Vic
De Viquip??dia
|
|||||
| Localitzaci?? | |||||
|
|||||
| Municipi d'Osona | |||||
._Plaza_Mayor.jpg/200px-Vic_(Barcelona)._Plaza_Mayor.jpg) |
|||||
| Estat ??? Autonomia ??? Prov??ncia ??? ??mbit funcional ??? Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Osona |
||||
| Gentilici | Vigat??, vigatana | ||||
| Superf??cie | 30,6 km?? | ||||
| Altitud | 484 m | ||||
| Poblaci?? (2006) ??? Densitat |
38.747 hab. 1.266,24 hab/km?? |
||||
| Coordenades | 41?? 55??? 52??? N 2?? 15??? 21??? E | ||||
| Sistema pol??tic Entitats de poblaci?? |
1 |
||||
| Agermanament | Somoto (Nicaragua) | ||||
Vic ??s la capital de la comarca d'Osona, al centre-nord de Catalunya. La seva situaci?? geogr??fica, a nom??s 69 km de Barcelona i 60 km de Girona, n'ha fet una de les capitals de la Catalunya central.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
El nom original rom?? de la poblaci?? fou Ausa, com ho testimonien les monedes romanes i ib??riques que s'han conservat. En l'??poca visig??tica fou anomenada Ausona.
Durant els segles VIII i IX, Vic form?? part de les marques que separaven les forces franques de les isl??miques. La ciutat fou destru??da el 788 durant una incursi?? musulmana. Posteriorment, nom??s un dels barris (Vicus, barri en llat??) seria reconstru??t, amb el nom de Vicus Ausonensis. D'ac?? en derivaria el nom de Vic quan Guifr?? el Pil??s repobl?? la part alta de la ciutat el 878, cedint el control de la part baixa al bisbe perqu?? s'hi fes la seu. A partir d'aquell moment, la ciutat seria governada conjuntament pel comte de Barcelona i el bisbe de Vic.
En el concili de Toluges del 1027, l'abat Oliba, bisbe de Vic, pact?? amb els nobles i bisbes presents l'acord de Pau i Treva, que establia unes dates anuals en qu?? la guerra estava prohibida.
???Durant el 18?? segle la ciutat fou el primer focus de la rebel??li?? contra la pol??tica centralista del rei Felip V. Aquest conflicte esdevingu?? la Guerra de Successi?? Espanyola, que acabaria comportant que Catalunya perd??s les seves llibertats.
A primers del segle XX, Vic tenia 9.500 habitants. Durant els Jocs Ol??mpics del 1992, Vic acoll?? les competicions d'hoquei sobre patins.
[edita] ???Hist??ria eclesi??stica
???El bisbat de Vic ??s sufragani de l'arquebisbat de Tarragona.
La introducci?? del cristianisme a la zona fou de ben segur molt primerenca, com ho proven els diversos m??rtirs d'Ausa esmentats en l'??poca de l'emperador Deci, i el seu bisbe ??s un dels primers citats. De cap, tanmateix, se'n sap el nom fins al 516, quan Cinidius apareix com un dels assistents al Concili provincial de Tarragona i Girona. Aquilinus (589-99) fou present al tercer concili de Toledo, Esteve al quart i a un que tingu?? lloc a ??gara, Dominus al sis??, Guericus, al vuit??; Wisefredus envi?? el seu vicari al tretz??, i assist?? en persona al quinz?? i al setz??. Amb aquest bisbe ??s el darrer abans de la invasi?? musulmana.
???La reconquesta de Vic comen???? en el temps de Llu??s I el Piet??s, que confi?? el govern de la ciutat al comte Borrell. Dels afers eclesi??stics en tenia cura l'arquebisbat de Narbona. El 826 la ciutat caigu?? novament en mans dels moros, fins que la recuper?? Guifr?? el Pel??s, comte de Barcelona. Aquest aconsegu?? que l'arquebisbe de Narbona consagr??s Gotmar com a bisbe de Vic.
???El bisbe At?? (960-72) ??s digne de menci?? com a gran promotor d'estudis. Molts estudiosos aprofitaren els avantatges oferts per les seva reforma, entre els que en destaca el monjo Gerbert d'Aurillac, que m??s endavant seria el Papa Silvestre II.
