Lord Byron

De Viquip??dia

George Gordon Byron (Londres, Anglaterra, 22 de gener del 1788 ??? Missolonghi, Gr??cia, 19 d'abril del 1824), sis?? bar?? de Byron, m??s conegut com Lord Byron. Fou un poeta angl??s, considerat un dels escriptors m??s vers??tils i importants del Romanticisme. Les seves obres m??s conegudes s??n els poemes narratius Pelegrinatge de Childe Harold i Don Joan, que va quedar incomplet a la seva mort.

La fama de Lord Byron no prov?? solament de la seva obra, sin?? tamb?? d'una vida plena d'extravag??ncies i esc??ndols, amb moltes amants, deutes, separacions, al??legacions per incest i sodomia, etc. Entre els fets que m??s destaquen hi ha la seva participaci?? personal en revolucions, a It??lia i a Gr??cia. Va participar a la (Guerra de la independ??ncia grega) lluitant al costat dels grecs, i va morir en aquest pa??s (es creu que de mal??ria).

Lady Caroline Lamb va dir sobre ell: "Boig, dolent, i perill??s de con??ixer". La seva filla, Ada Lovelace, va contribuir a la invenci?? de l'ordinador anal??gic juntament amb Charles Babbage.

Taula de continguts 1 Infantesa 2 Primera joventut 3 Poeta i aventurer 4 Exili definitiu 5 Obra po??tica 6 Car??cter 7 Obra 8 Filmografia 9 Bibliografia 9.1 Obra pr??pia en catal?? 9.2 Obra pr??pia en castell?? 9.3 Sobre Byron 10 Vegi's tamb?? 11 Enlla??os externs

[edita] Infantesa

George Byron va ser fill del capit?? John "Mad Jack" Byron, cinqu?? Lord Byron, i de la segona esposa d'aquest, Lady Catherine Gordon. El seu avi va ser John Byron, tamb?? anomenat "Foulweather", un vicealmirall brit??nic que naveg?? per tot el m??n. La noblesa de la fam??lia paterna provenia del regnat d'Enric VIII d'Anglaterra.

El seu pare va morir el 1791, quan ell tenia tres anys, a Valenciennes (Fran??a), en una petita resid??ncia propietat de la seva germana. Havia arribat fins all?? fugint dels creditors i del terrible temperament de la seva esposa. A Fran??a el pare va mantenir diverses amants i va malgastar sense fre tot el que quedava dels diners de la fam??lia. Aix??, als tres anys i en companyia de la mare a Aberdeen, George va heretar del pare poc m??s que deutes i les despeses de l'enterrament.

Si l'her??ncia paterna va ser un disgust en l'aspecte material, no es pot dir el mateix de l'her??ncia espiritual. El jove Byron conservaria del seu pare l'amor per la bellesa, el culte a la galanteria i una inclinaci?? cap a la vida llicenciosa. De la mare, en canvi, en va heretar l'afecte que li va donar, la dol??or, per?? tamb?? el seu temperament atro??.

George va n??ixer amb una petita deformitat al peu dret, el dits del qual estaven tornats cap a dins. Ell sempre va creure que la deformaci?? era resultat de la tossuderia de la mare, quan havia rebutjat assist??ncia m??dica en el part. Per aquest problema, el pare va dir que mai no arribaria a caminar. Per?? el petit Byron, que va haver de cal??ar una sabata ortop??dica durant tota la infantesa, es va rebel??lar contra la creen??a del pare, i va aprendre a c??rrer abans que a caminar, i tot i que va caminar coix, presumia de caminar m??s r??pid que molts. De jove, les seves maneres li servirien per a dissimular la coixesa fent-la semblar un caminar exc??ntric i distingit.

Va haver de suportar moltes burles i rebutjos per aquesta deformitat, per?? amb el temps va aprendre a defensar-se, sota la m??xima que "quan un membre s'afebleix sempre n'hi ha un altre que ho compensa", unes paraules a les quals sempre faria honor. A m??s de la coixesa va sofrir molt pel fred. Sempre va tenir uns ossos fr??gils, i aix?? li va causar gran malestar.

