueig franc??s, la ciutat es rendeix, per a convertir-se en el departament dels boscos, que fou incorporat a la Rep??blica i m??s endavant a el Imperi Franc??s. En 1815, despr??s del congr??s de Viena, la sobirania de Luxemburg ??s reconeguda, a m??s que el seu status ??s elevat al de Gran Ducat de Luxemburg. Despr??s Luxemburg ??s declarat neutral a la confer??ncia de Londres de 1867. En temps moderns, la ciutat de Luxemburg ha estat enva??da durant les dues guerres mundials, la primera de 1914 a 1918 i la segona de 1940 a 1944. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, la ciutat no ha sofert cap altra invasi??.
[edita] Geografia
La ciutat de Luxemburg es troba situada en l'encreuament dels rius Alzette i P??trusse. La ciutat est?? dividida en vint-i-quatre barris: Beggen, Belair, Bonnevoie-Nord (Bona via nord) / Verlorenkost (costa perduda), Bonnevoie-Sud (Bona via sud), Ville-Haute (ciutat alta), Cents, Cessange, Clausen, Dommeldange, Eich, Gare (estaci?? del tren), Gasperich, Grund, Hamm, Hollerich, Kirchberg, Limpertsberg, Merl, Muhlenbach, Neudorf-Weimershof, Pfaffenthal, Pulvermuhl, Rollingergrund / Belair-Nord i Weimerskirch.
[edita] Capital Europea
Ciutat natal d'un dels fundadors de l'Europa unida, Robert Schuman, Luxemburg ??s una de les tres seus de la Uni?? Europea. La ciutat alberga algunes de les institucions m??s importants de la UE, entre elles es troben el Tribunal de Just??cia de la Uni?? Europea, el Banc Europeu d'Inversions, el Tribunal de Comptes Europeu, el secretariat general de el Parlament Europeu, l'ofici de publicacions, aix?? com diferents serveis de la Comissi?? Europea.
[edita] Economia
Luxemburg ??s el principal centre bancari i administratiu del Gran Ducat. La ciutat compta amb uns cent mil ocupacions ocupats pels residents de la ciutat i per habitants d'altres ciutats frontereres. Luxemburg presenta a m??s una gran concentraci?? de bancs i centres financers, que fan que el nivell de vida sigui alt, i que en l'actualitat la ciutat ostenti la cinquena posici?? de ciutats amb millor nivell de vida del m??n.
[edita] Poblaci??
La ciutat contava amb uns 75.377 habitants el 1991, el 2004 la seva poblaci?? havia augmentat a 83.832 persones. Una dada curiosa, per?? comuna en pa??sos petits com Luxemburg o M??naco, ??s que la poblaci?? aut??ctona ??s minorit??ria. Nom??s un 39.58 % dels habitants de la ciutat s??n luxemburguesos, el 60,42 % de la poblaci?? ??s estrangera i procedeix de m??s de 143 pa??sos diferents. La col??nia m??s representativa ??s la portuguesa amb un sis?? de la poblaci?? total de la ciutat. Altres col??nies en ordre d'import??ncia num??rica s??n: francesos, italians, belgues, alemanys, anglesos, espanyols, iugoslaus i suecs.
[edita] Llocs d'inter??s
Els llocs d'inter??s de la ciutat inclouen la Catedral de la Mare de D??u de Luxemburg, les fortificacions de l'edat mitjana, el Gran Palau del Ducat, la Pla??a d'armes, l'hotel de la ciutat, entre algunes altres construccions.
[edita] Curiositats
- Els barris antics aix?? com les fortaleses de la ciutat, van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1994.
- Luxemburg fa part de la Organitzaci?? de les Ciutats del Patrimoni Mundial. *La ciutat de Luxemburg va ser Capital Europea de la Cultura en 1995, i tornar?? a ser-lo en 2007.
- La ciutat ha allotjat el Festival d'Eurovisi?? quatre cops, en 1962, 1966, 1973 i 1984.
[edita] Enlla??os externs
 |
Comunes de Luxemburg |  |
|---|---|---|
|
|
||
