Vellesa

De Viquip??dia

El terme tercera edat, ??s un terme antr??pic social que fa refer??ncia a la poblaci?? de persones majors, no necess??riament jubilades, normalment de 65 o m??s anys. Aquest grup d'edat est?? creixent en la pir??mide de poblaci?? o distribuci?? per edats en l'estructura de la poblaci??, la baixa taxa de natalitat i la millora de la qualitat de vida i l'esperan??a de vida s??n les causes principals que produe??xen aquest fet.

En els pa??sos tercermundistas, la tercera edat perd r??pidament oportunitats de treball, activitat social i capacitat de sociabilizaci??, es senten postergats, eradicats i sense mes opcions que acabar en un asil; a difer??ncia d'aquells dels pa??sos desenvolupats que gaudeixen d'un millor est??ndard de vida, s??n subsidiadors per l'Estat i poden accedir a millors pensions, garanties de salut etc. Fins i tot hi ha pa??sos desenvolupats que atorguen treball sense discriminar per l'edat i on preval l'experi??ncia i capacitat. Els ??ndexs de malalties associades a la vellesa(Alzheimer,artrosi etc.) s??n m??s recurrents en els pa??sos subdesenvolupats que en els pa??sos desenvolupats.

Avui dia, els nascuts en l'any 1945 i seg??ents, estan ara entrant en el grup dels adults majors. Aix?? crea tensions, que augmenten els pressupostos de la seguretat social i la poblaci?? activa s'estaria adaptant a aquesta nova situaci??, que encara t?? una aptitud estereotipada de prejudicis, visible en la reducci?? del presumpte problema a Pol??tica social de Seguretat social i m??s Resid??ncies. Per?? la incipient nova Sociologia de la tercera edat,Projectes actuals sobre la condici?? humana de persones majors, t?? altres dimensions : considerar a aquestes persones com un grup cultural en una estratificaci?? de la poblaci?? per grups d'edat, Igualtat de tracte. Igualtat de Drets, per?? aix?? en la pr??ctica es pot traduir pobrament o nom??s en un interessant segment de consumidors i de clientela pol??tica, que de nou ??s *reduccionista, doncs assumeix homogene??tat, a m??s l'exclusi?? del mercat laboral remunerat no lleva la seva inclusi?? en activitats t??piques del voluntariat, comissions municipals, resid??ncies, centre social, biblioteques i altres institucions amb enfocament comunitari, *asociacionista i participatiu com persona i ciutad??, Shanas (1968 i 1977), amb el concepte de la 'construcci?? social de la tercera edat' contra conceptes discriminants, que com s??mbols i sentiments poden ser canviats, Butler (1975 i 1980), removent cap a endavant la nova edat i aix?? ??s obvi amb un enfocament de *interaccionismo simb??lic, *Henslin (2000), i mantenir-se actiu ??s la 'Teoria de l'Activitat', amb perspectiva *funcionalista, per a ser ??til i m??s feli??. Finalment hi ha altre punt de vista de conflictes intergeneracionals i de la seva soluci?? en relleus de cohortes.

La tercera edat ho estudien la Geriatria i la Gerontolog??a des de punts de vista de Qualitat de vida i fonaments cient??fics. Una Tecnologia social s'ha desenvolupat com suport i industrialitzaci?? d'avan??os cient??fics.

El tema de la *senectud com preparaci?? per a la vellesa va preocupar a Plat?? (s. -V)en 'La Rep??blica' i Cicer?? (s. -II) en 'De Senectude' s??n sengles escrits en l'ontologia de les categories d'edats, que s'ha configurat al voltant de maneres de ser, relacionats amb el decurs mateix de la vida personal. Hi ha *par??grafos que en l'essencial s??n id??ntics en ambd??s autors. Internet ??s un elogi al pensament de Cicer??. Les diferents denominacions senectud, vellesa, majors, segona joventut, tercera edat, 's??niors', ', tenen el prop??sit d'oblidar prejudicis.. Tamb?? els estudis sociol??gics han assignat prioritats al tema i que *varian en les diferents societats i ??poques a l'una d'Habitatge, Salut i Transports, que s??n algunes de les necessitats prim??ries i en alguns casos Alimentaci??. Tamb?? hi ha ab??s dels majors com discriminaci?? per edat en els ambients laborals. Hi ha una consideraci?? a afegir sobre 'estar actiu' o de les aficions pensades amb un disseny universal, que substitu??xen als treballs en els majors i que tamb?? poden ser projectades des de molts anys abans, per exemple : la lectura com recurs i com afici??, que si no ha estat ja utilitzada en la joventut i edat adulta, dif??cilment ser?? utilitzada molt despr??s. Que temes consideren prioritaris les persones en general i *cuales ho s??n per als majors s??n q??estions diferents. Prevalen els temes vitals i no volen que estiguin absents tampoc els propis del seu grup social de persones majors, com cultura diferent i igualment amb una diferent actitud al que ??s nivell de vida. ??s molt sensible al lloc en la nova societat dels majors per la p??rdua de la fam??lia extensa i l'adveniment de la fam??lia nuclear o nom??s de parella, amb pocs fills. Ho ??s tamb?? la seva capacitat de maniobra per l'augment de rendes i conseq??ent independ??ncia dels futurs majors, per l'augment de la classe mitja.

El Dia Internacional de les Persones d'Edat se celebra el 1 d'octubre.ca:Vellesa