Folgueroles

De Viquip??dia

Folgueroles ??s un municipi de la comarca d'Osona, lloc de naixement de Moss??n Cinto Verdaguer. Edificis d'inter??s en s??n l'Esgl??sia rom??nica de Santa Maria i la Casa-Museu de Verdaguer.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Ubicaci?? 3 Geografia i hist??ria natural 4 Demografia 5 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

Les primeres empremtes humanes daten del per??ode calcol??tic o eneol??tic (2100 ??? 1500 aC.), tamb?? conegut com a edat de bronze inicial. Un notable testimoni de la seva pres??ncia es troba al tur?? de St. Jordi, on s???hi ubica el dolmen de Puigseslloses, enterrament en sepulcre megal??tic. No ??s en va que just al seu costat, l'any 1477 s???hi edifiqu??s la capella de St. Jordi, reformada i ampliada el 1833.

Del per??ode protohist??ric, s???han excavat les restes del poblat fortificat del Casol de Puigcastellet, constru??da i habitada pels ausetans (poble ib??ric) durant el segle III aC. situat en els primers turons que marquen el l??mit entre la Plana i les Guilleries (sobre el Mas d'en Coll). La fortalesa est?? formada per un gran pany de muralla de 64 metres de llargada i 3 d'amplada constru??da en pedra seca. A la part massissa s???hi adossa una torre quadrangular, en tal??s.

El terme fou repoblat durant l'alta edat mitjana a l'entorn de l'esgl??sia de Sta. Maria (documentada ja des del 967). El segle XV es constitu?? en una petita batllia i quadra aut??noma. El nucli del poble es va formar a partir de la fi del segle XVI dins de la segrera. Durant el segle XVIII es van crear els barris de la Ricardera i el carrer de la Font.

Fill il??lustre de Folgueroles ??s Moss??n Cinto Verdaguer (1845 ??? 1902), poeta i avantguardista del catalanisme. La seva pres??ncia es respira arreu del poble i del seu entorn a trav??s de l??pides amb fragments de poesies, monuments com el pedr??, la casa-museu, el jard?? del poeta situat a la Damunt, i els mon??lits que marquen la ruta verdagueriana.

L???activitat principal dels seus habitants sempre ha estat relacionada amb les tasques agr??coles. Durant l'edat moderna i fins el segle XIX, aquesta estava complementada per ind??stria t??xtil, rural i dom??stica (putting-out). Tamb?? destaca, per la seva import??ncia i difusi??, l'ofici de picapedrer sorgit arran de les abundants pedreres de gres tou, material molt apreciat en la construcci?? per la seva docilitat i emprat en bona part dels edificis i escultures de la comarca.

El nom de Folgueroles, ve de la paraula "Falguera". En la forma oficial s'ha mantingut el radical del nom en la varietat antiga (Folg-), per?? en la pronuncia local ??s normal sentir a dir "fugar??les"(o??t a Vic,Casac.1920) on es dona una reducci?? que tamb?? es troba en "Fogars". S'han trobat diferents mencions antigues del poble on es donen versions diferents del nom:

• "Felgeirolas", 898 i 908
• "Felcarioles", 899
• "Feleceroles", 915
• "Felgaroles", 930
• "Felgarolis", 1067
• "Folguerolis,-roles" S.XII
• "Ste.Marie de Folgeroles"
• "Falgeroles",principis S.XIII
• "Folguiroles",1330
• "Folgaroles",1359

[edita] Ubicaci??

El terme municipal de Folgueroles (10,99 km2, 1500h. i 552m. d'alt.) a la comarca d'Osona ( Barcelona), es troba a l'extrem est de la plana de Vic, a l'inici de les Guilleries. T?? el ve??natge dels termes de Tav??rnoles i Gurb (N), Sant Sadurn?? d'Osormort i Vilanova de Sau (E), Calldetenes i Sant Juli?? de Vilatorta(S), i Vic (O) a 5km de distancia, 37 km de Ripoll, 60 km de Girona i 75 km de Barcelona.