La relaci?? entre els pares, que va marcar Byron de forma important, es podria definir com "tempestuosa". Byron mai no va poder considerar el seu pare com un aut??ntic amant de la seva mare, per?? ella, malgrat la ranc??nia per tot l'il??l??cit en la vida del marit, va quedar trista i inconsolable despr??s de la mort d'ell. Byron descriuria la seva relaci?? amb la mare, Lady Catharine, com una aventura de cops i petons. Ella es referia sovint al petit Byron com coix male??t o petit diable, mentre ell l'anomenava vella o la v??dua. Malgrat aquesta relaci?? d'amor-odi, Byron diria m??s tard que la mare va ser l'??nica persona que l'havia ent??s.

[edita] Primera joventut

M??s endavant, a Aberdeen (Esc??cia) es va iniciar en llat?? i hist??ria, amb l'ajuda d'un preceptor presbiteri??, fins que va entrar a l'Aberdeen Grammar School. Mentre estudiava a la hist??rica escola va ser requerida la seva pres??ncia a Anglaterra, a causa de la mort del seu besoncle William Byron, cinqu?? Lord Byron.

A partir d'aqu?? li va ser reconegut el t??tol aristocr??tic. Mai no va tenir molta simpatia per l'aristocr??cia, per?? l'experi??ncia li va fer ampliar horitzons. Va creure cr??ixer de cop, imaginant-se en un futur a la Cambra dels Lords. El jove Byron, la mare i una institutriu van viure junts a l'abadiade Newstead, acabada d'heretar. Tot i l'aspiraci?? a una nova, la sorpresa va ser descobrir que la propietat estava carregada de deutes i en molt mal estat.

La mare va contractar l'advocat londinenc Hanson per a l'administraci?? dels assumptes familiars, fins que George tingu??s l'edat suficient. Byron recordaria gratament que aquesta va ser la millor resid??ncia que va tenir. All?? va con??ixer la seva cosina Mary Duff i se'n va enamorar. Ella el va rebutjar perqu?? ell era massa jove, i el dolor del rebuig va inspirar a Byron els primers poemes.

Val a dir que el besoncle mort havia passat els ??ltims anys vivint gaireb?? com un ermitany, amb una actitud vital contr??ria a la que va viure abans de recloure's. En aquells anys l'anomenaven "El Malvat", i va viure d'una manera llicenciosa. Va intentar assassinar la seva esposa llan??ant-la a un llac despr??s d'una discussi?? dom??stica, i va matar en duel a William Charworth, d'Annesley Hall, despr??s d'una discussi?? referent als m??todes per a la ca??a. D'aquest home en va heretar George el t??tol familiar, els deutes i la mateixa espasa amb qu?? va travessar el rival.

Byron va ser enviat al col??legi del doctor Glennie, a Dulwich. All?? els seus estudis es van veure interromputs constantment per les manies de la seva afectada mare, que se l'enduia amb ella durant llargs per??odes de temps. Durant aquesta ??poca ??s quan Byron llegeix una de les seves obres predilectes, Les mil i una nits. El 1801, gr??cies en part a una pensi?? reial de tres-centes lliures que havia rebut la seva mare, Byron va ser adm??s a Harrow, on completaria els estudis primaris.

[edita] Poeta i aventurer

El 1802 Byron va viure una primera trag??dia amorosa, en morir la seva cosina Margaret Parker, de la qual tamb?? estava enamorat.

El 1805 es va traslladar a la universitat de Cambridge. Aqu??, a m??s de ser un estudiant brillant, es destacaria per l'extravag??ncia en el vestir i per dur una vida llicenciosa i malgastadora. Malgrat aix??, es va guanyar l'??lies de bon noi i va tenir grans amics, com ara Lord Broghton i John Hobhouse, qui seria capdavanter del Partit liberal. Va ser molt aficionat a escriure versos ja en aquesta ??poca, i gr??cies als seus amics Jackson i Angelo va excel??lir en la boxa i l'esgrima.

Va deixar la universitat per falta de diners, i es va mudar al carrer Picadilly 16, a Londres, on va ser amant d'una prostituta. Despr??s, ja sense diners, va tornar amb la mare a Southwell i es va dedicar en cos i ??nima a la poesia. Va publicar el primer llibre de poesies, Composicions fugaces, gr??cies a una amiga, Elisabeth Pigot, que li va passar en net els escrits i els va editar. No obstant aix??, el rector de la zona no va deixar que sort??s a la venda i ho va cremar, perqu?? en un dels poemes sortia malament parada una tal Mary.