Segurament el bisbe m??s fam??s de Vic fou l'Abat Oliba, fill del comte de Besal??, que amb l'ajut d'Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, constru?? i decor?? ricament la catedral. La dedicaci?? tingu?? lloc el 31 d'agost del 1038. En l'??poca del seu successor, Guillem de Balsareny hom trob?? a Vic les rel??quies dels sants patrons Lluci?? i Marci??. Berenguer Sunifred de Llu???? reform?? el cap??tol catedralici, expulsant-ne els membres laxos i restablint l'observan??a regular.
M??s recentment, Josep Morgades i Gili mereix atenci?? especial, perqu?? restaur?? el monestir de Ripoll, en ru??nes per l'aband?? i el pillatge, i en consagr?? novament l'esgl??sia l'1 de juliol del 1893. Tamb?? fund?? el Museu Arqueol??gic de Vic, on apleg?? i conserv?? molts tresors medievals que s'havien guardat a les esgl??sies de la di??cesi. El succe?? Josep Torras i Bages, bisbe i escriptor, i m??xim representant del nacionalisme catal?? conservador i cat??lic.
D'entre els molts religiosos fills de la di??cesi en destaquen Sant Antoni Maria Claret i Josep Sadoc Alemany i Concili, primer arquebisbe de San Francisco, als Estats Units d'Am??rica.
[edita] Topon??mia
El nom d'aquest municipi s'escrivia antigament en la forma Vich, en grafia catalana pre-normativa. Des de principis dels anys 1980, l'ortografia oficial ??s Vic, en aplicaci?? de les Normes ortogr??fiques de l'Institut d'Estudis Catalans.
[edita] Ubicaci??
Vic est?? situat al nord-est de Catalunya. ??s la capital de la comarca d'Osona i est?? al centre de la plana de Vic. Est?? situat a uns 69 km de Barcelona i a uns 60 km de Girona.
[edita] Educaci??
- Universitat de Vic
- IES Jaume Call??s
- IES Vic
- Col??legi Sant Miquel Dels Sants
[edita] Esports
L'any 1992 va ser subseu ol??mpica dels Jocs Ol??mpics de Barcelona'92 en la modalitat de hoquei patins.
Un dels esports m??s populars de Vic ??s l'atletisme, ja que disposa de les pistes d'atletisme del Club Atl??tic Vic que es va crear l'any 1929.
Els Sagals d'Osona s??n una colla castellera de Vic fundada l'any 1997. La presentaci?? oficial de la colla va ser el 5 d'abril de 1998 a la pla??a de Vic, acompanyada pels Castellers de Vilafranca i pels Xics de Granollers.
El Club Pat?? Vic ??s l'equip de hoquei de la ciutat que juga a primera divisi?? espanyola.
Tamb?? hi ha altres esports com handbol, futbol, b??squet, nataci??..
[edita] Turisme i monuments
??s una ciutat que mereix ser visitada doncs t?? un dels conjunts medievals m??s suggestius de Catalunya. La ciutat ??s tamb?? famosa per les seves embotits. Entre ells sobresurt la llonganissa de Vic, per?? el m??s conegut ??s una de les seves variants comercials, el fuet.
Dos dels monuments m??s importants s??n:
???Es discuteix quina va ser la primera esgl??sia catedral??cia de Vic, si Sant Pere Ap??stol o b?? Santa Maria la Rodona. Durant segles els bisbes celebraren la primera Missa de Nadal a Santa Maria i la tercera, a Sant Pere. L???a molt antiga esgl??sia de santa Maria fou reconstru??da des dels fonaments pel canonge Guillem Bonfil el 1140, i fou consagrada quaranta anys m??s tard pel bisbe Pere de Redorta. Hom l'aterr?? el 1787 per fer espai per a la nova catedral.
