Sant Francesc d'Assís
De Viquipèdia
Sant Francesc d'Assís (nascut a Assís, Itàlia l'any 1182; mort el 4 d'octubre de 1226) va fundar l'orde franciscà. És el sant patró dels animals i el medi ambient.
Va ser batejat com a Giovanni Bernardone, però va ser conegut comunament com a Francesco. El seu pare, Pietro, va ser un mercader de teles reeixit. Poc és sabut sobre la seva mare, Pica. Francesc va tenir molts germans.
El nom Francesco ("home de França") amb el qual el seu nom baptismal va ser reemplaçat, té diverses explicacions contradictòries sobre el seu origen. Una suggereix que li va ser donat pel seu pare al poc temps d'haver nascut, quan aquest tornava a Assís d'un viatge a França. D'acord amb un altre relat es va deure al seu primerenc aprenentatge de l'idioma francès. No obstant això, tal vegada el relat més factible sigui el que el relaciona amb el seu interès per la literatura francesa, de la qual el fascinaven particularment els trobadors. Resulta interessant notar la similitud entre l'estil de vida dels trobadors, lliures de tota possessió (l'antítesi de la vida que el seu pare volia per a ell), i l'estil de vida que més tard seguiria pel seu compte.
Rebel cap al negoci del seu pare i el seu interès per la riquesa, Francesc passaria la major part de la seva joventut llegint llibres (irònicament els diners del seu pare li va garantir una excel·lent educació i es va convertir en poliglota, parlant amb fluïdesa diversos idiomes, incloent-hi el llatí) o bevent i gaudint la companyia dels seus amics, els quals eren en la seva majoria fills de nobles. Poc després es trobaria desil·lusionat amb el món al seu al voltant. Un relat de la seva joventut conta que en una ocasió els seus amics i ell es van trobar amb un captaire en tornar a les seves cases després de divertir-se. El captaire els va demanar ajuda, davant el que el seus amics tant sols van ignorar les seves paraules. Francesc, per contra, va donar a l'home tot el que tenia a les seves butxaques. Els seus amics ho van prendre a burla per la seva estupidesa i, en tornar a casa seva, el seu pare el va reptar enardit.
L'any 1201 es va unir a una expedició de l'exèrcit contra Perusa. Va ser pres presoner i va romandre captiu durant més d'un any. És probable que els seus pensaments més seriosos sobre la seva conversió hagin brollat gradualment durant aquell any.
Es diu que quan va començar a abandonar els esports dels seus antics companys i ells li van preguntar jocosament si pensava casar-se, ell va respondre: "Sí, amb una núvia molt més digna de la que hàgiu mai vist". Francesc es referia a la "Dama Pobresa", com després l'anomenaria.
Va passar molt temps en llocs solitaris, sol·licitant a Déu que l'il·luminés. Després de la seva graduació, Francesc va acudir a cura de les víctimes més repulsives en la casa de Llàtzer, prop d'Assís.
Després d'un pelegrinatge a Roma, on va pregar a l'església que obrís les seves portes als pobres, va tenir una visió en què va escoltar una veu que li va indicar que devia restaurar l'església de Déu que havia caigut en decadència. Francesc es va dirigir a la capella de Sant Damià, prop d'Assís, decidit a establir-s'hi per a la seva comesa. La capella es trobava llavors molt deteriorada i després d'una nova visió, en la qual Jesús li encomana la restauració de la capella, Francesc va vendre el seu cavall i teles del mercat del seu pare per fer complir el seu objectiu.
El seu pare, Pietro, indignat va intentar fer-lo entrar en els seus cabals, primer mitjançant amenaces i després tancant-lo en la presó familiar, castigant-lo corporalment. Després d'una entrevista en presència del bisbe, Francesc va renunciar a tota expectativa del seu pare, deixant fins i tot les peces per ell atorgades i per un temps es va convertir en captaire. Temps més tard va retornar a la capella de Sant Damià per a acabar de restaurar-la. Des d'aquest moment se l'ha recordat com el màxim sacerdot de l'època
