Joaquim Rubió i Ors

De Viquipèdia

Joaquim Rubió i Ors

Joaquim Rubió i Ors, (Barcelona, 1818-1899) escriptor català i president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou també conegut pel seu pseudònim lo Gaiter del Llobregat. El seu pare era un impressor i llibreter, estudià filosofia al seminari i física i francès a l'escola de la Junta de Comerç, on fou deixeble d'Eudald Jaumeandreu i Triter.

Conservador, va exposar la filosofia tomista a Catalunya escrivint contra Draper. Escriptor vinculat al Romanticisme, després de la publicació de l'oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau el 1833, es pot dir que la Renaixença no va començar veritablement fins que Joaquim Rubió va escriure el seu manifest el 1841 i es van celebrar els Jocs Florals el 1859. Aquest manifest consisteix en el pròleg a una recopilació de poemes seus publicats sota el pseudònim de Lo Gaiter del Llobregat en el Diario de Barcelona. En aquest pròleg valora el passat medieval i el contraposa al present, posa a la palestra la poesia trobadoresca, va exposar els seus ideals a favor de la llengua catalana i va fer una crida a la seva dignificació^[1]. La intenció de Rubió era "despertar els catalans de la seva vergonyosa i criminal indiferència". Malgrat que cita només explícitament a Lord Byron, Goethe, Victor Hugo, Ugo Foscolo, Alessandro Manzoni i Alphonse de Lamartine, va escriure en la revista palmesana La Fe el 1844 una denuncia de la narrativa i la lírica en castellà, inspirades en la literatura estrangera i que ofereixen «una barreja d'escepticisme i religió, de vaguetat, d'agitació i tristesa, que és el caràcter del nostre segle».

El 1854 es casà amb Elisenda Lluch, cosina germana seva, després de fer un viatge a Roma per aconseguir la dispensa necessària.

[edita] Obres

Lo Gaiter del Llobregat (1858)
Historia Universal (1875).
Breve reseña del actual renacimiento de la lengua y literatura catalanas (1877)
Gaiter (1888)