Mitologia xinesa
De Viquipèdia
La mitologia xinesa és el conjunt de relats fantàstics relativament cohesionats de la cultura de l´antiga Xina. Moltes de les seves llegendes tenen lloc durant el període dels tres augusts i cinc emperadors. Malgrat la influència de la civilització japonesa antiga, gran part de la mitologia xinesa és única.
La mitologia xinesa es coneix gràcies a textos que daten essencialment de la dinastia Han. Al no tenir més de 2.000 anys d'antiguitat, aquests escrits es classifiquen com a "recents". A més, van ser redactats per doctes que de vegades van reinterpretar la mitologia d´acord amb les seves concepcions filosòfiques. D´aquesta manera van transformar els déus més importants en sobirans virtuosos, que regnaven en els temps antics. També van associar als seus déus amb les cinc direccions (els cuatre punts cardinals i el centre) segons una cosmologia elaborada durant l´Antiguitat primerenca.
Es pot tenir una idea del que era la mitologia xinesa "original" comparant-la amb els relats d´altres pobles de l´Extrem Orient. Al estendre aquesta comparació a tota Euràsia, es pot apreciar que una gran part d´aquesta mitologia és d´origen indoeuropeu. Així doncs, posseeix semblances totalment sorprenents amb les mitologies germànica, grega i eslava. Això es deu a la invasió de Xina per un poble indoeuropeu, els tocaris, fa més de 3000 anys.
Taula de continguts |
[edita] Mites i llegendes
[edita] La Creació
Una característica única de la cultura xinesa és la relativament tardana aparició a la literatura dels mites sobre la Creació, que ho fan després de la fundació del confucionisme, el daoisme i les religions populars. Les històries tenen diverses versions, de vegades contradictòries entres si. Per exemple, la creació dels primers éssers és atribuïda a Shangdi,Tian(el cel), Nüwa,Pangu o l´Emperador de Jade.
A tot l´Extrem Orient i Oceania, existia un dualisme cosmològic, oposant-se dos principis, per una part la llum, el sol i el foc, per l´altre la obscuritat, la lluna i l´aigua. Generalment, un ocell representava al primer principi. A Xina, es tractava d´un corb. L´ocell solar és un dels temes privilegiats de la dinastia Shang, la primera dinastia xinesa, l´existència de la qual es certifica per mitjà de l´arqueologia.
Una serp, como un animal aquàtic, representava al segon principi. La mare de Shun, un dels sobirans mítics de Xina, pertanyia al clan de la serp, i el seu pare al de l´ocell. Per tant, Shun era el resultant de la unió dels dos principis. Aquest mite, il·lustra també el totemisme de l´antiga societat xinesa, segons el qual cada clan tenia un animal avantpassat, així com l´exogamia, que exigia als esposos que fossin provinents de clans diferents.
Xie era l´avantpassat de Shang i la seva mare s´anomenava Jiandi. Un dia, va anar a banyar-se amb els seus servents al riu del turó fosc. Un ocell negre(probablement una oreneta o un corb) va passar per allà, portant un ou multicolor al seu bec. El va deixar caure, i Jiandi el va agafar i s´el va posar a la boca, empassant-se'l sense adonar-se'n. Després d'això, va concebre a Xie. En aquest relat, es tracta d'una forma particular la unió dels dos principis còsmics, doncs fa intervenir per una part l´aigua i l´obscuritat, i per l´altre un ocell.
Shangdi (上帝), apareix a la literatura cap 700 aC o abans (la data depèn de la datació del Shujing, el "Clàssic de la Història"). Shangdi sembla tenir els atributs d´una persona, però no se l´identifica com a creador fins a la dinastia Han.
L´aparició de Tian (天), el Cel, a la literatura presenta el mateix problema que Shangdi, depenent també de la data del Shujing. Les qualitats del Cel i de Shangdi semblen unir-se a la literatura posterior fins a ser adorats com una sola entitat (皇天上帝), per exemple al Temple del Cel de Beijing. La identificació dels límits entre l´un i l´altre, encara no ha estat resolta.
Nüwa apareix entorn a l´any 350 aC. El seu company es Fuxi i de vegades se´ls adora com a ancestres últims de la humanitat.
