Sici??

De Viquip??dia

Sici?? (Sycion, ???????????? o ????????????) moderna Vasilik??. Fou una ciutat del territori de Sici??nia en el Pelopon??s a uns 3 km del golf de Corint. Tenia un bon port a la costa.

Era una de les ciutats mes antigues de Gr??cia i antigament hauria portat el nom de Aegialeia o Aegiali, (??????????????????? o ?????????????????) i tamb?? Mecone (????????????). Es la ciutat on suposadament Prometeu va instituir els sacrificis. El seu nom de Telchinia (????????????????) feia refer??ncia a que fou dels primers llocs on es treballava el metall. El nom de Sici?? li fou donat per un atenenc que es deia aix?? que va esdevenir rei de la ciutat. Homer esmenta un rei de Sici?? anomenat Adrastos, que era adorat encara en temps hist??rics. Agammen?? la va conquerir i va instal??lar en el tron a Hip??lit (net de Faestos i besn??t d'H??rcules) i Sici?? va esdevenir tributaria de Micenes. La ciutat fou conquerida pels doris dirigits per Falces, fill de Temenos.

En temps hist??rics la ciutat fou depend??ncia d'Argos. A la primera guerra mess??nica la ciutat va ajudar als messenis (com tamb?? ho van fer Argos i Arc??dia). A la primera meitat del segle VII aC el poder a la ciutat va passar a mans de la dinastia de tirans anomenats ortag??rides (del seu fundador Ort??gores), que van dominar els afers durant mes de cent anys, que representaven a la poblaci?? original en contra dels invasors d??rics. A Ort??gores (tamb?? esmentat com Andrees, el va succeir el seu fill Miron, campi?? a Ol??mpia el 648 aC. Va tenir com a successor a Arist??nim i aquest a Cleistenes, conegut per la seva gran riquesa i per el seu odi a Argos i als doris. Va morir vers el 560 aC i la dinastia es va acabar amb ell ja que no va deixar fills, i nom??s una filla, Ag??riste, que es va casar amb l'atenenc Megacles, de la fam??lia dels alcme??nides, i fou la mare de Cl??stenes, fundador de la democr??cia atenenca despr??s de l'expulsi?? dels pisistr??tides.

Durant la invasi?? de Xerxes els habitants de Sici?? van enviar 15 vaixells a Salamina (480 aC) i 3000 hoplites a Platees. Despr??s el 456 aC apareixen en guerra contra Atenes, que va envair el pa??s i el va assolar (456 aC i 454 aC). El 445 aC Sici?? va donar suport a Megara en la seva revolta contra Atenes.

A la guerra del Pelopon??s va estar al costat d'Esparta i van enviar vaixells a la flota pelopon??sia. El 424 aC van ajudar a Br??sides contra els atenencs a la Meg??rida i van rebutjar un atac al seu propi territori dirigit per Dem??stenes. El 419 aC es van unir a Corint per evitar que Alcib??ades erig??s una fortalesa a Rhion, per?? poc despr??s es va produir una revolta democr??tica (probablement el 418 aC) que va prendre el poder. Esparta va envair Sici?? el 417 aC i va restablir un govern olig??rquic.

A les guerres entre Esparta i Corint el 394 aC, i entre Esparta i Tebes el 371 aC, Sici?? fou aliada d'Esparta. El 368 aC Epaminondes la va for??ar a entrar a l'hegemonia de Tebes i a admetre una guarnici?? tebana a la ciutadella. Eufron, un dels ciutadans principals, amb suport d'Arc??dia i Argos, va dirigir un govern democr??tic, i despr??s va assolir la tirania, per?? fou expulsat per arcadis i tebans i es va retirar al port que finalment va entregar a Esparta. Va tornar a Sici?? amb ajut d' Atenes per?? no va poder desallotjar a la guarnici?? tebana de la ciutadella; llavors es va aliar a Tebes amb l'esperan??a d'assentar el seu propi poder per?? fou assassinat pels seus enemics. Per?? el sistema de tirans va continuar i Dem??stenes esmenta altres dos tirans: Ar??stratos i Ep??cares, que eren aliats de Filip II de Maced??nia.

A la guerra de L??mia despr??s de la mort d'Alexandre el Gran (323 aC) la ciutat es va unir a les altres ciutats gregues contra Maced??nia. Fou ocupada per Alexandre Poliperc?? (fill del general Poliperc??) que la va dominar fins al seu assassinat el 314 aC i llavors va governar la seva dona Crates??polis, reconeixen com a sobir?? a Cassandre, fins el 308 aC. El 308 aC en va ser expulsada per Ptolemeu, que la va conservar fins el 303 aC quan la va ocupar Demetri Poliorcetes en un atac sorpresa de nit. En aquest moment les tres parts de la ciutat (acr??poli, ciutat baixa i port) estaven separades i el conjunt era dif??cilment defensable i Demetri va reagrupar als habitants a l'Acr??poli i va donar a la ciutat el nou nom de Demetriade o Demetries, que fou prou ef??mer, per?? la ciutat va romandre establerta al lloc de l'antiga acr??poli.

Quant Demetri va evacuar la ciutat van tornar els tirans, el primer Cleon, i despr??s Eut??demos i Timocleides. Aquest fou enderrocat pel poble i substitu??t per Cleinies (pare d'Aratos) que fou assassinat per Ab??ntides que es va apoderar de la tirania el 264 aC per?? sou assassinat algun temps despr??s; el va succeir el seu pare Pasees, que tamb?? fou assassinat; Nicocles, l'assass??, va assolir el poder per uns mesos, i un dia la ciutat fou sorpresa per Aratos, fill de Cleinies, que va assolir el poder (251 aC). La ciutat es va integrar a la Lliga Aquea i fou una de les principals ciutats de la confederaci??. El seu territori fou devastat per Cle??menes III (233 aC) i per la Lliga Et??lia (221 aC).

Aliada dels romans a les dues guerres d'aquestos contra Maced??nia, quan els romans van conquerir Corint (146 aC) van cedir a Sici?? la major part del territori d'aquesta ciutat i l'administraci?? dels Jocs ??stmics. Per?? quan Corint fou reconstru??da Sici?? va comen??ar a decaure.

Al final de la rep??blica es descrita com una ciutat empobrida. La seva decad??ncia fou completa per un terratr??mol al segle I, i Paus??nies la va trobar despoblada, i era un llogaret, que tot i la desgr??cia va continuar existint i fins i tot es va refer una mica; el segle VI quan es esmentada per Hier??cles sota el nom de Nova Sici?? (?????? ????????????), diu que era una de les principals ciutat d'Acaia; llavors probablement el port es deia Vella Sici??.

Sota domini bizant?? la ciutat va agafar el nom d' Hellas i els habitants helladici, segurament perqu?? a les rodalies s'havia establert poblaci?? d'origen eslau.