Psicoanàlisi
De Viquipèdia
La psicoanàlisi és la revelació inconscient de relacions, d'una manera sistemàtica amb un procés sociable. El tema fonamental del psicoanàlisi són els patrons inconscients de la vida revelats amb les associacions lliures dels pacients.
La meta de l'analista és ajudar a eliminar al pacient les barreres inconscients de la ment i de la resistència, és a dir, més enllà dels patrons del conscient que inhibixen la llibertat. La psicoanàlisi va ser ideat cap a 1890, prop de Viena. Sigmund Freud, un doctor interessat a trobar un tractament eficaç per als pacients amb neurosi o histèria, es considerat hui en dia com el "pare" de la psicoanàlisi.
Com resultat de parlar amb estos pacients Freud va creure que els seus problemes provenien de ser culturalment inacceptables, per tant eren reprimits inconscientment, així com els desitjos i les fantasies de la naturalesa sexual.
La psicoanàlisi del dia de Freud ha evolucionat de moltes maneres, i hi ha diverses diverses escoles també. El mètode bàsic de psicoanàlisi és l'anàlisi de la transferència i de la resistència de associació lliure. On el psicoanalista ordena al pacient, en una postura relaxada,parlar de coses com li vinguen de primer a la ment. Es tracta de fet de fer eixir l'inconscient, les esperances, els desitjos, i les fantasies i en definitiva tot allò que puga donar pistes sobre l'origen de la patologia.
L'analista escolta generalment simplement, fent comentaris només quan, en la seua opinió professional troba, una oportunitat per a la penetració en la ment del pacient.
Al escoltar, l'analista procura mantindre una actitud de neutralitat empàtica, una postura imparcial dissenyada per a crear un ambient segur. L'analista pregunta per que el pacient parle amb completa honestedat sobre el que li ve al cap mentre interpreta els patrons i les inhibicions que apareixen en l'altre comportament del pacient durant el discurs.
Encara que les tècniques psicoanalítiques s'han utilitzat en convit en alguns casos amb èxit ( psicosi ) (amb gran esforç i sacrifici important de part de l'analista), la psicoanàlisi està pensada generalment pels analistes per a ser útil com a mètode en certs casos ( neurosi ) i amb dels problemes del caràcter o de la personalitat. La psicoanàlisi és el mètode més útil per a ocupar-se de problemes relacionats amb la intimitat. Com a tractament terapèutic, la psicoanàlisi necessita prou temps (tres a set anys) encara que tot depén del tipus de neurosi.
Un requisit bàsic de l'entrenament psicoanalític és experimentar una anàlisi encertada per això el psicoanalista ha de ser una persona entrenada en les claus de l'observació crítica i tindre bastant experiència clínica.
Els successors i els contemporanis de Freud: Carl Jung, Alfred Adler, Wilhelm Reich, Melanie Klein, Wilfred Bion, Jacques Lacan, i molts altres han refinat les teories de Freud i han desenvolupat noves teories usant el mètode bàsic d'observació crítica reservada i l'estudi de pacients individuals.
