Neoclassicisme
De Viquip??dia
El Neoclassicisme ??s un estil art??stic inspirat en l'art cl??ssic (el grecorrom??) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacci?? a les exageracions del Barroc i el Rococ??. S'adopta un llenguatge art??stic clar i ordenat. A Fran??a, s'associar?? els valors de l'antiga roma amb els de la Il??lustraci?? fonamentats en la ra??.
Taula de continguts |
[edita] Origen i desenvolupament
Moviment est??tic de base intel??lectual europeu. Prov?? de l'academicisme classicista cortes??, que imperava a Fran??a al darrer ter?? del segle XVII, resultant de l'acci?? de l'absolutisme en el camp cultural i del racionalisme hedonista de la nova burgesia.
Apareix per primer cop a Roma estimulat pels descobriments realitzats a Pompeia i a Hercul??, el moviment es propaga r??pidament a Fran??a per l'intercanvi d'alumnes pintors i escultors de l'Acad??mia de Fran??a a Roma, a Anglaterra gr??cies a la pr??ctica del Grand Tour realitzat per la joventut noble brit??nica, i de la resta del m??n. Basat en els principis de Winckelmann que preconitza una tornada als valors de virtut i de senzillesa de l'Antiguitat. Aquesta expressi?? nova d'un estil antic va voler reunir totes les arts en el que va rebre el nom de ??el gran gust??.
En una ??ltima etapa, es convert?? en el vehicle d'una cultura burgesa racionalista i rigorista, ideol??gicament oposada a l'antic r??gim i els seus valors. Per aix??, darrerament, la cr??tica tendeix a reservar el concepte de neoclassicisme a la literatura d'inspiraci?? cl??ssica produ??da en el marc de les idees il??luministes o il??lustrades, fent-lo coincidir aix??, cronol??gicament amb les obres neocl??ssiques en l'arquitectura i les arts pl??stiques, alhora que aplica a les manifestacions anteriors el terme m??s gen??ric de classicisme.
Els g??neres t??pics d???aquest corrent s??n la trag??dia de tema cl??ssic, la com??dia de car??cters, la poesia pastoral, la s??tira i la faula did??ctica.
[edita] Arquitectura neocl??ssica
L'arquitectura neocl??ssica rebutja l'ornamentaci?? del rococ?? i s'inspira en els arts grec, etrusc, rom?? i fins i tot egipci. Desapareix progressivament l'arquitectura religiosa i es construeixen edificis p??blics amb finalitat civil: biblioteques, museus, p??rtics, etc. Napole??, amb un ??nim propagand??stic, emula l'arquitectura romana (Arc de l'??toile a Par??s). Als territoris germ??nics tamb?? triomfa el neoclassicisme arquitect??nic. A Anglaterra, en canvi, el classicisme renaixentista no s'havia oblidat i durant el segle XVIII s'exporta a les col??nies nord-americanes.
Els arquitectes neocl??ssics saben que un nou ordre social exigeix un nou ordre de la ciutat, i tots els seus projectes s'inscriuen en un pla de reforma urban??stica. La nova ciutat haur?? de tenir, com l'antiga, els seus monuments; per?? l'arquitecte haur?? de preocupar-se tamb?? del desenvolupament social i funcional. Es construeixen esgl??sies a manera de temples cl??ssics, per?? tamb?? escoles, hospitals, mercats, duanes, ports, carrers, places. Els escultors i els pintors treballen per la ciutat: est??tues, ornaments, grans representacions hist??riques que serveixen d'exemple als ciutadans.
Cal distingir dues l??nies: una arquitectura que, en realitat, segueix essent barroca, amb els seus postulats d'exaltaci?? del poder i de l'autoritat, per?? que per voluntari desig de contrast amb el rococ?? va despullant-se dels seus elements i tendeix a una simplicitat quasi romana (el ante?? de Par??s, de Soufflot; l'??pera de Berl??n, de Knobeldorf; la Puerta de Alcal?? i el Ministerio de Hacienda de Madrid de Sabatini), i una altra arquitectura, essencialment funcional i nua, carregada de vegades d'intenci?? simb??lica, que constitueix la veritable arquitectura de la ra??, que tant va preocupar els revolucionaris per a posar-la al servei d'una societat nova.
A l'ideal barroc de la t??cnica virtuosa li succeeix l'ideal neocl??ssic de la t??cnica rigorosa. La veritable t??cnica de l'artista ??s la de projectar: tot l'art neocl??ssic est?? rigorosament projectat. La realitzaci?? ??s la traducci?? del projecte mitjan??ant instruments operatius que no s??n exclusius de l'artista, sin?? que formen part de la cultura i de la manera de viure de la societat. En aquest proc??s t??cnico-pr??ctic d'adaptaci?? s'elimina per for??a el toc individual.
