Megara
De Viquipèdia
Megara (Μέγαρα) fou una ciutat de Grècia al golf Sarònic a una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη). No gaire lluny tenia el port, anomenat Nisea (Nisaea, Νίσαια o Νισαία), format a una illa anomenada Minoa (Μινώα), port al que estava connectada per les muralles.
Segons una llegenda la va fundar Car, fill de Foroneos; 12 generacions després hi va arribar des Egipte Lelex, heroi epònim dels leleges al que va succeir el seu fill Kleson, i successivament Pilas, i Skiron, que es va casar amb la filla de Pandion, rei d'Atenes. Nisos, fill de Pandion, va disputar a Skiron la possessió de Megara, i l'àrbitre Eacos la va assignar a Atenes. Nisos fou succeït per Megareos, fill de Posidó, que es va casar amb Ifinoe, filla de Nisos i Abrota; Megareos fou succeït pel seu fill Alcatos.
Un altra llegenda diu que Pandion, expulsat d'Atenes en temps del rei Pilas, va anar a Megara i es va casar amb la filla de Pilas al que després va succeir. En el repartiment del regne entre els seus fills Megara va quedar pel mes jove Nisos, i es va dir Nisa (Νίσα). Quan Minos va atacar a Nisos, Megareos, fill de Posidó, va venir des de Beòcia per ajudar-lo, i fou enterrat a la ciutat; Nisos fou derrotat i Minos va ocupar la ciutat i va demolir les muralles que foren restaurades per Alcatos, fill de Pelops, que va venir d'Èlide, amb ajut d' Apol·lo. Hipèrion, fill d' Agamenó, fou el darrer rei de Megara i a la seva mort es va establir la república i la democràcia.
Megara es una ciutat dòrica, probablement fundada pels doris quant van arribar a la zona. Tradicionalment es diu que fou colònia de Corint i Messènia, especialment de la primera. Per molt de temps fou colònia però finalment va afermar la seva independència i va esdevenir el poder hegemònic al districte (Heres o Herae, Pires o Pirae, Megara, Cinosúria i Tripodisces). Al segle VII aC era una de les principals ciutats gregues i comerciava amb l'est i oest.
Vers el 728 aC va fundar la colònia de Megara Hiblea a Sicília, el 712 aC Astacos a Bitínia, el 675 aC Cízic a la Propòntida, el 674 aC Calcedònia i al 657 aC Bizanci.
En aquest temps es suposa que a Megara es va inventar la comèdia.
Les lluites de les classes inferior pel poder de la ciutat van portar a la tirania de Teàgenes, sogre de Cilon, representant dels pobres. Va construir un aqüeducte i va fer altres edificacions; va governar vers 630-600 aC i després d'ells la democràcia i l'aristocràcia es van disputar el poder. També hi van haver enfrontaments amb Àtica per l'illa de Salamina que finalment va passar a Atenes gracies a Solon.
A les guerres mèdiques Megara hi va participar amb 20 vaixells que van ser a Artemísion i Salamina. Un cos de l'exèrcit persa enviat contra el país, fou rebutjat. 3000 megarians van lluitar a Platees.
Al segle V aC Megara es va enfrontar amb Corint pels límits entre ambdues i Megara va ser alida d'Atenes mentre Corint ho era d'Esparta (455 aC). En aquest segle es van construir les muralles que l'unien amb Nisea (Nisaea). Els atenencs van establir una guarnició a la ciutat i van construir una fortalesa a Peges (Pegae) al golf de Corint. Deu anys després Megara es va revoltar contra Atenes i van expulsar als atenencs de la ciutat, però aquestos van retenir Nisaea i Pegae fins el 445 aC quant per la treva amb Esparta van entregar aquestes posicions. Atenes va aprovar uns decrets (anomenats Decrets megarians) excloent als megarians dels seus mercats i ports. Això va afectar tant a Megara que va demanar amb força la guerra contra Atenes a la seva aliada Esparta i al si de la Lliga del Peloponès.
Al esclatar la guerra, els atenencs van envair Megara i van devastar el territori mentre la flota bloquejava el port. Cada any dels següents de la guerra els atenenc van repetir la seva incursió, i algun any dues vegades. El 427 aC (cinquè any de guerra) Nícies va prendre possessió de l'illa de Minoa, davant Megara i el seu port i hi va instal·lar una guarnició.
A l'octau any de la guerra (424 aC) el partit democràtic de Megara, que havia expulsat als aristòcrates que s'havien refugiat a Peges, van entrar en contracte amb Atenes, als que van oferir rendir la ciutat. Els atenencs foren admesos a la ciutat i el port de Nisea fou ocupat al cap de dos dies però l'esparta Bràsides va avançar pel Peloponès i va presentar batalla als atenencs al costat de Megara, i els atenencs, en inferioritat, es van retirar.
L'aristocràcia i l'oligarquia es van assegurar el poder. La guarnició atenenca a les muralles es va rendir al cap d'uns mesos, però encara van conservar Nisea i Minoa. La treva de l'any següent va respectar aquestes posicions (421 aC). Megara es va oposar a la pau, però no va entrar en cap aliança i al cap de dos anys va renovar la que tenia amb Esparta. El atenencs van ocupar el port fins el 409 aC.
Després les dades sobre la seva historia casi be desapareixen. Megara fou aliada d'Esparta però va conservar la seva independència si be cada vegada com a poder mes dèbil.
Torna a aparèixer fins al temps d'Alexandre el Gran, després de la mort del qual va obeir a Antípater i després a Cassandre. La guarnició d'aquest fou expulsada per Demetri Poliorcetes que va proclamar la llibertat de la ciutat (307 aC). Estava sota influencia dels reis de Macedònia, però Aratos la va obligar a unir-se a la Lliga Aquea.
En la guerra contra Roma es va rendir als romans sense lluita. Posteriorment apareix ja com a ciutat arruïnada. En temps d'Estrabó s'hi va establir una colònia romana.
Una tribu de la ciutat es va dir adrianis en honor d' Adrià i la seva dona Sabina i fou adorada amb el nom de νέα Δημήτηρ; Adrià hi va construir un temple. Durant l'imperi va mantenir certa importància.
Al segle V les fortificacions foren reparades per un oficial d'Anastasi anomenat Diògenes. Durant els dos segles següents fou repetidament saquejada pels pirates de la Mediterrània.
Megara fou seu d'una escola filosòfica fundada per Eucleídes, deixeble de Sòcrates, els membres de la qual foren anomenats megarici o megàrics (Μεγαρικοί).
Els megarians son descrita com amics del bon menjar, com gent de mal caràcter, pèrfids, fraudulents i ignorants, però una part de la fama derivaria de la propaganda dels seus enemics atenencs.
A Megara es feien tres festivals: el de Diòcles en honor de l'heroi d'aquest nom; el d'Alcathos, en honor d'aquest personatge; i els jocs Pitis en honor d'Apol·lo Phytis.
El seu territori es deia Megaris.