El 1807 es va publicar en la prestigiosa revista Edinburgh Review el seu llibre de poemes Hores d'oci, que va suscitar opinions dispars. Davant la cr??tica sempre responia de forma combativa o escrivint una nova obra. El 1809 va ocupar un esc?? a la Cambra dels Lords, va escriure la s??tira Bards anglesos i cr??tics escocesos i va emprendre un viatge de dos anys per Espanya, on el va captivar la bellesa de les espanyoles (va escriure el poema La noia de Cadis) i va tenir una entrevista amb el General Casta??os en plena Guerra de la independ??ncia. Va viatjar tamb?? per Portugal, Alb??nia, Malta i Gr??cia, on va travessar l'Helespont nedant, juntament amb el seu amic Hobhouse, i on va escriure les s??tires Hints from Horace i La maledicci?? de Minerva. Tamb?? va estar a Turquia, on va intentar descobrir Troia. Durant aquests viatges va tenir diverses relacions, tant amb dones com amb homes. En 1811 van morir la seva mare i dos dels seus amics en tan sols un mes, cosa que va influir molt sobre el seu ??nim, ja que es va obsessionar amb la mort. En aquesta ??poca es va refugiar en la seva germanastra Augusta Leigh, i va mantenir una relaci?? amb ella que va provocar l'acusaci?? de cometre incest.

La publicaci?? el 1812 dels dos primers cants de Les peregrinacions de Childe Harold, poemes que narren els seus viatges per Europa, el van dur a la fama. A m??s va escriure altres obres com El Giaour, La n??via d'Abidos, El corsari i Lara, que van establir all?? que s'acabaria anomenant com l'heroi byroni??. Per aquesta ??poca va con??ixer qui seria el seu bi??graf Thomas Moore, amb qui, segons es diu, tamb?? va tenir relacions sexuals. Tamb?? va ser fam??s el seu affair amb l'arist??crata Lady Caroline Lamb.

Va ser poc volgut pels altres components de la noblesa pels seus enamoraments continus i per cr??tiques com la que va fer al duc de Wellington). Fins i tot va ser insultat p??blicament en la cambra dels Lords, per haver defensat el ludisme i els cat??lics. Per?? a ell realment li importava molt poc i fins i tot li agradava que l'odiessin, perqu?? en la seva opini?? aix?? tamb?? volia dir que el temien. El 1815, any que va publicar Melodies hebrees, es va casar amb Anna Isabella Milbanke, a qui li va dir, la nit de noces: "Et penedir??s d'haver-te casat amb el diable"; posteriorment, durant la lluna de mel, quan passaven per un poble, van sonar les campanes per un mort, i Byron va comentar: "Segur que aquestes campanes toquen per nosaltres." Despr??s de saber que Byron no li era fidel, Anna Isabella el va abandonar el 1816, despr??s de donar a llum a l'??nica filla leg??tima del poeta, Augusta Ada. Els rumors sobre les relacions incestuoses de Byron amb la seva germanastra Augusta, els poemes antipatri??tics, l'acusaci?? de sodomia i els dubtes sobre l'estat del seu seny van provocar el seu ostracisme social. Amargat profundament, Byron va abandonar Anglaterra el 1816 i no hi va tornar mai m??s.

[edita] Exili definitiu

A partir de 1816, comen??aria una s??rie de viatges per gaireb?? tota Europa que no acabarien fins a la seva mort. El 1816 va arribar a visitar Waterloo, lloc tur??stic per excel??l??ncia en aquella ??poca, quan tan sols feia un any que hi va tenir lloc la famosa batalla.

El 1816 es va traslladar a Su??ssa i va estar vivint algun temps al costat de Percy Shelley, Mary Shelley i el seu metge personal John William Polidori. Byron va ser molt propens a les malalties, una altra de les causes de les seves depressions. En una nit de tempesta es van reunir tots quatre a la Vila Diodati, propietat de Byron, i van decidir escriure relats de terror dignes d'aquella nit ll??brega. Inspirant-se els dos en la personalitat de Byron, Mary Shelley va escriure "Frankenstein" i Polidori el seu relat "El vampir". A Su??ssa Byron va escriure El presoner de Virolat, L'himne a la bellesa intel??lectual, El somni i Estades a Augusta.

