Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Yi jing - Viquip??dia

Yi jing

De Viquip??dia

Icona de copyedit
Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article)
Pot necessitar retocs en; negretes, enlla??os, cap??aleres, imatges, categories, interwikis, ...
Icona de copyedit
Nota: L'article sembla una traducci?? autom??tica de baixa qualitat:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article)

El Yi Jing (en xin??s tradicional: ??????; en xin??s simplificat: ??????; en pinyin: y??j??ng; en Wade-Giles: I Ching, tamb?? anomenat I King o Yi King) ??s un llibre filos??fic i oracular xin??s els primers texts del qual se suposen escrits cap al 2400 aC. El seu t??tol es tradueix sovint per Cl??ssic dels canvis o Llibre de les mutacions. La seva finalitat ??s de descriure i permetre de comprendre els estats del m??n i les seves evolucions.

Aquesta obra ??s una recerca especulativa i cosmog??nica elaborada, que ha influ??t de manera fonamental el pensament xin??s. Partint de la oposici??/complementarietat entre els principis Yin i Yang (solell i obaga, sol i lluna, mascle i femella, actiu i passiu, etc.) i subdividint aquesta dualitat de manera sistem??tica, s'arriba a una s??rie de 64 estats arquet??pics, representats pels anomenats "hexagrames", s??mbols te??ricament capa??os d'explicar totes les situacions de l'exist??ncia.

La filosofia del Yi jing descriu doncs un univers regit pel principi del canvi i la relaci?? dial??ctica entre els oposats. Mai no presenta una situaci?? en la qual no estigui incl??s el principi contrari al rector del signe, que conduir?? a un nou estat. Els canvis se succeeixen de manera c??clica, com les estacions de l'any. El canvi es considera com l'??nica realitat existent, la mat??ria essent nom??s una manifestaci?? passatgera d'un principi m??s profund.

La seva estructura matem??tica va impressionar Leibniz, que hi va veure la primera formulaci?? de l'aritm??tica bin??ria.


Taula de continguts

[edita] Hist??ria

Abans que s'escriguessin els primers comentaris del Yi jing durant la dinastia Zhou, fa m??s de 3.000 anys, era una pr??ctica freq??ent en la cort i en la classe il??lustrada consultar el futur mitjan??ant tiges de milfulles, tamb?? anomenada cient??ficament Achillea millefolium. Existien des dels temps de l'emperador Fu Xi imatges assignades al resultat de la consulta.

Quatre s??n les fonts reconegudes de les versions actuals del llibre: el text del m??tic Fu Xi, la ubicaci?? del qual en el temps es remunta a almenys 2400 anys abans de la nostra era; els del rei Wen i el seu fill Zhou, cap al 1100 aC., i, per ??ltim, els de Confuci i els seus deixebles, 500 a 400 anys aC. A aquests texts es van addicionar comentaris de bruixots i de l'escola del Yin-Yang que van ser descartats pels estudiosos en ??poques recents.

Aquest llibre va arribar a Europa el segle XIX amb els seus conseg??ents intents de traducci?? (per exemple la de Charles de Harlez, publicada a Brussel??les el 1889). Tanmateix aquesta edici?? va suscitar poc entusiasme pel car??cter m??gic que se li atribu??a.

Un dels majors especialistes occidentals en el Yi jing va ser el missioner i sin??leg alemany Richard Wilhelm, que va publicar una versi?? del llibre l'any 1923. Una nova versi??, publicada el 1948, portava un pr??leg del psiquiatre su??s Carl Jung, autor de la teoria de l'inconscient col??lectiu. La versi?? de Wilhelm presenta el llibre dividit en tres grans seccions, amb els texts m??s antics en la primera i reservant la segona i la tercera a les "Deu Ales" o comentaris de l'escola confuciana. Aquesta traducci?? alemanya va ser al seu torn tradu??da el 1949 a l'angl??s i el 1950 a l'itali??.

Al marge de les nombroses llegendes que existeixen entorn de l'origen de la obra, les ??niques dades fiables el situen cap al segle XI aC, quan el rei Wen va desenvolupar un sistema d'idees basat en 64 hexagrames, al que va anomenar "Yi", que es tradueix per "llangardaix" i tamb?? per "f??cil", i que simbolitza la rapidesa i la facilitat del canvi.

Despr??s de la mort del rei Wen, el seu fill Zhou va continuar el desenvolupament del sistema d'idees elaborat pel seu pare, i va introduir el concepte de relaci?? entre els oposats i d'acci?? - reacci??, definint les 6 l??nies de cada un dels hexagrames.

Per tant, no ??s fins al segle VIII aC que definitivament sorgeix el Zhou Yi o Els canvis de Zhou, llibre compost pels 64 hexagrames i les seves corresponents l??nies. A partir d'aquest moment, el Zhou Yi comen??a a ser cada vegada m??s conegut i el seu ??s s'est??n tant amb finalitats endevinat??ries com ??tiques i filos??fiques.

Posteriorment, entorn del segle VI aC sorgeixen dos dels principals corrents de pensament de la cultura xinesa, representats per:

  • Laozi, autor del Daodejing, principal text de la filosofia daoista, i
  • Confuci, que proposava l'??tica i la moral com les vies m??s eficaces per assolir el benestar hum?? i social. Entre els segles V i III aC, el confucianisme comen??a a estendre's a tots els nivells socials i s'estableixen nombroses escoles de seguidors de les seves idees.

Durant els segles III i II aC, alguns membres de les escoles de Confuci van escriure una s??rie de texts, tractats o ap??ndixs que es coneixen com Les Deu Ales, i que contenen aportacions sobre la interpretaci?? dels hexagrames del rei Wen, de les l??nies del duc de Zhou, de la simbologia i les imatges, del concepte del canvi, dels trigrames, de la seq????ncia dels hexagrames i de la seva associaci?? per parelles.

