Gat
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Gat (desambiguació)». |
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Gat
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
Estat: Domesticat
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Felis silvestris catus Schreber (1775) |
||||||||||||||||
El gat o moix (Felis silvestris catus) és un mamífer domèstic, de la família dels felins, amb ungles retràctils, carnívor, de pelatge espès i suau. El gat viu en convivència propera a l'home des de fa uns 9.500 anys,[1] data molt anterior a les prèvies estimades en 3.500 a 8.000 anys [2]
Els noms actuals més generalitzats (poto, cat, chat, catto etc.) deriven del baix llatí cattus, paraula que al·ludia especialment als gats salvatges en contraposició als gats domèstics que, al llatí, eren anomenats felis.
Hi han dotzenes de races, algunas sense pel o sense cua com a resultat de mutacions genètiques, i existeixen en una àmplia varietat de colors. Son experts depredadors i poden caçar mes de cent espècies diferents d'animals per a alimentar-se. També són animals que poden assimilar alguns conceptes, n'hi han alguns que posseïxen la capacitat de ser entrenats per a manipular mecanismes simples.
Es comuniquen amb gemegats, xiulades, grunyits i al voltant d'un centenar de diferents vocalitzacions[3], a més d'utilitzar un llenguatge corporal característic.
Es creu que el gat salvatge africà (Felis silvestris lybica) és el seu ancestre més immediat..[4]
Taula de continguts |
[edita] Domesticació del gat
És considerat per molts un animal de companyia, i és una de les mascotes més populars a tot el món. Ja que la seva domesticació és relativament recent, poden viure en ambients silvestres formant petites colònies. L'associació del gat amb els humans el va conduir a figurar prominentment en la mitologia i en llegendes de diferents cultures, incloent les civilitzacions egípcia, japonesa, xinesa i escandinava.
És un animal instintivament caçador. Els gats de granja viuen de forma semisalvatge i cacen ratolins i rates que d'altra forma menjarien importants quantitats de gra. Els domèstics capturen insectes, ratolins i petits ocells instintivament, encara que generalment no els consumeixen, considerant-los com trofeus de caça.
[edita] Clasificació científica
El gat domèstic va ser denominat Felis catus per Carolus Linnaeus en la seva obra Systema Naturae, de 1798. Johann Christian Daniel von Schreber va anomenar Felis silvestris al gat salvatge el 1775. És considerat, actualment, una de les subespècies del gat salvatge: per les estrictes regles de prioritat del Códi Internacional de Nomenclatura Zoològica, el nom de les espècies hauria de ser F. catus des de la primera publicació de Linnaeus. No obstant això, a la pràctica, la majoria dels biòlegs utilitzen F. silvestris per a les espècies salvatges i F. catus només per a les formes domesticades.
A l'opinió Nº 2027, publicada al Volum 60 (Part I) del Bulletin of Zoological Nomenclature (31 de març de 2003)[5], la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica va confirmar la utilització de F. silvestris per a denominar al gat salvatge i F. silvestris catus per a les subespècies domesticades. F. catus segueix sent vàlid si la forma domesticada és considerada una espècie separada.
Johann Christian Polycarp Erxleben va anomenar Felis domesticus al gat domèstic a la seva obra Anfangsgründe der Naturlehre and Systema regni animalis, de 1777. Aquest nom i les seus variants Felis catus domesticus i Felis silvestris domesticus es poden trobar sovint, però no són noms científics vàlids sota les regles del Códi Internacional de Nomenclatura Zoològica.
[edita] Història i mitologia
No se sap exactament quina va ser la primera cultura a domesticar-los, encara que sempre s'ha associat la seva domesticació als egipcis, els assiris o alguna cultura predecessora a partir del gat salvatge africà.[6] S'han descobert restes de domesticació de F. silvestris a Xipre que daten de fa 9500 anys. Es creu que els egipcis van començar a domesticar-los al voltant de l'any 4000 aC per mantenir les rates i els ratolins fora dels seus graners. Per als egipcis, eren animals sagrats i, com a tals, el càstig per matar-ne un era la mort. La deessa Bastet era representada amb un cap de gat. Quan en moria un, de vegades se'l momificava.
No obstant això, durant l'Edat Mitjana, es pensava que eren familiars de les bruixes o parents de Satanàs. De vegades se'ls cremava vius o se'ls llençava des del cim d'edificis alts a les festivitats. Al món occidental, sovint s'associa el gat negre amb la mala sort (encara que hi ha excepcions, per exemple, al Regne Unit). Per a les persones supersticioses, que es creui amb elles un gat negre de forma sobtada, és auguri d'infortunis. De fet, es va donar el cas de culpar als gats de transmetre la pesta bubònica, amb la qual cosa van ser exterminats en massa en pobles i ciutats (contribuint amb la multiplicació de la població de rates, autèntiques propagadores de la pesta).
Actualment, però, l'Església Catòlica ha declarat també com a sants patrons dels gats Sant Antoni Abat, Sant Francesc d'Assís i Sant Martí de Porres, incloent aquest felí amb els altres animals domèstics, similar als antics egipcis, sense importar ni la raça ni el color.
És un dels dotze animals del cicle de 12 anys del zodíac vietnamita, relacionat amb el calendari xinés (a aquest darrer, el signe zodiacal és el conill o també gat).
