Asclepi
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Asclepi (desambiguació)». |
En la mitologia grega, Asclepi (en grec Ασκληπιός = Asklepios, els romans l'anomenaven Esculapi, en llatí Aesculapius) era el déu de la medicina. Fill d'Apol·lo i de Coronis (filla de Flègies, rei dels làpites) i pare d'Higia i de Podaliri.
Representat plàsticament com un home madur o més aviat vell, amb barba i un mantell que deixa nus una part del pit i un dels braços, porta a la mà el bastó dels caminants al qual s'enrosca una serp (vegeu vara d'Esculapi).
El centre originari del culte sembla que va ser Tricca, a la muntanya de Tessàlia, i després es va estendre per tot el territori hel·lènic, però els santuaris més importants es trobaven sobretot al Peloponès: Sició, Argos i, sobretot, Epidaure.
Les festes celebrades als santuaris d'Asclepi eren les Asclepíees.
Amb el nom d'Asclepi d'Empúries (o també Esculapi d'Empúries) és coneguda una estàtua trobada a Empúries l'any 1909 durant les excavacions, feta en dues parts, que durant 98 anys fou exposada a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya i va ser portada a la seu d'Empúries Empúries el març de 2008. És de marbre blanc, del Pentèlic la part inferior i de Paros en el bust i els braços. La majoria d'experts consideren actualment que correspon a una representació de Serapis, encara que se'l conegui amb el nom popular d'Esculapi d'Empúries. No es conserva cap part del ceptre que sens dubte sostenia amb la mà esquerra i que només podia ser portat per un déu major (Serapis=Hades). La serp que es va trobar al mateix temple era una peça exempta que en cap cas no es podia enroscar a un bastó, per la qual cosa es considera una representació de l'Agatodaimon. Fa 2,15 m d'alçada. Se l'ha datada del darrer quart del segle II aC. És l'obra d'art grega més important trobada fins ara als Països Catalans.
|