Finalment, de l'uni?? del Zhou Yi amb els texts o tractats que formen Les Deu Ales, sorgeix el Yi jing tal com se'l coneix en l'actualitat.

[edita] Usos

Experimentar el Yi jing ??s intentar comprendre com es generen i es produeixen els canvis en les nostres circumst??ncies i en nosaltres mateixos. Aquest mil??lenari tractat de lleis universals, l'origen de les quals es remunta a m??s de 3.000 anys d'antiguitat, ens indica la direcci?? natural o de menor resist??ncia al Canvi que presenta la situaci?? en la qual ens trobem.

La possibilitat de descobrir i desemmascarar les contradiccions que s'amaguen despr??s de les aparences i arribar a comprendre els canvis que es produeixen en la nostra vida, ??s principalment el que ens ofereix el Yi jing a trav??s de l'estructura d'idees representades en els diferents s??mbols i hexagrames i de les relacions que s'estableixen entre les mateixes.

Si aconsegu??ssim comprendre per endavant les possibles conseq????ncies d'una determinada idea, paraula, fet o actitud, alguns podrien creure que estan endevinant el futur, encara que realment, es tractaria d'una simple previsi??, resultat de la comprensi?? de la relaci?? que existeix entre els esdeveniments.

[edita] Mitjans de consulta

[edita] Tijes de milfulles

Jing Fang(77-37 aC), despr??s d'anys d'investigaci?? del Yi jiingi les seves teories, va establir una correspond??ncia entre les l??nies dels 64 hexagrames amb els cicles del sistema sexagesimal, ??s a dir que a cada l??nia de cada hexagrama li va assignar un valor expressat en un tronc celeste i una branca terrestre. Posteriorment va sorgir una nova forma d'endevinaci?? en la qual la interpretaci?? de l'hexagrama es realitzava en funci?? dels troncs celestes i branques terrestres de les seves l??nies, proc??s a qu?? es va denominar "acoblament" de l'hexagrama. S'utilitzen 50 barnilles de milfulles o Achillea millefolium, deixant-ne una a part se'n van dividint d'una manera determinada en grups les altres. ??s un sistema que assegura l'atzar dels resultats, en el qual nom??s intervindr?? l'energia de qui consulta sobre les barnilles.

[edita] Monedes

A causa que el m??tode de les barnilles perllongava el temps de la consulta, les tiges de milfulles van ser reempla??ades per tres monedes, a les cares de les quals se'ls atorga un n??mero parell i un altre de senar. La suma dels n??meros de cada tirada d??na una xifra, que si ??s parell representa una l??nia trencada, i si ??s senar una l??nia sencera, amb les que finalment es dibuixen els trigrames que conformen els hexagrames. Posteriorment hi va haver tamb?? practicants del Yi jiing que van adaptar aquesta forma de consulta per utilitzar-la amb la interpretaci?? original d'hexagramesi l??nies pr??pia de l'oracle de Zhou.

Aquest sistema presenta un joc de probabilitats m??s senzill que amb el m??tode de les tiges d'aquilea: hi ha iguals probabilitats amb les monedes de treure l??nies trencades o senceres en moviment, cosa m??s complicada que amb les branques.

[edita] Altres mitjans

Les pastilles, per exemple, per?? que s??n m??s complicades en cas d'aconseguir.

[edita] Estructura d'interpretaci??

En el Yi jing ' s'adverteix un sistema de numeraci?? binari, alhora geom??tric i aritm??tic, en el que una l??nia cont??nua ??s alhora tots els n??meros senars, i un congost, els parells. Els tra??os dels hexagrames es construeixen de a baix cap a dalt, al contrari de l'escriptura xinesa posterior, que es construeix de dalt a baix.


[edita] L??nies simples

La divisi?? a l'atzar i el recompte de les tiges era una complexa operaci?? que es redu??a a n??meros, els que al seu torn representaven l??nies trencades o l??nies senceres, segons fossin parelles o senars.

Amb cada tirada de monedes s'aconsegueix una l??nia trencada o cont??nua. S'han d'apuntar d'una en una de baix cap a dalt.

[edita] Trigrames

Tres l??nies tra??ades sobre paper constitueixen un trigrama. El trigrama t?? associats tota una varietat de significats, a la taula es resumeixen els m??s usuals.

[edita] Hexagrames

Combinant els vuit trigrames b??sics es formen els 64 hexagrames. Una vegada es tenen els dos trigrames, es busca el n??mero que resulta de la combinaci?? d'ambd??s en l'ordre correcte (la columna de la dreta ??s el trigrama primer, el de baix; la de dalt ??s el trigrama segon). Aquest n??mero ens porta a un hexagrama concret, i a partir d'ell es pot comen??ar la interpretaci?? de la resposta de l'oracle.


[edita] Bibliografia

[edita] Edici?? en castell??

[edita] Font prim??ria

[edita] Versi?? directa

  • Vila, Jordi& Galvany, Albery (2006). Yijing. El llibre dels canvis. Amb el comentari de Wang Bi. 

[edita] Altres versions

  • Costanza Caraglio, Maria (2006). I Ching. 
  • Jacoby de Hoffman, Hel??lena (2006 per a l'edici?? en castell??). I Ching. El llibre dels canvis. 
  • Serra, Esteve (2007 per a l'edici?? en castell??). Yi King. Llibre de les mutacions. 

[edita] Sobre el Yi jing

  • Jung, Carl Gustav (1950/2008). Pr??leg al Yi jing. 
  • (1930/1999/2007) En mem??ria de Richard Wilhelm. 

[edita] Notes

[edita] Vegeu tamb??


[edita] Enlla??os externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Yi jing