Des de 1817 fins a 1822 va estar viatjant per It??lia, recorrent ciutats com ara Pisa, G??nova i Roma, on va tenir una aventura amb Margarita Cogni i va viure en el palau Nani-Mocenigo, resid??ncia que va ser gaireb?? un harem per a ell, freq??entant les tert??lies de les comtesses Benzoni i Albrizzi. El 1821 va participar en la revolta dels Carbonari a R??vena i es va allistar en els moviments contra el Papa i contra ??ustria. En aquell moment va publicar la seva obra cr??tica La profecia de Dant. Tamb?? va arribar a viure un temps a Ven??cia, on, segons fanfarronejava, havia tingut 250 relacions sexuals amb dones, i on va viure amb la comtessa Teresa Guiccioli, recentment separada del seu anci?? marit. Es va apassionar amb la lectura del Faust de Johan Wolfgang Goethe, escriptor a qui admirava i amb qui va mantenir correspond??ncia. Aquesta admiraci?? era rec??proca, perqu?? Goethe va escriure que Byron era "el poeta del present". Byron va escriure Manfred, influ??t per Goethe; va acabar diversos cants del seu Don Joan i va crear un peri??dic amb Percy Shelley anomenat El Liberal.

L'abril de 1822 mor?? la seva filla il??leg??tima Allegra (nascuda de la seva relaci?? amb Claire Clairmont, germanastra de Mary Shelley), quan tot just havia fet cinc anys, i a la qual Byron estimava molt. A m??s, mentre feia un viatge al costat del seu gran amic Percy en goleta (la de Byron anomenada "Bol??var" i la de Percy "Don Joan"), aquest ??ltim va morir en un naufragi el 8 de juliol, juntament amb el capit?? Williams. Pel setembre es va instal??lar a G??nova i es va voler dedicar a la pol??tica, sense ??xit.

.

El mar?? de 1823 el van designar membre del Comit?? de Londres per a la independ??ncia de Gr??cia, i va marxar cap all?? el 1824 a la goleta Hercules, amb la intenci?? de lluitar per la independ??ncia del pa??s, llavors part de l'Imperi Otom??. All?? va escriure la seva ??ltima composici?? Als meus trenta-sis anys; va donar 4.000 lliures i se li va designar un regiment; va contactar amb els bandits de Suliotas i va lluitar al costat d'ells; va ser rebut com un heroi pels grecs, que volien fer-lo comandant, i va planejar un atac juntament amb el pr??ncep Alexandre Mavrocordatos, per?? va tenir un atac epil??ptic i va contraure la mal??ria.

Els metges li van prescriure unes sagnies per?? ell s'hi va negar. Dies despr??s, extenuat per la malaltia i cridant-los assassins, va permetre als metges treure-li tota la sang que desitgessin. El 16 d'abril li van practicar la primera sagnia, sense un bon resultat. L'endem?? se'n van fer dues m??s. Va morir el 19 d'abril a Missolonghi, sense haver vist complert el somni de la independ??ncia grega. Testimonis presencials van assegurar que, en total, li havien extret uns dos litres de sang, aproximadament. Va morir com tots els Lords Byron, als 36 anys d'edat, d'acord amb la suposada maledicci?? que queia sobre ells. "Els estimats dels d??us moren joves", havien deixat escrit els cl??ssics grecs.

Goethe va escriure, davant la not??cia de la seva mort: "Descansa en pau, amic meu; el teu cor i la teva vida han estat grans i bells.".

Un suburbi d'Atenes va ser anomenat Vyronia en el seu honor. El seu cos primer va ser enterrat a l'Esgl??sia de Santa Maria Magdalena de Hucknall, Nottinghamshire (prop de Newstead Abbey), al costat de la seva mare, per?? 145 anys m??s tard seria traslladat a l'Abadia de Westminster, al Rac?? dels Poetes.

[edita] Obra po??tica

Byron va ser un escriptor prol??fic. El 1833 el seu editor John Murray va publicar 17 volums amb les seves obres completes, incloent la biografia de Thomas Moore. La seva gran obra, Don Joan, un poema de 17 cants, va ser un dels m??s importants poemes llargs publicats a Anglaterra, des d'El parad??s perdut de John Milton. La influ??ncia de Don Joan es va fer sentir a nivell social, pol??tic, literari i ideol??gic. A Anglaterra va inspirar els autors victorians. Va influir en els autors rom??ntics del segle XIX, sobretot pels seus herois o antiherois (vegeu:Heroi de Byron). Els seus personatges presenten un car??cter idealitzat per?? defectu??s, els atributs del qual inclo??en:

• gran talent
• gran exhibici?? de passi??
• aversi?? per la societat i per les institucions socials
• frustraci?? per un amor impossible a causa d'els l??mits imposats per la societat o la mort
• rebel??lia
• sofrir exili
• fosc passat
• comportament autodestructiu

Les obres Les peregrinacions de Childe Harold, Lara, Manfred i Don Joan s??n clarament autobiogr??fiques.