[edita] El Sol
El sol residia sobre un arbre, anomenat Fusang o Kongsang. Pel matí, s´aixecava d´aquest arbre per possar-se i dormir sobre un altre arbre, situat a l'oest. A l´antiguitat hi havia deu sols. Un dia, aquests es van aixecar al mateix temps, infligint als homes una calor insuportable. Yi va enderrocar a nou d'ells amb les seves fletxes, pel que només en va romandre un. Segons la majoria dels textos, el mateix Yao va demanar a l´arquer Yi que tallés els sols en comptes de enderrocar-lo, però aquest és el resultat de la barreja de les mitologies xineses i indoeuropees, ja que Yi es un heroi indoeuropeu. Aquest mite dels sols múltiples existeix en altres pobles de l´Extrem Orient, a Sibèria, i inclòs en alguns relats amerindis.
[edita] La Gran Inundació
La mitologia xinesa comparteix amb les tradicions sumèries, gregues, maies, judaiques i d'altes orígens el mite del Diluvi Universal o gran inundació. En aquest cas, Yu, el Gran, amb ajuda de Nüwa, va construir els canals que van aconseguir controlar la inundació, i que van permetre a la gent cultivar les seves collites.
[edita] Deitats importants
- Nüwa. Va segellar el cel quan aquest va ser esquinçat, utilitzant pedres de set colors. El pegat aplicat es va convertir en l´arc de Sant Martí. Es diu que també es qui va crear la humanitat.
- Fuxi. Germà o espòs de Nüwa. Se li atribueix la invenció de l´escriptura, la pesca i la caça.
- Shen Nong. Inventor de l´agricultura.
- Yu el Gran. Primer emperador de la semillegendaria dinastia Xia. Regula el curs dels rius per tal de controlar les inundacions. En algunes versions és un drac.
- Gong Gong. Un dimoni maligne de l´aigua que va destruir el Mont Buzhou (不周山).
- Zhu Rong. Déu del foc. Va derrotar a Gong Gong.
- Pangu. Va separar el cel de la terra segons una història sobre la Creació.
- Cangjie. Va crear l´alfabet.
- Chi You. Déu guerrer que va lluitar contra Huang Di. Inventor de les armes de metall.
- Huang Di. L´emperador Groc, ancestre de tota la civilització xinesa.
- Xuan Nu. Va assistir a Huang Di per sotmetre a Chi You.
- Els Tres Purs. La trinitat Daoista, les deïtats més altes.
- Emperador de Jade. Governant del Cel i de la Terra. Taoísta.
- Els vuit immortals. He Xiangu (何仙姑), Cao Guojiu (曹國舅), Li Tieguai (鐵拐李), Lan Caihe (藍采和), Lu Dongbin (呂洞賓), Han Xiang Zi (韓湘子), Zhang Guo Lao (張果老) i Zhongli Quan (漢鍾離). Taoistes.
- Cuatro Reyes Celestiales. Quatre déus guardians budistes.
- A Xiang (阿香). El conductor del carruatge del Déu del Tro.
- Bi Fang (必方 o 畢方). Déu del foc.
- Bi Gan (比干), Cai Shen. Déu de la abundància, que munta sobre un tigre.
- Chang E (嫦娥). Deessa de la Lluna, esposa de Yi.
- Che Kung.
- Dizang Wang (地藏王菩薩). Salvador dels morts.
- Erlang Shen ((二郎神).
- Fei Lian o Feng Bo. Déu del Vent. Enemic de Shen Yi.
- Déu del Nort (北帝, 真武大帝, Bei Di, Pak Tai).
- Guan Gong (關聖帝君). Déu de les Germanies. Déu del poder marcial.
- Guan Yin (觀世音菩薩). Deessa de la compassió i la misericòrdia.
- Hai Re (海若). Déu dels mars.
- Hau Wong.
- Hung Shing (洪聖).
- Jingzha
- Kam Fa
- Kua Fu (夸父). El perseguidor del sol.
- Kuixing. Déu de les proves.
- Hotei, el Buda somrient. Déu de la felicitat i abundància, popular deitat Budista.
- Lei Gong (雷公). Déu del tro.
- Lung Mo (龍母).
- Man Cheong.
- Man Mo.
- Matsu (妈祖). Deessa del mar, també coneguda com a Tianhou (天后, "deessa del cel").
- Meng Po (孟婆).
- Muzha.
- Nezha (哪吒).
- Nu Ba. Antiga deessa de la sequera.
- Qi Xi. La noia pastora i teixidora.
- Qi Yu.
- Sam Po. Germana de Matsu.
- Shangdi (上帝).
- Shen Yi. El Salvador de Xina. Un gran arquer.
- Shing Wong (城隍). Deessa responsable dels assumptes de la ciutat.
- Sun Wukong (孫悟空). El Rei Mico de Viatge a l´oest.
- Tam Kung. Déu del mar.
- Tian (天)
- Tu Di Gong (土地公). Déu de la terra.
