Justí Pepratx
De Viquipèdia
Justí Pepratx (en francès Justin Pépratx) (Sant Cebrià?, 1828-Perpinyà, 11 de desembre de 1901) va ser un dels membres més actius de la renaixença catalana a la Catalunya Nord.
Va editar, a partir de 1880, els refranys populars nord-catalans aplegats en un volum: Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans. També va publicar el 1884, amb el pseudònim Pau Farriol de Ceret, un recull de versos catalans Espigas y flors, i el 1888, va aplegar peces de teatre versificades i cançons. Aquest escriptor va ser qui va fer la traducció francesa de les obres de Jacint Verdaguer amb qui mantenia una correspondència abundant. Així la seua traducció de l'Atlàntida va fruir de cinc edicions successives. Li fou atorgat el títol de mainteneur dels Jocs Florals de Barcelona el 17 de desembre de 1883. Justí Pepratx esdevingué membre del Consistori el 1884, i fou designat per a pronunciar el discurs de gràcies. Fou adobat cavaller de l'ordre reial de Carles III d'Espanya, el 1885. A Perpinyà, Pepratx va assistir, força cops, a les assemblees municipals, literàries, financeres i econòmiques. Per al seu enterrament Verdaguer escrigué un article Enterro de Justí Pepratx publicat a Lo Pensament Català (el 5 de gener de 1902).
[edita] Obres
- Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans (1880).
- Espigas y flors (1884).
- Canigó : Etude bibliographique du nouveau poème catalan de Jacinto Verdaguer(1887)
[edita] Traduccions
- L'Atlàntida de Jacint Verdaguer en francès: L'Atlantide (1884).
- Lo somni de Sant Joan. Llegenda del Sagrat Cor de Jesus de Jacint Verdaguer en francès: Le songe de Saint Jean. Légende du Sacré Coeur de Jésus (1888).
- de Jacint Verdaguer en francès: Jésus enfant : poème catalan (1896).
- Flors del Calvari. Llibre de consols de Jacint Verdaguer en francès: Fleurs de Calvaire. Livre de consolations (1897)