A l'Espanya absolutista del rei Ferran VII, i a una Am??rica hispana que lluitava per la seva emancipaci??, la vida i obra de Byron van tenir una gran influ??ncia i van servir d'inspiraci?? als poetes del Romanticisme. Va ser un autor admirat per molts dels seus contemporanis, com ara Goethe, Alphonse de Lamartine, Jan Potocki i per uns altres de generacions immediates, com ara Edgar Allan Poe (qui va basar moltes de les seves Narracions extraordin??ries en personatges de Byron), Mikha??l Lermontov, Alexandre Pushkin, Jos?? Marbre, V??ctor Hugo, Alexandre Dumas i Charles Nodier.

[edita] Car??cter

Lord Byron va tenir un magnetisme personal particular. Va aconseguir la reputaci?? de ser anticonvencional, exc??ntric, pol??mic, ostent??s i controvertit. Molts han atribu??t les seves capacitats extraordin??ries a un trastorn bipolar, tamb?? conegut amb el nom de depressi?? man??aca. Sempre va ser ??cid i cruel. Es va inclinar pels desheretats, els marginats, els miserables com els corsaris i els cosacs. Tota la resta de la societat estava dominada per la hipocresia, comen??ant per la noblesa. Sempre va defensar els m??s febles i els oprimits, d'aqu?? el seu suport a Espanya davant la invasi?? napole??nica, la independ??ncia dels Estats llatinoamericans, les lluites dels Carbonari italians durant la dominaci?? austr??aca, i la independ??ncia de Gr??cia. Va ser un gran admirador de Rousseau. Va tenir gran afici?? per la companyia dels animals, com pel seu gos Terranova "Boatswain", a la tomba del qual va escriure:

"Aqu?? reposen

les restes d'una criatura

que fou bella sense vanitat,

forta sense insol??ncia,

valenta sense ferotgia

i va tenir totes les virtuts de l'home

i cap dels seus defectes"

Byron, mentre estudiava a Cambridge, va guardar un ??s en una instituci?? on estaven prohibits els animals dom??stics. En altres ??poques va tenir de companyia a una guineu, micos, lloros, gats, un ??guila, un falc??, gallines de Guinea, un teix??, gansos, una grulla eg??pcia i una garsa.

[edita] Obra

• Hores ocioses
• Bards anglesos, cr??tics escocesos (1809)
• Les peregrinacions de Childe Harold (1812-1818)
• La n??via d'Abidos (1813)
• Giaour (1813)
• El corsari (1814)
• Lara (1814)
• Melodies hebrees (1815)
• El setge de Corinti (poema) (1816)
• Parisenca (1816)
• El presoner de Chillon (1816)
• El somni (1816)
• Prometeu (1816)
• Foscor (1816)
• Manfred (1817)
• Les lamentacions pel Tasso (1817)
• Beppo (1817)
• Mazeppa (1818)
• La profecia de Dant (1819)
• Mar?? Faliero (1820)
• Sardanaple (1821)
• Els dos Foscari (1821)
• Ca??m (1821)
• La visi?? del judici (1821)
• Cel i terra (1821)
• Werner (1822)
• El deformat transformat (1821)
• L'Edat de Bronze (1823)
• L'illa (1823)
• Als meus trenta-sis anys (1824)
• Don Joan (1819-1824), incomplet a causa de la seva mort.

[edita] Filmografia

• Gavin Gordon interpreta el poeta a la pel??l??cula La n??via de Frankenstein (1935).
• Hugh Grant interpreta el poeta a la pel??l??cula Remant al vent (1987).

[edita] Bibliografia

[edita] Vegi's tamb??

• Romanticisme
• Literatura del Romanticisme a Anglaterra

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Lord Byron

Vegeu fonts documentals en catal?? sobre Lord Byron a Viquitexts.

A Viquidites hi ha frases fetes, frases c??lebres i proverbis relatius a Lord Byron

• P??gina amb algunes traduccions fragment??ries de Lord Byron:
• Childe Harold - Fragment??ria
• L'Illa. - Complerta
• Alguns poemes de Byron
• Biografia de Lord Byron
• Biografia de Byron