La catedral original, de nau ??nica, parets gruixudes i poques finestres, fou substitu??da per la que edific?? l'Abat Oliba. Dos-cents anys m??s tard, Ramon d'Anglesola ja publicava una carta pastoral exhortant els fidels a contribuir per la reparaci?? de l'edifici. El 1401 el bisbe Diego de Heredia li afeg?? un transsepte, i el 1585 s'obr?? la porta de Sant Joan. Amb el temps, per??, una reconstrucci?? completa fou cada vegada m??s necess??ria, i cap a finals del segle disset hom enderroc?? la catedral per fer-ne una de nova planta. La primera pedra del nou temple es pos?? el 24 de setembre del 1781, i es consagr?? el 15 de setembre del 1803. ??s un edifici de disseny cl??ssic, una combinaci?? dels estils d??ric i tosc??, amb una fa??ana de pedra blanca enriquida amb una bonica balustrada. T?? tres entrades, corresponent a les tres naus, i est??tues colossals dels seus sis patrons. L'interior ??s corinti. De la catedral medieval nom??s se'n conserv?? l'altar d'alabastre, en l'estil g??tic, donatiu de principis del segle quinz?? de Bernard Despujol, i el campanar i la cripta, rom??nics. D'entre les capelles laterals en destaca la de Sant Bernat Calb?? (bisbe de Vic entre 1233 i 1243), que particip?? amb Jaume el Conqueridor en la conquesta de Val??ncia. El claustre de dos pisos en estil g??tic ??s de gran bellesa. Tamb?? es pot admirar la porta g??tica que mena a la sala capitular.
???El seminari conciliar fou comen??at el 1635 per Gaspar Gil, i fou acabat per ordre del sant Pare Benet XIV pel bisbe Manuel Mu??oz Guil el 1748. El seminari modern est?? situat a l'antiga escola dels jesu??tes. Alguns dels preveres que s'hi han format han tingut molta anomenada, com el fil??sof Jaume Balmes i el poeta Jacint Verdaguer, autor de L'Atl??ntida. El palau episcopal fou destru??t en la Guerra dels Segadors, i no fou refet completament fins al bisbe Francesc de Vey??n y Mola, a comen??aments del segle XIX. El seminari acull tamb?? el Museu arqueol??gic de Vic.
Vegeu tamb??: Pla??a Major (Vic)
[edita] Economia
Durant segles, l'activitat industrial i comercial principal de la ciutat ha estat la ind??stria t??xtil, avui gaireb?? desapareguda. Les explotacions ramaderes i les ind??stries transformadores del sector primari conviuen amb un teixit industrial molt diversificat, i amb un sector comercial i de serveis en creixement. La millor mostra d'aquesta economia viva ??s el Mercat del Ram, la fira m??s tradicional i important de la ciutat. ??s aix?? mateix ciutat universit??ria, amb estudiants d'arreu d'Osona i de les comarques interiors de Catalunya, sense oblidar un bon nombre d'habitants de l'??rea de Barcelona que acudeixen a la ciutat amb tren. El centre hist??ric ??s ple de bars, restaurants, associacions, tallers i oficines que testimonien la vitalitat econ??mica de Vic.
Des de 1989 organitza anualment el "Mercat de M??sica Viva de Vic", una de les fires musicals m??s importants. La ciutat ??s famosa per les seves botifarres i altres derivats del porc, especialment el fuet, una botifarra curada prima. La fabricaci?? de botifarres curades i embotits ??s hereva de la llarga tradici?? de la plana de Vic a la ind??stria porcina.
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.) | ||||||||||||||||||
El 1936 incorpora Sentfores.
[edita] Pol??tica
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Converg??ncia i Uni?? | Josep Maria Vila d'Abadal Serra | 4.898 | 8 | |
| Plataforma per Catalunya | Josep Anglada i Rius | 2.842 | 4 | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progr??s Municipal | Josep Burgaya i Riera | 2.432 | 4 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Gr??cia Ferrer Codinachs | 1.534 | 2 | |
| Candidatura d'Unitat Popular | Laia Jurado Canadell | 1.174 | 2 | |
| ICV-EUiA-EPM | Xavier Tornafoch i Yuste | 1.131 | 1 | |
| Altres | 633 | - | ||
| En blanc | 714 | - | ||
| Total | 15.495 | 21 | ||
[edita] Vigatans il??lustres
Vegeu la categoria Vigatans
- Gabriel de Avil??s i del Fierro (1735-1810): militar i pol??tic. Governador de la Capitania General de Xile, Virrei del Riu de la Plata i del Per??.
[edita] Enlla??os externs
- P??gina web de l'Ajuntament
- Informaci?? de la Generalitat de Catalunya
- Informaci?? de l'Institut d'Estad??stica de Catalunya
- P??gina web del Club Atl??tic Vic
- IES Jaume Call??s
