Bonaventura Carles Aribau

De Viquip??dia

Important: Aquesta p??gina ??s sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparici?? d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la p??gina de discussi?? per a una major informaci??.

Bonaventura Carles Aribau

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (1798-1862) fou un escriptor i economista. Fundador de la Societat Filos??fica, va publicar Ensayos po??ticos (1817). Adherit a la revoluci?? liberal, va col??laborar en el Diario Constitucional. Secretari de la Diputaci?? de Lleida, membre de l'Acad??mia de les Bones Lletres (1820) i cofundador i redactor d'El Europeo (1823). Resident a Madrid des de 1826, va treballar a El Corresponsal, fundat per Gaspar Remisa el 1839, a La Naci??n i a La Espa??a.

Amb Rivadeneyra, va fundar la Biblioteca de Autores Espa??oles. Nomenat director general del Tresor (1847), de la Junta de Duanes i Aranzels (1850), de Cases de Moneda, Mines i Propietats de l'Estat (1852) i secretari de la Intend??ncia de la Casa Reial i Patrimoni (1857).

Es considerat com l'iniciador de la Renaixen??a, en publicar l'Oda a la P??tria el 1833. El poema era un cant d'enyor a la terra de naixement escrita al seu patr?? el banquer Gaspar de Remisa (els dos residien a Madrid).

[edita] La P??tria: Trobes

L???aparici?? de la carta on Aribau exposa al seu amic Renart i Ar??s el motiu d???haver escrit l???Oda i li encomana de corregir-los i de remetre???ls a l???impressor Antoni Bergnes de les Cases ??s decisiu per entendre els versos i, encara m??s, per desfer-los de la muni?? de sentits i comandes que bategaven seu al voltant.

En la carta Aribau expressa el mal pas en qu?? s???ha vist en haver d???escriure en catal?? i, encara ??s m??s, un cop escrita l???Oda se???n va desinteressar. Segurament s??n ja lluny els projectes juvenils, dels quals en 1817 parlava a Francesc Muns, de redre??ar, per la poesia, ??la catalana faula?? de ??la vergonyosa decad??ncia?? en qu?? jeia. Si aleshores, recordant el deute que tots plegats tenien contret amb la p??tria, feia eco als mateixos termes de la crida de Ballot, ara, en 1832, no ??s solament als turons i als rius de Catalunya que diu, en el fons, ad??u. En l'ad??u a la seva pr??pia inf??ncia involucra, ??s cert, com una ren??ncia al passat mateix de la p??tria; per?? veient-se ell mateix usar ??encara?? amb una tan tendra i solemne dignitat la llengua ara desdenyada i en altres temps il???lustre, ??s dut inconscientment a afirmar que ella pot garantir la gl??ria d'un nom entre ??els propis, els estranys, la posteritat??.

En definitiva, si seguim la l??nia de moviment de l???Oda veurem com va ser escrita per felicitar llur patr?? Gaspar Remisa en el dia del seu sant, uns dependents es concerten a escriure-li sengles poesies en diverses lleng??es. Aribau, un d'ells, ??s encarregat d'una composici?? en catal??; en primer lloc, perqu?? el Sr. Remisa ??s catal??: altrament, no se'ls hauria acudit, sens dubte; i segonament, perqu?? Aribau ??s catal??, i m??s encara perqu?? la seva simpatia pels intents de restauraci?? del seu vernacle en l'antiga dignitat liter??ria deu ??sser, no solament coneguda, ans tamb?? exagerada a trav??s de les pol??miques que ell, com tot catal?? que ha viscut a Madrid, ha hagut de sostenir inevitablement. La invitaci?? o enc??rrec, doncs, pren un car??cter de repte: el catal??, l'idioma qualificat correntment de patu??s, d'incult, de b??rbar, de mancat de gram??tica ??i incapa?? de tenir-la??, i altres delicadeses, ha de rivalitzar, baldament sigui en privat, amb lleng??es nobles, felices, florents. Sortir-se d'un comprom??s amb una vallfogonada, Aribau hi ??s h??bil, i ho demostrar?? en m??s d'un ??lbum innocu. Per?? ara la circumst??ncia ??s seriosa: com tothom que sap menystinguda la seva parla materna, Aribau, en haver-la d'usar en contrast amb altres, n'esdev?? l'apologista que sent com en l'honor de la llengua hi ha implicat el de la p??tria, petita o gran; i per altra banda, en una contesa de felicitacions, aix?? ??s, d'expressions sinceres d'afecte i de bon desig, no pot desdenyar l'insubstitu??ble avantatge que li d??na, per a quedar millor que ning??, l'??s de la llengua del seu cor i de la seva sinceritat, que ??s alhora, no s???oblidi, la del cor i de la sinceritat del senyor Remisa: un triomf aconseguit per aquest cam?? completar?? amb l'evid??ncia incontestable d'un fet totes les raons apolog??tiques.

Les Trobes d'Aribau a Gaspar Remisa van apar??ixer a ???El Vapor??? (el qual, juntament amb ???El Europeo??? van introduir el Romanticisme a Espanya)l???any 1823-1933 (D??cada Ominosa) amb el t??tol La P??tria i l'aut??graf recentment ens ha comprovat que tal era el que els havia posat el poeta. Ja els contemporanis comen??aren a designar-les sonorament 0da a la P??tria, i aix?? ho fan avui, sense possibilitat d'esmena, tots els catalans.