[edita] Pintura neocl??ssica
La pintura neocl??ssica es centra a Roma. A difer??ncia de les t??piques composicions de frescos del Barroc o del Rococ??, la seva composici?? ??s simple: solament unes poques figures, en total calma, en posicions similars a les de les est??tues antigues.
Els pintors neocl??ssics no disposaven de models de pintura antics amb la facilitat que oferien l'arquitectura i l'escultura, de la qual es conservaven tantes mostres a It??lia. Podien rec??rrer als relleus, per?? no era f??cil superar la pobresa crom??tica que oferien. Les decoracions dels gots de cer??mica i els baix relleus van ser gaireb?? les ??niques refer??ncies a l'abast dels artistes
Jacques Louis David (1748-1825) va ser un dels m??xims exponents de la pintura neocl??ssica i qui reflectia la preocupaci?? de l'??poca per la composici?? l??gica i clara. Va posar els seus pinzells al servei dels ideals revolucionaris. Quan Napole?? va arribar al poder, David va ser nomenat pintor de cambra i responent a la petici?? del nou emperador, la seva obra esdevingu????s emotiva, encara que sempre defugir l'estil rom??ntic.
Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867) va ser un altre gran pintor neocl??ssic. Va dirigir l'??cole des Beaux-Arts, des de la qual va defensar la tradici?? de David.
[edita] Escultura neocl??ssica
Tamb?? en l'escultura neocl??ssica va pesar el record del passat, molt present si considerem el gran nombre de peces que les excavacions anaven traient a la llum, a m??s de les col??leccions que s'havien anat formant al llarg dels segles. Les escultures neocl??ssiques es realitzaven en la majoria dels casos en marbre blanc, sense policromar, perqu?? aix?? es pensava que eren les escultures antigues, predominant en elles la noble senzillesa i la serena bellesa que Winckelmann havia trobat en la estatu??ria grega.
[edita] Neoclassicisme als Pa??sos Catalans
Als territoris dels Pa??sos Catalans incorporats definitivament a l'estat espanyol fa una aparici?? tardana (vers 1770), per?? l'emerg??ncia d'una burgesia activa arran de la revoluci?? agr??ria i la dinamitzaci?? comercial subseg??ent a l'obertura dels mercats colonials fa que cap a la darreria del segle el moviment hi sigui bastant viu. Malgrat tot, per efectes de l'espanyolisme determinat pel centralisme borb??nic i el col??laboracionisme intel??lectual en l'empresa del despotisme il??lustrat, molts escriptors emigren a la capital i, en tot cas, produeixen b??sicament en castell??, i encara m??s aviat unes obres erudites i cient??fiques que no pas pr??piament liter??ries.
Hi ha, amb tot, una literatura neocl??ssica en catal??, sobretot po??tica, b?? que espor??dica i, sovint, amb interfer??ncies de car??cter rococ??, o fins i tot amb reminisc??ncies barroques: Ferrera, Plana, Puigblanch. Les manifestacions rosselloneses d'imitaci?? del classicisme franc??s no s??n pr??piament neocl??ssiques. La traducci?? de la Za??ra de Voltaire per Sebasti?? Sabiuda i l'aparici?? d'un grup relativament nombr??s de dramaturgs (Balanda i Sicart, Ribes, Ques, etc.) que reflecteixen la influ??ncia del teatre cl??ssic del Grand Si??cle franc??s responen primordialment a intencions de proselitisme religi??s. En canvi, a Menorca, integrada en l'estat angl??s (que reconeix l'oficialitat del dialecte local) i amb una considerable prosperitat econ??mica, una burgesia mercantil, modesta per?? din??mica, crea vers la mateixa ??poca (la primera trag??dia de Joan Ramis ??s de 1769) un moviment neocl??ssic centrat entorn de la Societat de Cultura de Ma?? (1778-85), que es manifesta no sols en el teatre, sin?? tamb?? en la poesia: els germans Ramis, Soler i Sans, Febrer i Cardona, Vicen?? Albert??, entre d'altres.
Ara b??, als Pa??sos Catalans en general la reacci?? enfront de la Revoluci?? Francesa i la guerra napole??nica provoquen un caos econ??mic i pol??tic, una paralitzaci?? cultural i, alhora, una radicalitzaci?? pol??tica, tant a la dreta com a l'esquerra, de la literatura, que tendeix a utilitzar les t??cniques i les formes de la tradici?? popular amb finalitats de propaganda.
El neoclassicisme perdura, amb tot, fins molt tard (el 1823 Alt??s i Gurena encara tradueix Voltaire). L'aparici?? el 1823 de l'Europeo marca ja la irrupci??, moment??niament ajornada, del romanticisme.