[edita] Geografia i hist??ria natural

El petit municipi de Folgueroles es troba en una raconada de la Plana. A la vora de Vic (i les principals vies de comunicaci??) i alhora allunyada del brogit del m??n urb??, el seu paisatge presenta una gran varietat de matisos. Pel seu cant?? de ponent, el relleu ??s suau i esquitxat de masies (destaquen Pou de Vida, el Prat, el Raurell, Puigsec, Palou, Puigseslloses, Focs, el Pou, el Godayol i al bellmig del poble la Sala ) i camps de conreu de sec??. Solament el trenquen alguns petits turons de marges griso-blaboses de l'eoc?? mitj?? com el de Puigseslloses o St. Jordi (531m) i el tur?? de les Mentides (525m). En canvi, pel cant?? de llevant (ne la l??nia imagin??ria formada pels masos de can Garbells, l'Arum??, i Mas d'en Coll), el relleu ??s abrupte, amb barrancs i fondalades (per on hi discorren torrents com els de Folgueroles, Lledoner, de Pi i les Vall), i cobert de vegetaci??. Aqu??, la pres??ncia humana com a element transformador del paisatge ??s pr??cticament inexistent. Solament a les artigues abandonades la flora natural ha estat substitu??da per pins pinyers (P.Pinea) o pinastres (P.Pinaster). La vegetaci?? ??s abundant i rica en varietat.

El sotabosc ??s de boixos, arbo??, ginestars i brucs. A la vora dels torrents s???hi pot veure algun tr??mol, vern i tortellatge. A les latituds mitjanes hi predomina el bosc d'alzina muntanyenca, esquitxat de rouredes, avellanoses, tremolades i vernedes, hi ??s omnipresent el roure martinenc (Q.Pubescens) i el roure de fulla gran (Q. Petraea).

A les masies hi trobem tota mena d'animals dom??stics ( vaques, porcs, conills, gallines, ??necs, coloms, etc???) i als camps hi voleien perdius, guatlles, garses, orenetes, mussols i merles, i multitud de petits ocells ( pardal, cadernera, pins??, gafarr??, verdum, etc???), a la zona boscosa la fauna salvatge hi ??s abundant: mam??fers (senglar, conill, guineu, esquirol, teix??, geneta, rata, eri????, etc???) aus (esparver, aligot, mussol, gar??a, corb, perdiu, merla, etc???) r??ptils i amfibis (granota, sargantana, gripau, salamandra, serp, llangardaix, etc???) algun peix (barb, bagre) i una gran varietat d'insectes.

El clima ??s submediterrani continental, caracteritzat per una oscil??laci?? t??rmica de 14?? C. Entre les calors de l'estiu (21-22??C de mitjana) i els rigors de l'hivern (3??C de mitjana). Les temperatures m??ximes s??n elevades i poden assolir i sobrepassar els 30-35??C., mentre que als mesos de gener i febrer les m??nimes arriben amb relativa facilitat als -10??C.

El r??gim de pluviositat correspon al d'un pa??s mediterrani. La mitjana anual ??s de 650 a 700 mm repartits de manera irregular al llarg de l'any. Plou sobre tot a la primavera (mesos de maig i juny) i a la tardor (mesos de setembre i octubre). Per contra els mesos m??s secs s??n els d'hivern (gener i febrer) i els d'estiu (juliol i agost), si b?? els estius s??n mes plujosos que a la costa.

Com exemplifiquen les dites populars la pluja la porten els vents de llevant, per contra els de ponent s??n secs (???quan les boires de ponent van a llevant hi van rient i se???n tornen plorant???).

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 19 18 18 301 567 960 936 709 735

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 751 837 996 964 918 980 977 1.010 1.115

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 1.167 1.204 1.322 1.404 1.598 1.724 1.833 1.983 -

1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.)

[edita] Enlla??os externs

• P??gina web de l'Ajuntament
• Informaci?? de la Generalitat de Catalunya
• Informaci?? de l'Institut d'Estad??stica de Catalunya

editar	Municipis d'Osona
Alpens | Baleny?? | el Brull | Calldetenes | Centelles | Collsuspina | Espinelves | Folgueroles | Gurb | Llu???? | Malla | Manlleu | les Masies de Roda | les Masies de Voltreg?? | Montesquiu | Muntanyola | Olost | Or??s | Orist?? | Perafita | Prats de Llu??an??s | Roda de Ter | Rupit i Pruit | Sant Agust?? de Llu??an??s | Sant Bartomeu del Grau | Sant Boi de Llu??an??s | Sant Hip??lit de Voltreg?? | Sant Juli?? de Vilatorta | Sant Mart?? d'Albars | Sant Mart?? de Centelles | Sant Pere de Torell?? | Sant Quirze de Besora | Sant Sadurn?? d'Osormort | Sant Vicen?? de Torell?? | Santa Cec??lia de Voltreg?? | Santa Eug??nia de Berga | Santa Eul??lia de Riuprimer | Santa Maria de Besora | Santa Maria de Corc?? | Seva | Sobremunt | Sora | Taradell | Tav??rnoles | Tavertet | Tona | Torell?? | Vic | Vidr?? | Viladrau | Vilanova de Sau