- Wong Tai Sin (黃大仙).
- Xi Wangmu (西王母). "La Reina Mare de l'oest". Deessa que posseeix el secret de la vida eterna.
- Yan Luo (閻羅). Governant de l´infern (abreviació de 閻魔羅社, del sànscrit Yama Raja).
- Yuk Wong.
- Zao Jun (灶君). Déu popular de la cuina.
- Zhong Kui (鍾馗), o Jung Kwae. Personatge amb reputació de subjugar als dimonis.
[edita] Criatures mítiques
[edita] Aus
- Fenghuang. El fènix xinès.
- Ji Guang (吉光).
- Jian (鶼). Té un sol ull i una sola ala. Són dos i depenen l´una de l´altre, per lo tant són inseparables, representants al marit i a la dona (鶼鶼).
- Jingwei (精衛). Tracta d´omplir l´oceà amb branques i còdols.
- Shang-Yang. Un au de pluja.
- L´au de nou caps. Utilitzada per espantar els nens.
- Su Shuang (鷫鵊). Descrita com ocell d´aigua, com la grulla.
- Peng (鵬). De mida gegantina i amb un terrible poder de vol. També coneguda com el Roc xinès.
- Qing Niao (青鳥). El missatger de Xi Wangmu.
- Zhu. Un mal presagi.
[edita] Dracs
- Yinglong. Un poderós servent de Huang Di.
- Rei Drac (龙王, lóngwáng).
- Fucanglong. El drac del tresor.
- Shenlong. El drac de la pluja.
- Dilong. El drac de la terra.
- Tianlong. El drac celestial.
- Li (Drac sense banyes). Un drac menor dels mars, que com el seu nom indica, no té banyes.
- Jiao. Un altre drac sense banyes, que viu als pantans. És el menor dels dracs.
[edita] Altres criatures
- Ba She (巴蛇). Una serp que pot menjar elefants.
- Qilin (Kirin en japonès). Animal quimèric amb diverses variacions. Originalment era una girafa.
- Long Ma. El drac-cavall, similar al Qilin.
- Kui (夔). Un monstre de una sola cama.
- Kun (鯤). Un gegantí i monstruós peix.
- Iuduan. Pot detectar la veritat.
- Yaoguai. Dimonis.
- Esperit de la guineu.
- Nian, la bèstia.
- Caps de bou i cares de cavall (牛頭馬面). Jove missatger als inferns.
- Pixiu (貔貅).
- Rui Shi (瑞獅).
- Tao Tie (饕餮). Una mena de gàrgola, freqüentment trobada a antics recipients de bronze, representant l'avarícia. Es diu que és el cinquè fill del drac, i té un apetit tan gran que fins i tot es menja el seu cap.
- Xiao (魈). Esperit-dimoni de la muntanya.
- Chao, el porc.
[edita] Llocs mítics
- Xuan Pu (玄圃). Terra encantada a la Muntanya Kunlun (崑崙).
- Yao Chi (瑤池). Residència dels immortals on viu Xi Wang Mu.
- Fu Sang (扶桑). Una illa mítica, freqüentment identificada amb Japó.
- Que Qiao (鵲橋). El pont format per aus a través de la Via Làctia.
- Peng lai (蓬萊). El paradís, una fabulosa illa encantada en el Mar de Xina.
- Long Men (龍門). La porta del drac on les carpes es poden transformen en dracs.
- Di Yu (地獄). L´infern xinès.
[edita] Fonts literàries de la mitologia xinesa
- Zhiguai, un génere literari que tracta d´històries i successos estranys (la majoria d´origen sobrenatural).
- Viatge a l´oest, de Wu Cheng'en, amb un bestiari de yougui, animals malèvols.
- Contes Estranys d'un Estudi Xinès, per Pu Songling, amb moltes històries dels dimonis guineu.
- Creació dels déus o Fengshen Yanyi (封神演義).
- Heian Zhuan o Epopeia de l´Obscuritat, l´única col·lecció de llegendes en la seva forma èpica, preservada por una població classificada com a part de l'ètnia Han de Xina, a saber, habitants de l´àrea de la Muntanya de Shennongjia en Hubei. El seu contingut abasta des del naixement de Pangu fins l´era històrica.
- Documents històrics imperials i cànons confucians, com elShiji, Lushi Chunqiu, Liji, Shangshu.
- Poesia del vers dels estats antics tals com Lisao, de Qu Yuan, de l´Estat de Chu.
[edita] Vegeu també
- Astrologia xinesa
- Filosofia xinesa
- Religió xinesa
- Yi jing
