Victor Hugo

De Viquip??dia

Victor Hugo, 1883

Victor Hugo (Besan??on, 26 de febrer de 1802 ??? Par??s, 22 de maig de 1885) va ser un dels m??s importants escriptors del romanticisme en franc??s i sovint ??s identificat com un dels millors poetes francesos. Algunes de les seves obres m??s conegudes s??n: Els miserables i Nostra senyora de Par??s. La seva obra ??s molt variada i compr??n: novel??les, poesies, obres de teatre en vers i en prosa, discursos pol??tics a l'Assemblea Nacional francesa i una correspond??ncia abundant.

[edita] Biografia

Victor Hugo va n??ixer a Besan??on el 26 de febrer de 1802 per?? la major part de la seva inf??ncia la va passar a Par??s. Era fill de Sophie Tr??buchet i de L??opold Hugo. El seus viatges i les seves estades a N??pols i Espanya acompanyant el seu pare, que era general, el van marcar bastant. Juntament amb els seus germans va fundar el 1819 una revista, El Conservador literari, on ja destacava el seu talent. El mateix any va guanyar el concurs de l'Academia dels Jocs Florals.

El seu primer llibre de poesia, Odes, va apar??ixer el 1821. Per?? la seva projecci?? liter??ria va comen??ar amb Cromwell, publicat el 1827. Al pr??leg d'aquest drama s'imposa a les convencions cl??ssiques, sobretot a la unitat de temps i de lloc.

Entre 1826 i 1837, va passar diverses temporades al Castell de Roches a Bi??vres, propietat de Bertin l'A??n??, director de Le Journal des d??bats. Durant aquestes est??ncies va con??ixer a Berlioz, Chateaubriand, Liszt, Giacomo Meyerbeer i va elaborar llibres de poesies entre els quals es troba el fam??s Fulles de tardor (Feuilles d'automne).

Fins a una edat molt avan??ada va tenir diverses amants. La m??s coneguda, l'actriu Juliette Drouet, que li va consagrar la seva vida, el va alliberar de la pres?? despr??s del cop d'estat de Napole?? III. Va escriure molts poemes per a ella.

Educat per la seva mare, origin??ria de la regi?? llevantina de la Vend??e, en la lleialtat al realisme, es va anar convencent a poc a poc de les virtuts de la democr??cia. En un poema va escriure per tal de justificar-se: "on el coneixement nom??s ??s d'un home, s'imposa la monarquia, on ??s d'un grup d'homes, ha deixar el seu lloc a l'aristocr??cia. I quan tothom t?? acc??s al saber vol dir que ha arribat el temps de la democr??cia". Una vegada convertit a la democr??cia liberal i humanit??ria, va ser elegit diputat de la Segona Rep??blica francesa el 1848, i va recolzar la candidatura del "pr??ncep Llu??s-Napole??", per?? es va exiliar despr??s del cop d'Estat del 2 de desembre de 1851 que va condemnar per raon morals (Hist??ria d'un crim).

Sota el Segon Imperi, oposat a Napole?? III, va viure exiliat, primer a Brussel??les i despr??s a Jersey i Guernesey. Va ser un dels pocs proscrits que va rebutjar l'amnistia que es va concedit poc temps despr??s. La p??rdua de la seva filla L??opoldine en Villequier el 1843 el va afectar bastant.

Durant la d??cada de 1860, va travessar diverses vegades el Gran Ducat de Luxemburg com a turista, en direcci?? al Rhin alemany (1862, 1863, 1864, 1865). El 1871, despr??s de la Comuna de Par??s, en ser expulsat de B??lgica per haber proporcionat refugi a comuners perseguits a la capital francesa, va trobar asil durant tres mesos i mig a Luxemburg. Despr??s va tornar a Par??s i va ser una de les figures pol??tiques de la Tercera Rep??blica Francesa.

D'acord amb la seva ??ltima voluntat, se'l va enterrar al Pante?? de Par??s. La caixa f??nebre s'havia mantingut durant bastants dies sota l'Arc de Triomf, on es creu que va ser visitada per uns 3 milions de persones. Va ser designat com el Rei Sol de la literatura.