Al Tibet se'ls considera des de temps immemorials guardians de relíquies i temples, possiblement per la robustesa ostensible i intel·ligència atribuïda a la variant siamesa típica d'aquesta zona. Animal sagrat, venerat i de vegades acaronat excessivament, al budisme tibetà se'l considera acompanyant en el trànsit obituari, i en els somnis lúcids, el subconscient del que somia (o viatja) és representat per un gat gegant, obès, mut i benestant.
[edita] Anatomia
L'esquelet del gat té aproximadament 230 ossos moguts per uns 500 músculs. La seva estructura és tan lleugera i flexible, que les seves extremitats no es disloquen mai.
L'aparell digestiu és el d'un carnívor especialitzat, per la qual cosa té l'intestí proporcionalment més curt que el dels omnívors, com l'home i el gos, però és curiós que el del gat domèstic sigui més llarg que el del gat salvatge, segurament perquè al gat domèstic se l'ha acostumat a una alimentació més omnívora.
_REFON_.jpg/230px-Gato_(2)_REFON_.jpg)
[edita] Alimentació
L'alimentació dels gats domèstics està basada en menjars preparats.
De tota manera, continuen caçant ratolins i ocells com a complement a la seva dieta.
Els agraden molt els cors dels animals, el peix, el fetge i altres carns. Si s'utilitza carn de porc, cal procurar que estigui molt ben cuita.
Cal que mai els hi falti aigua fresca. La llet els agrada molt sobretot a les mares que estan alletant als fills, però massa llet els pot provocar diarrees.
Els gats fan servir la llengua per a netejar-se, de manera que es mengen tots els pèls que tenen desenganxats. Per això és freqüent que de vegades vomitin boles de pèl que tenen a l'estómac. Per aquest motiu, és molt important raspallar-los sovint amb un raspall adequat.
[edita] Característiques
[edita] Comportament i costums
Al contrari del que se sol suposar, en estat salvatge el gat és un animal molt social, que arriba a establir colònies més o menys jerarquitzades.
Poden patir malalties psicològiques com ara l'estrès. Igual que un ésser humà estressat, tindrà tendència a desenvolupar un comportament neuròtic.
S'aparien en entrar en estro o cicle estral (zel). Això pot ocórrer varies vegades l'any i té una durada aproximada d'una setmana. El mascle s'acosda a la femella, la qual intentarà resistir-se per tots els mitjans a la còpula. Si el mascle és hàbil, aconseguirà mossegar-la per la part posterior del coll, immobilitzant-la i penetrant-la. La penetració es una mica dolorosa. A la còpula, la femella comença el procés d'ovulació: tenen sensors neuronals que amb aquest dolor, activen el procés d'ovulació, de manera que els òvuls no es perden.
La seva vellesa no és gradual, com la humana, sinó abrupta. Dura aproximadament un any i desemboca en la mort. Un exemplar vell desenvolupa cataractes i es torna més lent. També perd l'olfacte. Generalment dorm tot el dia, sense desenvolupar cap altra activitat, mostra del seu extrem cansament.
[edita] Gat salvatge
El gat salvatge (Felis silvestris) és semblant al domèstic, però més gran, més robust i amb la cua gruixuda, curta i peluda.
[edita] Alguns gats famosos de ficció
- Tom, el gat de Tom i Jerry, dibuixos que inspiren Rasca i Pica a Els Simpsons.
- Garfield.
- Azrael, el gat enemic que apareix a Els barrufets.
- Doraemon.
- El gat amb botes (personatge popular de rondalles).
- El gat de l'Shrek.
- Jinks, el gat emprenyador de les rates Pixie i Dixie.
- El gat innominat negre d'en Sergi Grapes.
- La mixeta innominada d'en Haddock, antiga rival del Milú (veure Tintín).
- El gat i la gata enamorats, de nom "Els Aristogats" (veure DisneY).
[edita] Criatures amb similitud als gats
Algunes de les divinitats de certes religions, per exemple la deesa Isis de l'antic Egipte, tenen forma mig humana mig felina.
També són un híbrid entre humans i gats el poble gat de l'univers Marvel (dirigits pel demoníac Belasc).
[edita] Curiositats
L'emoticona més utilitzada per a referir-se a un gat és: =^.^=
Per a les persones al·lèrgiques als gats, convé saber que els gats de raça siberiana, en alguns casos no produeixen al·lèrgies a persones al·lèrgiques als gats. Això és perquè la seva saliva no produeix la glucoproteïna que causa l'al·lèrgia en el 80% dels casos (la denominada Fel D1).
[edita] Referències
- ↑ http://news.nationalgeographic.com/news/2004/04/0408_040408_oldestpetcat.html Oldest Know Pet Cat Year-Old Bourial Found on Cyprus] (anglès)
- ↑ Speaking of Animals
- ↑ Meows Means More To Cat Lovers (21/05/2002)
- ↑ Kingdon, Jonathan (1988). East African Mammals: Carnivores, University of Chicago Press. ISBN 0-226-43721-3.
- ↑ Bulletin of Zoological Nomenclature 60 P. I March 2003
- ↑ Kingdon, Jonathan (1988). East African Mammals: Carnivores, University of Chicago Press. ISBN 0-226-43721-3.
[edita] Enllaços Externs
