Canigó (poema)
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre el poema Canigó. Per a altres significats, vegeu «Canigó (desambiguació)». |
Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. Aquest poema (que és un llibre) conté una descripció geogràfica dels Pirineus catalans que es desenvolupa a través d'una història basada en el mite del Comte Tallaferro. En aquesta història hi apareixen elements mitològics i està situada a l'edat mitjana, al segle XI, a l'època que els catalans patien invasions musulmanes.
Taula de continguts |
[edita] Argument
La història comença quan Gentil, fill del Comte Tallaferro, després de ser armat cavaller a l'Església de Sant Martí del Canigó, s'afegeix a l'exèrcit cristià que està en missió de parar l'atac dels musulmans. Coneix Flordeneu, la reina de les fades. Ella el sedueix, i ell, encisat per ella, s'oblida de la batalla i l'acompanya en un vol pels Pirineus en una carrossa voladora mentre ella li ensenya la serralada i les seves llegendes. Guifré, l'oncle del cavaller, s'adona que l'exèrcit cristià està perdent i ho atribueix a la deserció de Gentil. Guifré el sorprén quan està amb la fada i, llavors, dominat per l'ira, mata el seu nebot estimbant-lo muntanya avall. Però, al final, Guifré se n'acaba penedint.
[edita] Estil
La gran diversitat de ritmes produeix una deliciosa amenitat al poema. L'autor juga molt amb contrast entre les escenes que parlen del tendre i encisador món de les fades i els ferrenys combats entre els guerrers catalans i els musulmans.
[edita] Traduccions i versions
El poema va tenir un acolliment molt entusiàstic entre els seus lectors, es considera que Canigó assenyala el moment més alt de les possibilitats del poeta Verdaguer. Va ser traduït a l'italià per Maria Licer el 1888. Un any després, J. Tolrà de Bordas el va traduir al francès, i el 1898 va ser traduït al castellà pel Comte de Cedillo.
El 1910 en va sortir una versió teatral de Josep Carner acompanyada de la música de Jaume Pahissa. El 1934 Antoni Massana va fer servir l'adaptació de Carner per fer-ne una òpera que es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1953.
[edita] Edicions
1886 [finals de 1885]: Tipografia Catòlica, Barcelona - 1901: Catalunya Artística, Barcelona - 1945: Llibreria Sala, Vic - 1995: Quaderns Crema, Barcelona (edició crítica)