L'Oda (poema que pret??n cantar les qualitats, lloar, elevar a alg?? o alguna cosa) d'Aribau ??s un poema de dos temes: un de general, l'evocaci?? de la p??tria, i un d'especial, l'elogi de Gaspar Remisa. El tema especial determina el moviment del general, el general cobreix l'especial i l'eleva a dignitat de s??mbol. ??s l??gic, doncs, que en l'esperit d'Aribau mateix fos el tema general el responsable de la unitat de les seves Trobes: d'on el t??tol La P??tria, fins l'abs??ncia d'endre??a 23 al destinatari, amb les dues quals coses perf??, en l'acte de la presentaci??, supremament, la redempci?? de l'an??cdota.

(vid. Text de Molas)

L???Oda est?? dividida en 6 Octaves (4+4) de versos alexandrins d???art major (versos nobles). ??s un poema culte en llengua catalana. Tot i que seria interessant seguir la mitificaci?? del poema, aqu?? ens limitarem a comentar-lo com a poema a partir de les elucidacions d???estudiosos com Riba, Molas i Montoliu (encara que potser aquest ??ltim no tant) i, tamb??, del propi text i d???una carta que l???Aribau envia des de Madrid al seu amic Renart i Ar??s on explica el motiu d???haver escrit l???Oda i li encomana de corregir-la i de remetre-la a l???impressor Antoni Bergnes de les Cases.

[edita] PRIMERA OCTAVA

L???Ad??u-siau ens pot remetre a la poesia popular, a m??s, ??s una forma introduct??ria en els v.1 i 5. El ???per sempre??? correspon a una hip??rbole, ??s ret??ric. Tant ??s aix?? que podem admetre que ??s artifici??s. Hi ha una cosa que es perd per sempre ???la llengua???. ??s un ap??strof, un comiat resignat d???una p??tria entesa com a llengua (Montoliu)

L???evocaci?? de la p??tria es fa com el d???un paisatge. Aquesta noci?? pren for??a amb el Romanticisme Manzoni (I promesi esposi, cap??tol VII). Hem de calibrar la import??ncia del paisatge perqu?? ??s una construcci?? mental (R.Williams ??? El Campo en la Ciudad). La noci??, en definitiva ??s la del s.XVIII a Anglaterra. Lo rep??s etern ??? perman??ncia lligada a la natura, coses durables. Terra profunda. La veu po??tica parla des del present.

Pot ser que hi hagi ???menosprecio de corte y alabanza de aldea??? (tema Renaixentista i Barroc). ???E??? neu la ???e??? ??s un tret arcaic vol decorar-se.

[edita] SEGONA OCTAVA

Canvi temporal. El temps verbal ??s passat. Ja no ??s apostrofador ??s evocatiu (ens recorda). Ara s???associa el paisatge amb la fam??lia. Relaciona el front de la muntanya i el dels seus parents, ??s un espai familiar, ??ntim i apropiat. Per aix?? el ???reconeix???, ell ??s reconeix com a part d???aquest espai (Identitat del Jo). A m??s, l???elogi de la llengua ??s una element rom??ntic. ??s lluny del seu espai natural.

???Mes arrencat per fats perseguidors??? ??s una hip??rbole per emfasitzar l???enyorament. No cal que sigui insincer. Aribau controla b?? l?????s de les hip??rbole i de la tensi?? del poema.

La ret??rica del poema est?? al servei de l???enyorament, de l???elegia. La persona del poema, a Madrid, ??s com un arbre migrat que ins??pid i sense olor, desvirtuat.

[edita] TERCERA OCTAVA

???Enganyosa sort??? ??s el reflex d???una pressuposici??: viure a Madrid ??s una gran sort. Madrid ??s el centre de la vida liter??ria (Marfany). Posats en pensar en la p??tria, a Madrid s???enyora. ??s curi??s i remarcable com per dignificar l???elogi del patr?? dignifica la p??tria, la llengua. Passem del tema general al tema particular. ??s tamb?? un cant d???enyorament perqu?? sembla una ??ltima maniobra per fer gl??ria a la llengua, la gl??ria passada. Aix?? podem relacionar-ho amb les Apologies de la llengua de Ballot i tamb?? amb la frase de Mil?? i Fontanals en el primer discurs dels Jocs Florals ???Fem-li un refugi a la llengua??? ???Almenys fem-li un recer per recordar-la???.

Al???ludeix a la llengua en general. En concret a la interpretaci?? del so de la llengua. En el per??ode Rom??ntic s???exalta la llengua ???el llemos?????. El trobador ??s una figura medievalitzant i un reflex de la gl??ria passada.

El retret ser?? molt corrent, som uns desagra??ts si deixem morir la llengua catalana.

El llobregat ??s un riu de tradici?? liter??ria barroca i neocl??ssica.

[edita] QUARTA OCTAVA

El que abans era un to de renuncia. Ara ??s una invitaci??, un crit, un programa. Deixa clar que la llengua ha desaparegut del m??n literari. Esmenta savis, autoritats, aix?? fa gran efecte a la gent que no t?? consci??ncia sobre la llengua. (Consolat de Mar, literatura s??via medieval). Corona d???Arag??, Cancelleria. Llengua militar. Hem tingut un passat glori??s. Lliga perqu?? la grandesa s???encomana a l???amo i alhora la llengua de la p??tria ??s la llengua del patr?? (tema general ??? particular). Muira ??s arcaic. Fins a Guimer?? tothom tindr?? aquests versos al cap. Estranya regi??. ??s rom??ntic.

[edita] CINQUENA OCTAVA

v.33-36 Espai de la p??tria que ja no tenim. Record d???infantesa. Quan mamava vaig n??ixer dins la llengua. Una llengua d?????s religi??s, interior. Esmenta ???c??ntics???, per tant, una llengua lligada a la poesia. PASSAT

v.37-40. Per for??a havia d???estar mitificat en algun estat de ferv??ncia. Tot i que la persona ja s???ha acomiadat. PRESENT