Ugo Foscolo
De Viquip??dia
Niccol?? Ugo Foscolo (Zacint, illa j??nica que aleshores pertanyia a la Rep??blica de Ven??cia i ara pertany a Gr??cia, 6 de febrer de 1778 - Londres, 1827), poeta i patriota itali??.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Per part de mare era grec i el seu pare un metge itali??. Es va traslladar a Ven??cia el 1793 i all?? va representar la seva pe??a teatral Trieste (1797). A causa d'una decepci?? semblant a la que es va dur Ludwig van Beethoven quan Napole?? Bonaparte es va nomenar emperador, va escriure Ultimi lettere di Jacopo Ortis (??ltimes cartes de Jacopo Ortis), una novel??la epistolar inspirada en el Werther de Johann Wolfgang von Goethe i considerada la primera novel??la italiana moderna. Com a patriota itali??, Foscolo es va unir als francesos en 1799 per a lluitar contra els austr??acs que van envair It??lia.
En aquesta ??poca va traduir diversos cl??ssics grecollatins i a autors anglesos i va escriure poesia l??rica inspirada en la seva agitada vida sentimental (va anar amant de l'esposa de Vincenzo Monti, Teresa Picler, i d'Antonietta Fagnani-Arese i d'Isabella Teotochi-Abruzzi). Va tornar a Mil?? en 1806, on va escriure en vers lliure la qual ??s la seva obra l??rica m??s famosa, Dei sepolcri, Dels sepulcres (1820), amb el que es va guanyar una gran reputaci?? de poeta l??ric. En caure Napole?? i tornar els austr??acs a It??lia Foscolo va haver d'exiliar-se a Londres, on esperonat per la pobresa va fer classes i va escriure assaigs de cr??tica liter??ria fins a la seva mort. La seva filla, que va quedar ??rfena, va ser atesa pel tamb?? emigrat liberal espanyol el canonge Riego, germ?? del c??lebre heroi de Cabezas de San Juan.
[edita] Obra
Com escriptor la seva obra se situa equidistant entre el Neoclassicisme i el Romanticisme i la seva inspiraci?? ??s fonamentalment pol??tica i sentimental: deriva fonamentalment de l'amor rom??ntic i de l'incipient i patri??tic nacionalisme itali??. Va crear en el seu fam??s poema Dei Sepolcri ("Els sepulcres") el mite personal de la tomba no plorada en l'exili. Per a Foscolo ??s molt important que alg?? vagi a veure'l a la tomba, perqu?? aix?? significaria viure en el seu cor i d'aquesta forma, viure tamb?? en la terra. La sepultura no plorada (tomba illacrimata) ??s el s??mbol del frac??s en la vida.
La traject??ria de les ??ltimes cartes de Jacopo Ortis ??s complexa: al principi es va titular Laura lettere, pel que sembla inspirant-se en la vida d'un estudiant paduano que va acabar su??cidant-se per amor; encara que en 1796 ja hi havia not??cies d'aquesta obra, estava encara incompleta i es va publicar en quatre ocasions m??s; la segona fou a Bolonya, 1799, on dominen els aspectes sentimentals; una edici?? no autoritzada basada en aquesta ??s la de Ven??cia (1800), sota el t??tol Vera storia dei due amanti infelici. La tercera es va editar a Mil??, quan ja havia llegit el Werther a trav??s d'una traducci?? francesa; la quarta la va escriure a Zuric en 1816 i la cinquena a Londres, en 1817. Tracta sobre la desesperaci?? rom??ntica i l'amor a la mort. Foscolo odia per igual als francesos i als austr??acs que encadenen a It??lia.
Com a poeta va escriure un grapat de sonets, un d'ells un autoretrat, un parell d' Odes, Li Grazie o Les Gr??cies, una s??rie de poemes mitol??gics, i Dei sepolcri. En aquest ??ltim, escrit en endecas??l??labs blancs en 1806 i publicat en 1807, medita sobre la mort amb motiu d'una discussi?? que va mantenir amb un altre poeta, Pindemonte, que era m??s creient que ell. Pindemonte, en el seu I cimentiri, lamentava que els racionalistes no donessin massa import??ncia als morts, i Foscolo es va proposar refutar-lo adoptant una actitud universal i representa el lament de tota la humanitat; abandona tota refer??ncia personal, cosa que suposa en ell una novetat. Conclou que els morts no moren mentre romanguin en la ment dels vius, i si els sepulcres tenen fi, malgrat aix?? la poesia pot fer reviure als morts.
En la seva primera part es considera el tema del sepulcre individual i socialment i en la segona es fa una hist??ria del sepulcre des de Troianes fins a la seva actualitat, cantant a la poesia que els d??na vida. Enfront del to eleg??ac de la primera parteix la segona ??s m??s pind??rica. La poesia supera els sepulcres, perqu?? quan aquests fallen, la poesia immortalitza al poeta. El romanticisme busca la fe i l'esperan??a m??s enll?? dels l??mits de la Ra??. Foscolo, en canvi, busca la sublimaci?? de la persona a trav??s de la fe en el futur. En la seva obra apareixen diversos temes: el de la tomba, record l??ric de les gl??ries d'un poble; el de la bellesa serenadora, que sublima els amors dif??cils; el de l'exili, com exaltaci?? de l'amor a la p??tria i el de la poesia, que eternitza la hist??ria.
[edita] Composicions
[edita] Poesies
- A Napoleone Bonaparte liberatore, oda (1799)
- A Luigia Pallavicini caduta da cavallo, oda (1800)
- All'amica risanata, ode (1802)
- Non son chi fui, per?? di noi gran parte, sonet (1802)
- Che stai?, sonetto (1802)
- Te nutrice alle Muse, sonet (1802)
- E tu ne' carmi avrai perenne vita, sonet (1802)
- Perch?? taccia il rumor di mia catena, sonet (1802)
- Cos?? gl'interi giorni in luogo incerto, sonet (1802)
- Meritamente, per?? ch'io potei, sonet (1802)
- Solcata ho la fronte, sonet (1802)
- Alla sera, sonet (1803)
- A Zacinto, sonet (1803)
- Alla Musa, sonet (1803)
- In morte del fratello Giovanni, sonet (1803)
- Dei Sepolcri (1806)
- Le Grazie
[edita] Peces de teatre
[edita] Altres
- Epistolari
- Ultime lettere di Jacopo Ortis, (1797)
- Chioma di Berenice, traduccions de Catul, (1803)
- Viaggio sentimentale, traducci?? Laurence Sterne, (1807)
- Iliade, traduccio Homer, (1807)
- Dell'origine e dell'ufficio della letteratura (1809)
- Discorso sul testo della Divina Commedia
- Essays on Petrarch
- Discorso storico sul testo del Decamerone
- Della nuova scuola drammatica in Italia
[edita] Bibliografia
- Walter Binni, Ugo Foscolo: storia e poesia, Torino, Einaudi, 1982 (Piccola biblioteca Einaudi; 428)
- Lanfranco Caretti, Foscolo: persuasione e retorica, Pisa, Nistri-Lischi, 1996 (Saggi di varia umanit??; 32)
- Mario Fubini, Ugo Foscolo: saggi, studi, note, Milano, Feltrinelli, 1963.
- Oreste Macr??, Semantica e metrica dei Sepolcri del Foscolo 2. ed. corr. e aumentata, Roma, Bulzoni, 1995 (L'analisi letteraria; 19) (1?? ed. 1978).
