Neurosi
De Viquipèdia
|
En la psicologia moderna, el terme neurosi, també coneguda com a psiconeurosi o desordre neuròtic, és un terme general que es refereix a qualsevol desequilibri mental que causa angoixa, però (a diferència d'una psicosi o un desordre de la personalitat) no interfereix amb el pensament racional ni en l'habilitat de l'individu per a funcionar en la vida diària. Com a malaltia, representa una condició psiquiàtrica en la qual l'angoixa emocional o el conflicte inconscient s'expressa a través de diversos desordres físics, fisiològics i mentals (com a símptomes físics, ansietats, o fòbies). Potser ha estat definida més simplement com una "pobre habilitat per a adaptar-se al propi entorn, una inhabilitat per a canviar els propis patrons de vida, i la incapacitat de desenvolupar una personalitat més rica, més complexa i més satisfactòria." (Boeree 2002). La neurosi no s'hauria de confondre amb la psicosi, que es refereix a desordres més severs.
El terme connota de fet un desordre o malaltia, però en la seva definició general, la neurosi és una experiència humana normal, part de la condició humana. La majoria de les persones estan afectades per la neurosi en algun aspecte. Un problema psicològic es desenvolupa quan les neurosis comencen a interferir, però no el danya significativament, el funcionament normal, i causa ansietat a l'individu. Amb freqüència els mecanismes existents per a "fer front" a l'ansietat només agreugen la situació, causant mes senyals d'alarma. Fins i tot ha estat definida en termes d'aquesta estratègia d'enfrontament, com un "comportament simbòlic de defensa contra el dolor psicobiològic excessiu...," que "...és autoperpetuador perquè les satisfaccions simbòliques no poden satisfer les necessitats reals."(Janov 1998)
Algunes neurosis poden tenir la seva arrel en mecanismes de defensa de l'ego, però els dos conceptes no són sinònims. Els mecanismes de defenses són una manera normal de desenvolupar i mantenir un sentit consistent del jo (un ego) mentre que només aquells patrons de pensament i comportament que produeixen dificultats per viure s'haurien d'anomenar neurosis.
Taula de continguts |
[edita] La definició de Freud
Una neurosi, en la teoria psicoanalítica, és un mecanisme de defensa inefectiu que Sigmund Freud va suggerir que és una situació on els esforços de l'ego per resoldre conflictes emocionals entre l'allò i el superego utilitzant un o més mecanismes de defensa aquests fallen. Tal com afirma el mateix Freud en les seves "Lectures introductòries", una persona "només cau malalta de neurosi si el seu ego ha perdut la capacitat de conduïr d'alguna manera la seva libido."
[edita] Efectes i símptomes
Hi ha moltes formes diferents i específiques de neurosis: piromania, desordre obsessiu-compulsiu, neurosis d'ansietat, histèria (en la qual l'ansietat pot ser descarregada a través d'un símptoma físic), i una interminable llista de varietats de fòbies. D'acord amb George Boeree, els efectes de la neurosi poden involucrar
... ansietat, tristesa o depressió, ràbia, irritabilitat, confusió mental, baixa autoestima, etc., símptomes del comportament com ara esquivar les fòbies, estat d'alerta, actes impulsius i compulsius, letargia, etc., problemes cognitius com ara pensaments desagradables o desequilibrants, repetició de pensaments i obsessió, fantaseig habitual, negativitat i cinisme, etc. Intersubjectivament, la neurosi involucra dependència, agressivitat, perfeccionisme, isolació esquizoide, comportaments socio-culturalment inapropiats, etc. (Boeree 2002)
[edita] Tractament
El tractament de les neurosis se sol realitzar a través de la psicoanàlisi, psicoteràpia o altres tècniques psiquiàtriques. De tota manera hi ha encara certa controvèrsia sobre si aquests professionals poden realitzar diagnòstics acurats, i si els resultats dels tractaments són apropiats, efectius i fiables.
Mentre que les teràpies de la parla tradicionals (per ex. psicoanàlisi) encoratgen al pacient a explorar aquests patrons de pensament (neuròtics), la teràpia cognitiva ofereix al pacient guies específiques per a reformar i substituir vells patrons per d'altres de nous i més funcionals. De tota manera, com que les teràpies cognitives es basen en la comunicació lògica i raonable i els patrons de pensament, pot ser que molts pacients no estiguin suficientment avançats en autocontrol per a beneficiar-se d'aquestes tècniques. És necessària més recerca sobre els diferents tipus de personalitat i la resposta dels pacients a tècniques de tractament diferents.
[edita] Història i ús del terme
El terme va ser emprat per primer cop per doctor escocès William Cullen al 1769 per a referir-se a "desordres del sentir i l'actuar" causats per una "afecció general del sistema nerviós." Per ell, descrivia diversos desordres nerviosos i símptomes que no podien ser explicats psicològicament. Deriva de dues paraules gregues: neuron (nervi) i osis (malaltia o condició anormal).
Al llarg de la història, el terme "neurosi", mentre que s'ha ajustat en general a les definicions de més amunt, ha estat utilitzat com un terme genèric per a molts fenòmens mèdics o psicològics. Parcialment degut a aquesta manca de definició, ja no s'usa gaire en entorns clínics. Els sistemes de classificació actuals han abandonat la categoria de neurosi; el DSM-IV també ha eliminat aquesta categoria. Desordres formalment anomenats neurosis es descriuen ara sota termes més específics per al cas com ansietat, depressió, i desordres de la personalitat. A més, l'us del terme neurosi és controvertit, i s'argumenta que és necessari un terme més apropiat per a substituir-lo.
[edita] Referències
- Freud, Sigmund. The Standard Edition of the Complete Psychological Works of Sigmund Freud. Trans. James Strachey. 24 vols. London: Hogarth, 1953-74.
- Boeree, Dr. C. George. "A Bio-Social Theory of Neurosis", Copyright 2002.
- Horney, Karen. The Collected Works. (2 Vols.) Norton, 1937.
- Janov, Dr. Arthur. "Neurosis", Copyright 1998.
- Article basat en l'article "Neurosis" de la Wikipedia en anglès.
